La nova llei contra el malbaratament alimentari vol reduir la quantitat de menjar que acaba a les escombraries
El Congrés dels Diputats ha aprovat una nova llei contra el malbaratament alimentari. L’objectiu de la norma és reduir la quantitat de menjar que, malgrat estar en bones condicions, acaba a les escombraries. Segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura el 2023 Espanya va desaprofitar gairebé 1,3 milions de tones d’aliments.
La llei obligarà a tots els agents de la cadena alimentària (des de bars i restaurants a supermercats) a tenir un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. Aquest pla haurà d’incloure els passos que duran a terme per evitar que el menjar que no utilitzin acabi al contenidor.
Els supermercats estaran obligats a donar els seus excedents a entitats socials i bancs d’aliments. Parlem de menjar que no han venut, però que continua sent apta per al consum humà. A més, hauran d’incentivar que els productes amb dates de consum preferent o amb data de caducitat properes es venguin a un preu més barat.
Els comerços també hauran de fomentar la venda d’aliments que, encara que no compleixin certs estàndards estètics, es poden menjar perfectament. Pensa en les fruites i verdures dels supermercats, seleccionades segons la seva aparença “perfecta” i uniforme. Molts productes amb formes irregulars o petits defectes són descartats únicament pel seu aspecte, tot i conservar la seva qualitat i sabor.
Per la seva banda, els restaurants estaran obligats a oferir envasos gratuïts perquè els consumidors puguin emportar-se allò que no s’hagin menjat. La llei també estableix que les administracions públiques hauran de posar en marxa campanyes de sensibilització sobre hàbits de consum responsable.
El malbaratament alimentari al món
A Espanya, els aliments que més es desaprofiten són les fruites, les sobres d’altres àpats, les verdures i hortalisses, la llet, el pa, els derivats lactis (llet, iogurts…) i els embotits. No obstant això, aquest problema és present a gairebé tots els països del món.
El 2022, es van generar 1.050 milions de tones de deixalles alimentàries en l’àmbit global, segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per fer-nos-en una idea, això equival a uns 132 quilograms de menjar rebutjat per persona al llarg de l’any.
Aquesta dada és alarmant tenint en compte que, el 2022, aproximadament 735 milions de persones (el 9% de la població mundial) es trobaven en estat de gana crònica. Mentre milions de persones no tenen menjar en una part del món, en una altra hi ha tones d’aliments que s’estan tirant a les escombraries.
La manca d’accés a aliments nutritius per poder tenir una vida activa i saludable es diu inseguretat alimentària. La pobresa, el canvi climàtic i les situacions de guerra i conflictes armats estan provocant que el nombre de persones en aquesta situació augmenti considerablement.
Com t’afecta aquesta notícia?
Com es fa la compra a casa vostra? Feu una llista abans d’anar al supermercat o compreu sobre la marxa? Feu una planificació del menú setmanal per evitar llençar menjar? Si no us acabeu el plat, aprofiteu les sobres per a un altre dia o llenceu el menjar a les escombraries?
Encara que puguin semblar preguntes senzilles o sense gaire rellevància, aquestes qüestions ens poden ajudar a reflexionar sobre quina és la relació que tenim a casa amb els aliments. Les decisions que prenem sobre el que comprem i el que no ens mengem tenen un impacte directe en la quantitat d’aliments que acabem desaprofitant.
Hem de recordar que llençar menjar és, en primer lloc, una despesa de diners. Les nostres famílies han pagat per aliments que finalment no estem consumint. Però també és una decisió que repercuteix en el medi ambient. La producció d’aliments necessita recursos com aigua, energia i terres que no hauríem de desaprofitar.
Les lleis aprovades pels governs són importants perquè aquestes ajuden directament a reduir el malbaratament d’aliments i garantir un accés equitatiu a l’alimentació. No obstant això, nosaltres com a ciutadans també tenim una responsabilitat. Junts podem evitar que el menjar que encara es pot consumir acabi a les escombraries.
L’ABC de la notícia
Banc d’Aliments: organització que recull, emmagatzema i distribueix aliments donats a persones i famílies en situació de vulnerabilitat.
Consum preferent / caducitat: la data de consum preferent indica fins quan un aliment conserva la qualitat prevista, mentre que la de caducitat marca el límit després del qual l’aliment pot resultar perillós per a la salut.
Fam crònica: manca constant d’accés a aliments suficients i nutritius, cosa que impedeix portar una vida saludable i activa.
Aliments nutritius: aliment que proporciona els nutrients essencials (vitamines, minerals, proteïnes, carbohidrats i greixos saludables), que són necessaris perquè el nostre organisme funcioni bé.
