El govern turc inicia un atac contra la població kurda al nord de Síria per augmentar el seu control a la zona
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va iniciar el 9 d’octubre una sèrie d’atacs contra la població kurda que viu al nord de Síria, a la frontera amb Turquia.
Com Erdogan mateix ha explicat, els atacs tenen un doble objectiu: d’una banda, expulsar de la zona les milícies kurdes que formen les Unitats de Protecció del Poble (YPG); de l’altra, crear una zona de seguretat de 30 quilòmetres al sud de la frontera per poder desplaçar-hi els 3,6 milions de sirians refugiats que ara viuen a camps de refugiats a Turquia.
Els kurds són una minoria ètnica que viu a la regió de l’Orient Mitjà des de fa més de 2.000 anys. Es calcula que uns 30 milions de kurds viuen repartits entre l’actual Turquia, l’Iraq i Síria. I, des de fa dècades, reclamen tenir un estat propi.
El govern turc no vol cedir part del seu territori, perquè això limitaria el seu poder i influència a la regió. Però en aquest conflicte entra en joc altre factor: la lluita contra l’Estat Islàmic (EI), un grup terrorista que ha perpetrat diversos atemptats als cinc continents.
Para entender a los kurdos y a cualquier otro aliado de los EE.UU., vean el cementerio en Kovani, Siria, de tropas kurdas que dieron su vida en la lucha de Occidente contra el Estado Islámico. Murieron por ellos y por nosotros, y así se lo agradecemos (Ivor Prickett for @nytimes) pic.twitter.com/FC9R3XSTqX
— Felipe Sahagún (@sahagunfelipe) October 13, 2019
Els kurds han estat un aliat molt valuós per als exèrcits internacionals a l’hora de combatre l’Estat Islàmic i aturar-ne l’avanç al nord de Síria i l’Iraq. Per lluitar contra el grup terrorista, han comptat amb el suport militar dels Estats Units.
Però el 8 d’octubre, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la retirada de tropes a la zona al·legant que l’exèrcit nord-americà ja havia col·laborat prou. Com a conseqüència, el govern turc va veure una oportunitat per intervenir-hi i expulsar-ne els kurds.
Davant l’escalada de violència, Trump ha negociat amb Erdogan un alto-el-foc de cinc dies durant els quals Turquia pararà els atacs a canvi que les milícies kurdes es retirin d’aquesta zona.
Les conseqüències de l’ofensiva
L’atac de Turquia té diverses conseqüències. La més important és que els bombardejos turcs han provocat centenars de morts i ferits i destruït ciutats kurdes. Hi ha més de 160.000 desplaçats i, si la situació s’allarga, el nombre podria augmentar fins a crear una crisi humanitària.
70.000 sirios, -niños, ancianos, discapacitados-, kurdos y otros, han huido de sus hogares en 3 días del ataque de Turquía. Empieza una nueva crisis humanitaria, ante la pasividad del mundo😭¿Para cuándo una masiva protesta de solidaridad? pic.twitter.com/HzntQVHlXF
— nazanin (@nazaninarmanian) October 11, 2019
D’altra banda, les milícies kurdes, que són el principal exèrcit per fer front a l’Estat Islàmic, queden totalment anul·lades. Molts dels combatents d’EI que havien estat detinguts en presons sirianes han començat a escapar-se’n arran dels atacs.
Finalment, la retirada dels Estats Units canvia la geopolítica de la zona, és a dir, la influència i poder dels països i la dels seus aliats estrangers.
És el cas de Rússia, el principal aliat de Síria, que guanya pes ara que els Estats Units ha deixat la regió. El president rus, Vladimir Putin, vol convertir-se en mediador del conflicte i ja ha advertit a Erdogan que no pot enfrontar-se a l’exèrcit sirià.
Canvi d’estratègies i aliats
Sense l’ajuda de les tropes nord-americanes, els kurds han hagut de buscar aliats on menys esperaven fer-ho: en el govern sirià liderat pel president Bashar al-Assad.
Els kurds han patit la repressió del règim sirià durant dècades: els van prohibir parlar en kurd, el seu idioma, i els van imposar l’àrab; van torturar els líders kurds, van desplaçar una part de la població i els van negar la ciutadania.
No obstant això, amb l’inici de la guerra civil siriana el 2011, al-Assad es va veure obligat a pactar amb els kurds per tenir aliats. El govern sirià no volia cedir davant els kurds, però els necessitava per combatre els rebels i l’Estat Islàmic.
Així va ser com va sorgir Rojava, un conjunt de províncies kurdes al nord de Síria. El govern sirià va perdre aquest territori a les mans dels rebels el 2012; més tard, els rebels van perdre el control davant l’Estat Islàmic. Van ser els kurds els que van derrotar el grup terrorista i des de llavors controlen aquesta regió.
Ara, els atacs de Turquia han posat els kurds entre l’espasa i la paret. Han arribat a un acord amb l’exèrcit sirià per frenar l’avanç de les tropes turques, però a canvi han hagut de cedir el control d’algunes de les seves ciutats.
En rojo Assad. En amarillo, los kurdos. Este mapa cambiará en próximos días ahora que kurdos y Assad pactan la entrada del ejército sirio a su territorio para controlar la frontera y contener los bombardeos y ofensiva turca. Pactar con otro enemigo para evitar el baño de sangre. pic.twitter.com/546vmkB1EZ
— Hassan Nassar (@HassNassar) October 13, 2019
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!