Un grup d’arqueòlegs ha descobert que la primera obra d’art figuratiu es va pintar fa més de 50.000 anys en una cova d’Indonèsia
Una pintura amb tres persones humanes caçant un porc salvatge és la obra d’art figuratiu més antiga trobada fins ara. Un grup d’arqueòlegs ha descobert que aquesta peça va ser pintada fa 51.200 anys en una cova de la illa de Cèlebes, a Indonèsia. El descobriment s’ha donat a conèixer aquesta mateixa setmana a la revista Naturalesa.
El art rupestre de la prehistòria té una dificultat afegida: és difícil posar-hi una data, ja que parlem d’obres que tenen desenes de milers d’anys d’antiguitat. El 2019, la mateixa pintura de què parla aquesta notícia va ser descoberta per un altre grup d’arqueòlegs, que en aquell moment van assegurar que l’obra es va pintar fa 43.900 anys.
No obstant això, un nou equip ha desenvolupat un mètode de datació amb làser molt més precís, que ha permès saber que la pintura de l’illa de Célebes és molt més antiga del que es va pensar en un primer moment. Aquesta composició és ara l’exemple conegut més antic de art figuratiu i narració visual al món.
El descobriment és clau al estudi de la història de la humanitat, doncs ens permet saber que els humans d’aquella època ja tenien la capacitat de pensar en termes abstractes i de crear-ne una història narrativa a través de l’art.
Art rupestre figuratiu
L’art rupestre figuratiu és una forma d’expressió artística realitzada per les primeres societats humanes a les parets de les coves. Aquest tipus d’art es caracteritza per la representació de figures reconeixibles, com poden ser figures humanes les escenes de cacera.
Un dels temes més comuns són els animals, que es representaven amb gran detall i realisme. Entre els animals més freqüentment retratats es troben bisons, cavalls, cérvols, mamuts i altres éssers vius que eren part de l’entorn i la vida quotidiana dels primers humans.
A Europa, els animals pintats més antics són els de la cova francesa de Chauvet, que tenen més de 30.000 anys. La cova va ser explorada per un grup d’arqueòlegs el 1994, que van trobar pintures, restes fossilitzades, empremtes i marques d’una varietat d’animals, alguns dels quals s’han extingit.
Una altra de les coves més famoses amb art rupestre figuratiu és la Cova d’Altamira, localitzada al municipi espanyol de Santillana del Mar (Cantàbria). És coneguda pels seus pintures de bisons, que van ser pintades durant els mil·lennis en què la cova va estar habitada (entre 36.000 i 13.000 anys abans del present).
Les primeres pintures
Abans de la pintura descoberta a Indonèsia, la prova més antiga de la creació d’imatges per part dels humans són els nòduls ocres gravats a pedra, trobats al jaciment de la cova de Blombos, a Sud-àfrica, datats fa 100.000 anys.
Aquests nòduls, a diferència de l’obra trobada a Indonèsia, no són art figuratiu, sinó que representen gravats geomètrics, incloent línies creuades i patrons enreixats. Aquests dissenys s’han interpretat com una forma primerenca d’art a de simbolisme abstracte per part dels humans prehistòrics.
Aquest descobriment va posar en perill una idea que la societat moderna ha tingut durant dècades. Tradicionalment, es creia que el fins que i el pensament simbòlic van sorgir predominantment a Europa durant el Paleolític superior, fa aproximadament 40.000 anys, amb les famoses pintures rupestres de llocs com la Cova d’Altamira.
No obstant això, els descobriments a la cova de Blombos han desafiat aquesta narrativa, suggerint una aparició molt més primerenca d’aquestes capacitats a Àfrica. El recent descobriment a Indonèsia també desafia aquesta idea eurocentrista, que assegura que els primers humans d’Europa van ser pioners en la creació d’imatges artístiques.
