Desigualtats que es fan visibles

En aquesta SA us animem que us empapeu de la realitat de les persones en situació de pobresa invisible, no només des de la lectura de l’article sinó des de la cerca i investigació d’altres fonts fiables. Des d’aquesta investigació us demanem que genereu un article d’opinió que pugueu publicar en algún espai del centre. 

Objectius d’aprenentatge:

• Explorar i comprendre de forma més profunda el concepte de pobresa invisible.
• Desenvolupar habilitats per redactar un article d’opinió en un context real.

1. Introducció (25 min):

Lectura conjunta de l’article: Article 1.

Discussió sobre els punts clau de l’article. Poder reflexionar sobre la pobresa com un concepte relatiu a partir de les següents preguntes de reflexió. És important fer èmfasi en aquest fet per a encarar ben enfocada aquesta SA i la resta també. 

En aquest article ens han arribat dades, estadístiques, però us proposem donar una volta al concepte de pobresa:

• Creieu que la pobresa és un concepte fix i igual a tot arreu? Què responeu en base a la vostra experiència propera?
• És el mateix parlar de la pobresa a l’Índia que a Catalunya? Per què sí o per què no?
• Creieu que passa igual en un mateix territori?

2. Aprofundim una mica més el concepte de la pobresa com a concepte relatiu (35 minuts):

Per parelles poder fer aquest exercici breu per a observar com fins i tot dins del mateix territori la pobresa és relativa i les dades estadístiques van variant:

La desigualtat ens permet tenir una fotografia més exacta de la situació real. Però generalment, sentim parlar de pobresa i de pobres. Però com es mesura la pobresa? Posar aquesta etiqueta retrata la realitat? Veiem-ho.

El llindar de pobresa ens indica quanta gent està per sota d’un determinat barem en funció dels ingressos de la població. Pot ser:

• Relativa si els ingressos suposen el 60% de la mediana
• Severa, si només són el 40% de la mediana

La mediana? És el valor que es troba al mig del conjunt de valors. Per exemple:

2 – 5 – 10 – 24 – 36

Per si mateix ja és un concepte relatiu, tant perquè les medianes varien segons el país, la regió… com perquè cada any també varia. Per exemple, deu anys enrere ser mileurista era ser pobre i ara mateix ens hem marcat per objectiu que tothom pugui arribar a ingressar, com a mínim, mil euros.

Amb aquesta informació, calcula quin és el llindar de pobresa relativa i de pobresa severa de la ciutat X el mes de gener i el mes d’octubre, quan cal tenir en compte que dues persones han perdut la feina i deixen de tenir ingressos:

Ingressos a la ciutat X:

GEN	457	530	600	624	715	867	915	1.200	2.600
OCT	457	530	0	0	715	867	915	1.200	2.600

• Quines diferències s’aprecien en la comparativa?
• Quan s’ha empobrit més el conjunt de la societat? Per què?
• Hi ha algun indici de desigualtat?
• Què ens diu això de les dades estadístiques? 

Solució:

Pobresa relativa àGEN: 429€ | OCT: 520,20€

Pobresa severa à GEN: 286€ | OCT: 346,80€

3. Seguim investigant (60 minuts):

En grups petits inicien un procés d’investigació sobre la pobresa invisible per tal d’ampliar el coneixement que ja han adquirit amb la lectura de l’article. És important assegurar que la informació sigui extreta de fonts fiables. Us deixarem alguns vídeos i fonts per tal de facilitar el procés. Per agilitzar marcar el focus de la cerca intenteu que pugui respondre a les següents preguntes:

• Com és realment el dia a dia de les persones en situació de pobresa invisible? Com ho viuen elles? Quins valors, actituds i formes de fer admireu i per què?
• Per què parlem de la pobresa com un problema més enllà de l’econòmic? Com afecta a la salut i a altres camps?
• Quines possibles solucions s’estan duent a terme per tal de fer front a aquesta situació?

4. Redactem l’article d’opinió (90 minuts):

Pas 1. Reviseu el tutorial i la llista de verificació  sobre com redactar un article d’opinió per tenir-ne clara l’estructura i els punts importants a tractar.

Pas 2. Organitzeu, prioritzeu i estructureu tota la informació en relació amb la informació anterior

Pas 3. Redacteu l’article d’opinió i busqueu alguna fotografia que encaixi amb relació a l’article.

5. Publicació / difusió (10 minuts)

Un cop passat el filtre del docent, si és possible, poder publicar l’article a aquelles plataformes disponibles per part del centre.

6. Reflexió final (20 minuts):

Possibles preguntes de reflexió: 

Com heu viscut treballar en equip per redactar un article comú? Avantatges i inconvenients

Després de l’experiència de la SA, a quines conclusions comunes arribeu sobre la temàtica?

