Les remodelacions fetes a 70 escoles han afavorit millores en la diversificació del joc, la inclusió i el benestar de l’alumnat, contribuint a la sostenibilitat i el confort tèrmic de la comunitat educativa
Un infant que cursi primària farà un total de 525 hores de pati durant tota l’etapa educativa. Tot i la càrrega horària, superior a matèries com educació física o llengua estrangera, moltes àrees d’esbarjo no han experimentat canvis en el darrer segle. Un estudi publicat el 2009 ja constatava que els espais, dissenys i equipaments de molts patis d’escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona són pobres, allunyats de la natura i poc confortables.
Ara, amb l’objectiu de millorar les zones de joc a les escoles públiques d’educació primària, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte “Transformem els patis”. Aquesta iniciativa va començar el curs 2020-2021 i, des d’aleshores, ja s’han transformat els patis de 70 escoles. L’objectiu és continuar amb aquesta remodelació fins al 2027, amb la previsió d’incorporar almenys 9 centres educatius més en aquest procés.
Els resultats de l’impacte d’aquestes transformacions, avaluats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, destaquen millores en la diversificació del joc, promovent opcions més variades per a l’alumnat. A més, s’ha observat un ús més igualitari de l’espai, afavorint la inclusió de tots els nens i nenes.
L’estudi, elaborat en col·laboració amb l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona, confirma que aquests nous espais fomenten un entorn més saludable i enriquidor per a l’alumnat, afavorint el seu benestar i desenvolupament integral. A més, el projecte s’emmarca dins el Pla Clima de Barcelona, contribuint a la descarbonització i al confort tèrmic de les escoles mitjançant la naturalització dels patis, amb més espais verds i d’ombra que els converteixen en refugis climàtics per a la comunitat educativa.
Els beneficis de la transformació dels espais
Després de la intervenció en els patis, s’ha observat una clara diversificació del joc i un ús més igualitari de l’espai. La disminució del protagonisme del futbol ha permès que emergeixin opcions de joc mixt, activitats més tranquil·les i zones de descans, afavorint que les nenes tinguin més presència en les àrees centrals del pati. Aquest canvi ha contribuït a unes interaccions més inclusives entre l’alumnat, fomentant un ambient més respectuós i integrador.
A més, la incorporació d’elements naturals i estructurals, com àgores, taules de pícnic i zones verdes, ha generat nous espais d’aprenentatge i convivència. La naturalització dels patis no només permet un contacte més proper amb la natura i fomenta la cura del medi ambient, sinó que també ha tingut un impacte positiu en el benestar infantil. Els infants se senten més còmodes i satisfets amb els nous espais, i s’ha observat una reducció dels conflictes, reforçant així un entorn escolar més harmònic.
Com t’afecta aquesta notícia?
Pot semblar només un lloc per jugar, però els patis són espais d’aprenentatge, socialització i cooperació. Les adaptacions d’aquests entorns afavoreixen i estimulen el desenvolupament de jocs més creatius, diversos i inclusius, on tothom tingui cabuda.
Aquestes dinàmiques promouen el trencament dels estereotips de gènere des de la infància, i fomenten l’adquisició d’hàbits i valors. A més, la incorporació de més natura als patis no només els fa més agradables, sinó que ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic, convertint-los en refugis climàtics. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament, marca un precedent per continuar millorant els espais escolars i urbans del futur.
