Acción contra el Hambre fa balanç de l’actuació sobre el terreny quan es compleix un any de del conflicte
El 24 de febrer va començar la guerra a Ucraïna, un conflicte iniciat per Rússia i que ha desencadenat una greu crisi humanitària. Les imatges dels refugiats fugint dels atacs ens han recordat la Segona Guerra Mundial. Després d’un any de conflicte, el final de la guerra no sembla proper, i la situació de moltes persones refugiades continua sent incerta.
Des del moment en què va començar la guerra, l’organització Acción contra el Hambre (ACH) es va posar en marxa amb una estratègia d’intervenció humanitària. Només sis dies després, el 2 de març, els seus equips d’emergències s’havien desplegat a Ucraïna i als tres principals països de trànsit de refugiats: Polònia, Romania i Moldàvia. De fet, van ser una de les primeres organitzacions a arribar a la zona de conflicte.
Un any més tard, han fet balanç de les accions dutes a terme a la zona. Tal com expliquen, el conflicte ha tingut un impacte significatiu en la població civil, especialment a les zones de conflicte a l’est d’Ucraïna.
La manca d’accés a aliments, aigua, atenció mèdica i altres serveis bàsics ha afectat la vida diària de moltes persones i els desplaçaments forçats han deixat moltes famílies en situació de vulnerabilitat.
Cobrir les necessitats bàsiques
Els equips d’emergència d’Acción contra el Hambre es van desplegar ràpidament a la zona de conflicte i als països veïns. El seu objectiu inicial va ser assegurar les necessitats bàsiques per reduir la vulnerabilitat i garantir la protecció de les persones refugiades que creuaven la frontera.
Aquests equips van arribar a la frontera entre Moldàvia i Ucraïna pocs dies després que comencés el conflicte. Allà van intentar cobrir les primeres necessitats bàsiques, repartint menjars calents, kits d’higiene i neteja, a més d’altres serveis com la instal·lació de latrines, punts de càrrega de telèfons mòbils o repartiment de mantes, entre d’altres. En només tres mesos, van atendre més de 25.000 persones.
L’equip multidisciplinar d’ACH està format per experts en seguretat alimentària i mitjans de vida, finançament, logística, experts en aigua i sanejament, nutrició i salut, entre d’altres perfils de gestió d’emergències. Sempre treballen amb organitzacions humanitàries locals, fet que permet identificar millor els punts on dur a terme les campanyes. A Ucraïna, van identificar la frontera moldava com un punt de necessitat urgent i des d’allà van treballar per ajudar les persones refugiades.
A més de distribuir aliments i kits d’higiene, l’organització també ha implementat altres projectes a la zona per donar suport a les persones afectades pel conflicte. Per exemple, han establert espais per a la lactància materna i centres de distribució d’aliments a diverses ciutats del país.
Un any després de l’inici del conflicte, Acción contra el Hambre continua oferint suport a les persones refugiades ucraïneses i a les famílies moldaves més vulnerables, al punt de Palanca, a la frontera de Moldàvia.
L’organització ha habilitat espais per a la lactància materna per garantir espais segurs i una bona nutrició de mares refugiades i els fills i filles menors de 5 anys. A més, gestionen un Centre de Dignitat a Chisináu i un Centre de Distribució a Balti, on les persones refugiades poden recollir aliments de forma gratuïta.
En total, aquest primer any de guerra a Ucraïna s’ha prestat ajuda amb menjars calents, kits d’higiene i altres serveis a més de 480.000 persones a Ucraïna, més de 20.000 refugiats a ucraïnesos a Polònia, 56.000 refugiats a Romania i més de 100.000 refugiats a Moldàvia.
Conflictes i inseguretat alimentària
Tal com explica Pedro Javaloyes, responsable de Comunicació i Marca d’ACH, la guerra d’Ucraïna és “una emergència que ha esdevingut una missió més d’Acción contra el Hambre”. D’altra banda, Manuel Sánchez Montero, director d’Incidència i Relacions Institucionals de l’entitat, destaca l’impacte d’aquesta guerra en la crisi alimentària global i recorda que hi ha 850 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària al món.
Segons Sánchez, en aquests casos es dóna un “cercle viciós” que afecta sobretot els més joves. “Quan hi ha activitats bèl·liques, molta població no pot adquirir aliments i, en molts contextos, la violència és l’única activitat que dóna diners. Molts joves només veuen la sortida d’engruixir files de combatents”, explica.
Actualment, la majoria de projectes en què participa l’organització estan relacionats amb els conflictes armats. Només el 2021, els conflictes van ser el principal motor de la inseguretat alimentària aguda a 24 països. En total, 139 milions de persones van patir gana per culpa de les guerres, 40 milions de persones més que el 2020. La fam i els conflictes són causa i efecte de l’augment de persones refugiades: 6 de cada 10 persones amb gana viu a països a conflicte.
Per conscienciar sobre aquesta realitat, aquest any la campanya de sensibilització de la Carrera contra el Hambre se centra en els països en conflicte, incloent-hi Ucraïna. Acción contra el Hambre anima les escoles a participar en aquesta iniciativa solidària i donar suport a la lluita contra la fam als països afectats per conflictes.