Amb quines dificultats us heu trobat a l’hora de redactar l’article d’opinió? Què us ha agradat del procés?

En aquesta SA us animem que us informeu sobre l’impacte de la desigualtat estructural en la situació de pobresa que viu la nostra societat, quin paper juga el nostre sistema actual i quines iniciatives són les més rellevants actualment per pal·liar-la i per què. Per això, us proposem que feu una entrevista a un expert/a de Càritas sobre el tema que us permeti entendre més profundament aquesta problemàtica i així debatre sobre possibles solucions.

Objectius d’aprenentatge:

• Conèixer amb més profunditat el concepte de desigualtat estructural i l’impacte que té en la situació de pobres que viu la nostra societat.
• Millora de la comprensió oral, escrita i la redacció.

1. Introducció (20 minuts):

Lectura conjunta de l’article: Article 2

Generar amb el grup classe un resum dels punts claus de l’article, posant èmfasi en aquelles dades i informació que us sembli més sorprenent o rellevant.

Expliquem el repte i el producte final.

1. Posem-nos en contacte (40 minuts):

Des de Cáritas han estat molt en contacte amb la pobresa invisible és per aquest motiu que aquesta és una gran oportunitat per escoltar de primera mà una veu experta que permeti compartir la seva mirada sobre la desigualtat estructural i la pobresa invisible. Redacteu un correu per tal de posar-vos en contacte amb Càritas, explicar el propósit i l’objectiu de la proposta i saber quines persones estarien disponibles per aquesta oportunitat.

2. Preparació de l’entrevista (60 minuts):

Part 1. Aterrem les condicions de l’entrevista amb la persona entrevistada (10’)

És important poder establir dia, hora i canal de l’entrevista.

Part 2. Preparem les preguntes de l’entrevista (50’)

Cada grup aprofundeix en 2-3 temàtiques específiques per a generar entrevistes diverses i riques en aprenentatges i informació. Tant si són diverses persones expertes com si és una sola assegurar que cada equip tingui preguntes diferents. Amb l’acompanyament del docent les reparteixen:

• Dia a dia de les persones en situació de pobresa invisible
• Valors, actituds i formes de fer que inspiren
• Dificultats amb les que s’enfronten
• Impacte de la desigualtat estructural
• Avantatges i desavantatges del sistema en el qual vivim
• Empoderament de les persones en situació de pobresa
• Iniciatives que existeixen per fer front a la problemàtica
• Accions per colaborar al centre o amb l’alumnat
• Altres…?

Un cop repartides les temàtiques per grups, amb la informació de l’article i des del coneixement previ de l’alumnat, cada grup planteja les preguntes que faran a la persona entrevistada. Decidir si fer una única entrevista amb tot el grup classe o dividir el grup en vàries persones expertes. Important que el docent marqui la llargada màxima de l’entrevista, 20-25 minuts. S’ha d’intentar que l’entrevistat/da doni respostes llargues, i, per tant, s’evitarà fer preguntes que es puguin respondre amb un sí o un no. 

1. Entrevista (60 minuts)

Part 1. Entrevista (25’)

Cada grup fa l’entrevista, és important prendre notes o gravar les respostes amb el mòbil per poder redactar sense perdre’ns cap detall. Podem fer-ho amb l’aplicació d’una gravadora o amb diverses notes de veu. Consulta com fer una entrevista.

Part 2. Transcripció de l’entrevista (35’)

Una vegada s’ha realitzat l’entrevista, es transcriu l’àudio que s’ha gravat. S’ha d’escriure exactament el que diu l’entrevistat/da, però es poden evitar expressions molt orals o es poden formular bé les frases si algunes no queden clares. 

5. Compartim! (40 minuts)

Cada grup presenta i fa un resum de les preguntes de l’entrevista a la resta de l’alumnat, destacant aquells temes més sorprenents o que permeten ampliar el coneixement previ de l’alumnat.

6. Reflexió final (20 minuts):

Possibles preguntes de reflexió: 

Què podeu fer per col·laborar amb la causa?Text 2

Què us ha agradat més del rol d’entrevistador? Què heu après i què és el que més us ha costat? Per què?

Quina informació us ha sorprès més de les entrevistes? 

La solidaritat i la humanitat comença per un mateix i per l’entorn que us envolta. Els Drets Humans engloben unes bases, però després en el dia a dia, davant d’una situació, és quan tenim el poder de decidir com a persones com actuem. Us pareu a pensar per què feu el que feu? Què us porta a actuar d’una forma o d’una altra davant d’una situació? Moltes vegades actuem en pilot automàtic, acord amb els nostres hàbits o formes de fer, sense posar consciència a per què actuo com actuo i què podria fer diferent que em fes sentir millor a mi i al meu entorn. En aquesta SA us animem que practiqueu fer un stop abans de fer el que sempre feu i que pugueu fer durant tres dies seguits, tres accions cada dia, petits gestos que sentiu que cuiden a l’altra persona per després poder tenir un espai on compartir i aprenddre de l’experiència amb tot el grup classe. 

