Rússia manté els atacs militars mentre Ucraïna busca el suport de la comunitat internacional per guanyar el conflicte
El 24 de febrer del 2022, l'exèrcit de Rússia va iniciar diversos atacs contra ciutats ucraïneses. El president rus, Vladímir Putin, va descriure l’ofensiva com una “operació militar especial” per fer-se amb el control del Donbass, una regió a l'est d'Ucraïna, però a la resta del món es començava a parlar d'una guerra a Europa.
Al llarg de dotze mesos, els mitjans de comunicació han seguit molt de prop el conflicte i les seves conseqüències: gairebé 8 milions d'ucraïnesos han fugit del país, hi ha milers de víctimes civils i ciutats senceres destruïdes. A nivell global, la guerra ha provocat una greu crisi energètica a Europa i ha afectat l'economia mundial.
Amb motiu del primer aniversari de la Guerra a Ucraïna, responem les qüestions clau per entendre l'origen i desenvolupament del conflicte.
Per què Rússia va iniciar els atacs?
Rússia i Ucraïna formaven part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), una federació de països amb governs comunistes. L'URSS va desaparèixer l’any 1991 i alguns d’aquests països van deixar enrere el seu passat comunista per adoptar les polítiques dels països occidentals.
Rússia era el país més gran i poderós de la Unió Soviètica i, encara avui, aspira a mantenir la seva influència als territoris que formaven part de l'URSS. En aquest sentit, el govern rus no aprova que països com Ucraïna hagin establert aliances amb els països europeus o els Estats Units.
D'altra banda, Vladímir Putin reclama la regió ucraïnesa del Donbass, a la frontera amb Rússia. Les autoritats d'aquesta zona són favorables al govern de Vladímir Putin i estan enfrontades amb el govern ucraïnès. Així i tot, el dret internacional estableix que cap país pot intervenir en el territori d'un altre país perquè estaria violant la seva sobirania.
Quin paper juga l'OTAN?
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és una aliança política i militar que es va fundar després de la Segona Guerra Mundial a iniciativa dels Estats Units. Actualment compta amb 30 països membre que es comprometen a defensar-se mútuament en cas d'agressió. Ucraïna no és membre de l'OTAN, però sí que se’n considera un país aliat.
L’any 2004, l'OTAN va iniciar una expansió per l'est d'Europa i va incorporar com a membres diverses exrepúbliques soviètiques. Rússia va veure aquest moviment com una amenaça, perquè l'exèrcit dels Estats Units va establir bases militars en aquests països. Aquest és un altre dels arguments de Vladímir Putin per justificar l'atac contra Ucraïna.
Amb quins aliats compta Ucraïna? I Rússia?
Des de l'inici del conflicte, Ucraïna compta amb el suport de la majoria de països occidentals: els Estats Units, Canadà, Regne Unit i la Unió Europea, però també el Japó, Corea del Sud, Austràlia o Nova Zelanda.
Per part seva, el govern rus ha trobat suport en antigues repúbliques soviètiques com Bielorússia o el Kazakhstan; aliats històrics com l'Iran, Síria o Veneçuela, i diversos països africans, com ara Sud-àfrica.
D'altra banda, hi ha una sèrie de països que s'han mantingut neutrals, com la Xina, l'Índia, Turquia o el Brasil. Aquests països no han condemnat els atacs i s'han negat a imposar sancions econòmiques. En el cas de la Xina, a més a més, el govern de Xi Jinping ha ajudat Rússia econòmicament per frenar l'impacte de les sancions.
Tots dos bàndols són un reflex de la Guerra Freda, un conflicte polític, econòmic i social que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). En aquella època, el món es va dividir en dos blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica, cadascun amb els seus interessos. Encara que han passat més de 70 anys, aquest enfrontament es manté entre els governs dels Estats Units i Rússia, que lluiten per estendre la seva influència al món.
Quantes baixes hi ha hagut durant la guerra?
L'últim informe de l'Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans parla de 7.199 víctimes civils, a més de 11.756 ferits. No obstant això, és probable que les xifres siguin molt més altes, ja que hi ha zones afectades per la guerra on les autoritats no tenen accés.
Pel que fa a baixes militars (soldats que han mort durant els combats), tant Ucraïna com Rússia eviten publicar xifres oficials per no afectar la moral dels exèrcits. Al desembre, un oficial del govern ucraïnès parlava de 13.000 soldats morts; mentre que un informe del servei rus de la BBC confirmava 10.000 soldats russos caiguts en combat. L'exèrcit dels Estats Units calcula que han mort prop de 100.000 combatents a cada bàndol.
D'altra banda, també cal tenir en compte els prop de 8 milions de ciutadans ucraïnesos que han sortit del país. D'aquests, gairebé 5 milions s'han registrat com a refugiats en algun dels programes d'acollida dels països europeus, segons dades de l'Organització Internacional de Migracions.
