Les restes pertanyen a víctimes executades per l'exèrcit franquista al juliol del 1936, a l'inici del conflicte
Un equip arqueològic ha trobat al cementiri de Belchite, un petit poble de poc més de 1.500 habitants al nord-est d'Espanya, una fossa comuna amb les restes de 150 persones afusellades pel bàndol franquista a l'inici de la guerra givil espanyola (1936-1939). L'exhumació ha estat promoguda per l'associació Mariano Castillo Carrasco, que era l'alcalde de la població quan va esclatar el conflicte i va ser arrestat per pertànyer al bàndol republicà.
Els arqueòlegs han treballat a partir del testimoni de Constantino Lafoz Garcés, membre de l'exèrcit franquista i un dels responsables de les execucions. Lafoz era membre de la Falange Espanyola, partit d'ideologia feixista que va exercir una forta repressió contra els sublevat durant el conflicte militar i també després, durant la dictadura de Francisco Franco (1939-1975).
Al setembre del 1937, quan ja feia un any que havia començat la guerra, Lafoz va ser detingut i interrogat per l'exèrcit republicà. Segons la seva declaració, els afusellaments de Belchite van tenir lloc el 20 de juliol del 1936, durant la primera setmana de la Guerra Civil.
Lafoz va declarar que es van afusellar 200 persones dins el cementiri i 200 més als afores del poble, seguint les ordres dels caps de la Falange. En la seva declaració va reconèixer que ell mateix havia executat 50 civils.
Tras 2 semanas de búsqueda, la han localizado: es una fosa común en #Belchite."Puede haber unas 150 víctimas", informan los arqueólogos. Pone los pelos de punta. Queda por delante un duro trabajo, en todos los sentidos. Fotos de José Ignacio Lorenzo, director de excavación pic.twitter.com/U7RiSVNwu9
Belchite també és conegut per haver estat l’escenari d’una de les batalles més dures de la Guerra Civil espanyola: la Batalla de Belchite, que es va allargar durant dues setmanes entre agost i setembre del 1937. L'exèrcit republicà va voler atacar per sorpresa les tropes nacionals de Franco i tallar-los el pas cap al nord, però l'ofensiva no va funcionar. Van morir-hi 5.000 persones i el poble va acabar completament devastat.
Un cop acabada la guerra, Franco va decidir no reconstruir el poble sinó crear-ne un de nou al costat: per construir el Belchite Nou, va utilitzar els presoners republicans com a mà d'obra. En l'actualitat, les ruïnes del Poble Vell poden visitar-se i són un testimoni viu de la destrucció de la guerra.
Hay lugares bellísimos en parajes insospechados como esta iglesia en ruinas en el Pueblo Viejo de Belchite, Zaragoza. Antes de la Guerra Civil española era una próspera villa. La batalla de Belchite destruyó el pueblo en 1937 y Franco decidió dejarlo caer.
📷Travel pic.twitter.com/BoG9fIp2XJ
La nova Llei de Memòria Democràtica
L'exhumació de la fossa comuna de Belchite forma part del nou Projecte de Llei de Memòria Democràtica, que actualment s’està debatent al Congrés. La nova llei preveu diferents actuacions per restablir la memòria de les víctimes de la dictadura franquista: des d'anul·lar les sentències franquistes fins a eliminar tots els símbols franquistes de la via pública, i inclou també un pla d'exhumacions.
El pla d'exhumacions pretén actuar sobre les fosses comunes obertes durant la Guerra Civil i la dictadura. La majoria estan situades en cunetes, tàpies de cementiris o als afores dels pobles i ciutats. Allà hi ha enterrats molts combatents i represaliats espanyols, que van ser assassinats sense que les seves famílies poguessin localitzar-los.
Entre les exhumacions més destacades, destaquen les realitzades als voltants del Valle de los Caídos, monument icònic del franquisme inaugurat el 1959. La construcció es va allargar 19 anys i, a més d'obrers contractats, també va haver-hi molts presos polítics forçats a treballar-hi.
En el Valle de los Caídos yacen los restos mortales de casi 34.000 víctimas de la Guerra Civil, muchos sin el consentimiento de sus familias. Una infamia, como la de los miles de fosas comunes que hay en España, que debe ser reparada más pronto que tarde. Por justicia y dignidad. pic.twitter.com/Dss2AIEyei
El Valle de los Caídos es la fossa comuna més gran d’Espanya: entre el 1959 i el 1983 s’hi van traslladar més de 33.000 cossos, molts senseel coneixement ni prèvia autorització dels familiars. Ara 77 famílies n’han sol·licitat l'exhumació per intentar localitzar-hi als seus familiars desapareguts.
Amb les exhumacions s'intenta posar fi a l'existència de milers de desapareguts a Espanya. Per a les famílies i associacions de memòria històrica, l'objectiu no és només aclarir els fets succeïts durant la Guerra Civil, sinó també restituir la dignitat de les víctimes i promoure la justícia.
Localitzar les víctimes: el problema de les dades oficials
Un dels principals reptes als quals s'enfronta la nova Llei de Memòria Democràtica és la falta de dades oficials. Ara mateix, no hi ha unes xifres concretes i actualitzades del nombre total de víctimes de la guerra i la postguerra, ni tampoc de les fosses comunes que existeixen.
Des de l'aprovació de la primera Llei de Memòria Històrica el 2007, es treballa en l'elaboració d'un mapa virtual de fosses comunes, la primera versió del qual es va presentar en 2011. El govern espanyol va reunir informació procedent dels governs regionals i d'associacions dedicades a la recuperació de la memòria històrica.
Segons les dades del mapa del 2011, es coneix la ubicació de 2.247 fosses comunes. D'aquestes, 401 han estat exhumades totalment i 36 es van exhumar parcialment.
No obstant això, aquestes dades no coincideixen amb l'informe forense elaborat pel Ministeri de Justícia el 2019. Aquest document revela que, des de l'any 2000, s'han exhumat 740 fosses comunes i s'han recuperat més de 9.000 cossos.
Entre d’altres objectius, la nova llei pretén acabar amb les diferències entre les dades oficials i posar fi l problema de les xifres, a més de crear un cens de víctimes que reculli informació sobre els assassinats i represaliats del règim de Franco.
El debat sobre les víctimes de la Guerra Civil espanyola ha arribat fins a les Nacions Unides (ONU). El Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU valora positivament la nova llei, però també ha reclamat al govern espanyol que s'aprovi al més aviat possible per tal de “garantir el dret de les víctimes a la justícia, la veritat i la reparació”.
El Comité contra la Desaparición Forzada de la ONU urge a España a aprobar la Ley de Memoria Democrática https://t.co/9UYp3ahCyj