Objectius d’aprenentatge:

• Explorar i reflexionar sobre la presa de decisions de cadascú i treballar el poder personal per actuar diferent de l’hàbit, generant un espai d’autoconeixement
• Millorar l’expressió oral i l’escolta activa davant de les experiències d’altres persones. 

1. Introducció (30 min):

Lectura de l’article: Article 3

Compartiu els punts claus de l’article i reflexioneu sobre les següents preguntes:

• Descriviu un gest bonic que hàgiu tingut cap a una altra persona aquesta última setmana? No cal que sigui gran, pot ser un gest o detall petit.
• Si no en trobeu cap per què creieu que és? Si en trobeu, què us ha portat a actuar d’aquesta forma?

Poder aportar com a docent la reflexió que a vegades els gestos bonics els fem a persones properes perquè hi ha un vincle o amor cap a elles fet que fa que les veiem més enllà de les aparences. La veiem com a persona i generem empatia cap a ella.

I si puguessim tenir gestos bonics sense saber res de la persona, perquè sabem que tot i no conèixer-la, hi ha un ser humà que sent dolor, por, que té  problemes, que viu alegries, etc. igual que ho pot sentir la nostra família o amistats?

Com a docents compartiu el repte de la SA.

2. Què vol dir un gest bonic? (30 min):

En grups petits definiu què podrien ser gestos solidaris o agradables cap a altres persones, feu-ne una llista. Pot ser des del gest més petit, com poder fer una abraçada a una persona que té un mal dia, compartir l’esmorzar si algú se l’ha deixat, etc. o com altres més grans, dedicar un temps d’ajudar a la veïna de 80 anys a portar la compra a casa.

Cada equip ha de tenir una llista mínima de 10 accions / actituds. Un cop fet, es comparteixen amb el grup clase i es valora si realment venen des d’un lloc respectuós i agradable. Pot ser interessant tenir un breu debat al respecte i sobretot que el docent estigui atent i faci de filtre també. 

3. Preparem el terreny (30 min):

Part 1.

De forma individual repasseu aquelles accions que més us cridin per tenir-les presents. És clau que perquè es puguin donar les oportunitats de poder tenir accions solidàries tingueu present que necessitareu sortir del vostre pilot automàtic i parar just abans per tal de poder fer una cosa diferent del que faríeu. Aquests tips us poden ajudar:

• Sigueu més observadors/es que de costum al vostre entorn, fixeu-vos en les reaccions de les persones, les accions que fan, etc.
• Proveu de parar i respirar abans de fer qualsevol acció o actitud que faríeu habitualment i feu-vos la pregunta: M’està cuidant i està cuidant a la resta?
• Des d’aquest parar i pensar, és des d’on ens podran sorgir gestos, accions, actituds noves per vosaltres que us permetin ser solidaris/es amb tres persones durant dos dies.

Reflexió:

• Afegiríeu algun tip més? 
• Quines dificultats creieu que us podeu trobar a l’hora de posar-ho en pràctica?
• Si us semblen tips estranys? Per què creieu que és? Com és que no tenim costum de parar en aquesta societat?

Part 2. No caure en paternalismes

Responeu a les següents preguntes de forma individual i després compartiu amb grup gran i genereu un petit debat:

• Com us sentiu si algú us ajuda sense el vostre permís? Creieu que empodera o desempodera a la persona?
• Què vol dir ajudar? Si “ajudem” a una persona a fer els deures i i fem per ella realment l’estem ajudant?
• Quin tipus d’ajuda creieu que ajuda realment?

Com a docent poder portar la reflexió: és clau que surti el concepte de paternalisme i que sobretot hi hagi el consentiment de la persona sigui perquè demana ajuda o sigui perquè l’accepta. Per altra banda, seria interessant des del debat que es generi arribar un consens sobre que és ajudar des d’una mirada ètica i responsable. 

Per finalitzar la sessió, exposar que s’inicia l’experiència de fer tres gestos bonics a tres persones conegudes o no.

4. Redactem l’experiència (30 minuts):

Un cop passats els dos dies deixeu per escrit l’experiència responent a les següents preguntes:

• Quines han estat les accions?
• Què us ha sorprès?
• Què és el que més us ha costat?
• Quina ha estat la resposta de les persons que heu ajudat?
• Com us heu sentit fent-ho? Per què?
• Hi ha alguna cosa que no us hagi agradat? Què haguéssiu fet diferent o milloraríeu?