Com ha afectat la guerra a nivell global?
La guerra ha tingut diverses conseqüències a nivell global. Una de les més immediates va ser la crisi energètica que ha afectat els països europeus. Rússia és un dels productors de gas més importants del món i el principal proveïdor a Europa; ara bé, després de les sancions econòmiques i el posicionament de la Unió Europea a favor d'Ucraïna, el govern rus va començar a utilitzar el subministrament de gas com a arma política.
Per part seva, Ucraïna és un dels principals productors de cereals i exporta milions de tones de gra a altres països d'Europa, Àsia i Àfrica. La guerra ha interromput la producció i distribució de cereals, fet que podria agreujar l'emergència humanitària a diferents regions africanes.
Finalment, la guerra també ha tingut repercussions en l'economia global. Els paquets d'ajuda de milers de milions de dòlars, la falta de materials i la crisi energètica (que obliga a buscar subministraments alternatius) ha provocat una inflació o augment dels preus a tot el món, que afecta especialment la població amb menys recursos.
Les sancions contra Rússia han estat efectives?
Des de l'inici de la guerra, nombrosos països de la comunitat internacional han imposat sancions econòmiques per perjudicar l'economia russa i intentar obligar Putin a frenar els atacs. En aquest sentit, les sancions són una manera indirecta d'intervenir en el conflicte sense participar directament al camp de batalla.
Les sancions anaven dirigides als productes russos, molts dels quals ja no es poden importar. La Unió Europea també està buscant fórmules per deixar de consumir gas i petroli russos. A més, s'han imposat restriccions a les grans fortunes russes i s'ha limitat la llibertat de circulació dels ciutadans. L'objectiu és pressionar la població russa perquè, al seu torn, pressioni el govern de Putin.
Malgrat això, Rússia continua sent un dels principals productors de gas i petroli a nivell mundial, i això fa que tingui un gran poder de negociació. L'any passat, Rússia va augmentar un 28% els ingressos del petroli i del gas, segons informacions oficials. Això demostra que, malgrat les sancions, Rússia manté una gran influència en l'economia mundial.
Com ha estat la cobertura mediàtica de la guerra?
Al febrer del 2022, centenars de periodistes de tots els continents es van desplaçar fins a Ucraïna per informar sobre l'esclat de la guerra. Els atacs russos a ciutats ucraïneses ocupaven les portades dels diaris i les televisions dedicaven hores de programació a informar sobre els combats. La guerra es va retransmetre en directe.
Amb el pas de les setmanes i els mesos, l'atenció mediàtica s'ha anat reduint. El focus informatiu s'ha desplaçat cap a altres temes d'actualitat com la mort d'Isabel II, la revolució a l'Iran, la celebració del Mundial de Qatar, el terratrèmol de Turquia…
Ara, amb motiu del primer aniversari de la guerra, mitjans de comunicació de tot el món han tornat a Ucraïna per explicar en quina situació es troba el país i la població, en quines condicions sobreviuen i què esperen del futur.
En canvi, el panorama informatiu és molt diferent a Rússia, on el govern s'esforça per mantenir la seva versió del conflicte davant de la població: no és una guerra, sinó una “operació militar especial”. La censura informativa ha afectat nombrosos mitjans de comunicació: molts han hagut de tancar perquè criticaven la figura de Putin i es negaven a explicar la versió oficial. El mateix passa als carrers, on les protestes contra la guerra estan prohibides per les autoritats i els manifestants russos s'enfronten a penes de presó.
Quant durarà la guerra?
És la pregunta que es fa tothom. Lamentablement, no sembla que el final del conflicte sigui a prop.
Pocs dies abans del primer aniversari de la guerra, el president dels Estats Units, Joe Biden, va viatjar per sorpresa a Kíiv. Aquesta visita té un gran simbolisme per les dificultats que suposa visitar una zona de guerra i el fet que el líder d'un dels països més poderosos del món hagi exposat la seva seguretat per fer-ho.
Els Estats Units són l'aliat militar més important d'Ucraïna i fins avui han destinat més de 20.000 milions de dòlars i tones d'armament (armes, tancs, míssils, llançacoets, escuts antiaeris) per combatre les tropes russes. Biden ha assegurat que continuaran ajudant Ucraïna “el temps que calgui”.
Per part seva, Vladímir Putin ha respost Biden durant el discurs de l'estat de la nació. El president rus culpa els Estats Units i els països d'Occident de començar la guerra amb l'expansió de l'OTAN prop de les seves fronteres. Per tant, Rússia considera legítim i just atacar Ucraïna per defensar-se i ha anunciat el desenvolupament d'armament d'última tecnologia per guanyar la guerra.