5. Compartim (40’)

Compartir amb el grup classe aquelles idees més destacades de tot el que hagin portat a terme. Important tenir present l’escolta activa i les reflexions que puguin sorgir del compartir.

1. Reflexió final (20’):

Possibles preguntes de reflexió: 

Com es podria seguir generant aquest canvi d’accions i actituds més enllà de la SA?

Després de l’experiència de la SA, què heu après de l’experiència?

Com re-definiríeu els drets humans en cüestió d’accions que una persona pot fer en el seu dia a dia?

Cada centre té la seva pròpia organització en relació als aliments i als àpats. En aquesta SA us animem a que us informeu i observeu a fons quina és aquesta organització i que pugueu redactar una proposta a l’equip directiu que millori l’aprofitament d’aliments i el possible malbaratament alimentari existent. 

Objectius d’aprenentatge:

• Desenvolupar la capacitat d’investigació de treball de camp (fer preguntes al personal de cuina, observar que passa amb els aliments al centre i els hàbits de les persones que en formen part, escoltar altres testimonis rellevants, demanar documents o protocols disponibles en relació al tema, etc).
• Desenvolupar la creativitat i la practicitat a l’hora de pensar en millorar l’aprofitament d’aliments

1.  Introducció (30 min)

Lectura de l’article: Article 4

Compartir els punts claus de l’article i allò que més els ha captat l’atenció. Preguntes de reflexió:

• Com està el tema del malbaratament alimentari al vostre entorn?
• Com actueu vosaltres en relació a això? Què feu en el dia a dia? 

Explicació del repte de la SA. 

2. Investiguem el nostre centre (90 minuts)

Per poder investigar el punt de situació de com es tracten els aliments al centre hi ha vàries tasques importants a fer. Us facilitem una llista per tal de poder-vos acompanyar a aterrar-les. La idea és que per equips us les pugueu repartir. La clau és saber:

• Com tracten els aliments i què es fa amb aquell que sobra.
• Com es regula perquè no s’hagi de llançar, amb quines dificultats es troben, quina regulació hi ha en relació a aquest tema al centre, etc.
• D’on prové el menjar, és de proximitat o ve de lluny
• Si hi ha una empresa darrere qui és i quines polítiques té
• Quines actituds o tendències hi ha per part de l’alumnat envers el menjar, observar-ho. En deixen al plat, de l’acaben, juguen amb el menjar, etc.
• Quin protocol existeix al centre en relació al tractament dels aliments.
• Altres… (segons les particularitats el centre)

Per a saber tota aquesta informació es pot parlar amb:

• Equip de cuina 
• Equip directiu 
• Docents
• Alumnat
• Empresa de càtering (si n’hi ha)

És important poder recopilar tota la informació per escrit per tal que no se’ns escapi cap detall

3. Analitzem fets i pensem en propostes (75 minuts)

1a Part

Un cop s’hagi recopilat tota la informació es moment de poder-la compartir amb tota la resta de grup classe per tal de tenir un punt de situació global i un cop fet és moment de pensar en solucions o propostes de millora. Per tal de fer-ho recomanem crear nous grups (barrejats) i que cada grup entomi una temàtica.

• Malbaratament alimentari a la cuina (servei de cuina) – exemple: contactar amb organitzacions
• Malbaratament alimentari al menjador (alumnat) –  exemple: què pot fer l’alumnat diferent.
• Millora del protocol existent o redacció d’un protocol que reguli l’aliment al centre
• Propostes de gestió a l’equip directiu (exemples: buscar una empresa de càtering sostenible, tenir clara la regulació de l’aliment al centre, paper dels docents en tot aquest procés, etc.)

2a Part 

Compartir el que cada grup ha treballat i generar un espai de debat on poder prioritzar aquelles idees més viables i amb més impacte.

4. Redactem un correu a l’equip directiu  (30 minuts)

És moment de poder redactar un correu explicant un resum del projecte, el propòsit i les propostes de millora. Es pot decidir si fer conjuntament o dividir-lo per parts i que els equips anteriors se les reparteixin. Valorar si té sentit concertar una reunió amb ells per tal que us donguin feedback de la proposta. Si de tot el que es proposa ja n’hi ha una que tira endavant serà un gran èxit.

5. Reflexió final (15 minuts)

Possibles preguntes de reflexió: 

Què us ha costat més?

Què és el que més us a sorprès sobre l’alimentació al centre?

En aquesta SA us animem a informar-vos sobre l’economia circular i portar-la a la vostra vida. Us proposem organitzar un mercat d’intercanvi al centre que us permeti apreciar vivenciar una forma conscient amb el medi ambient i allunyada dels patrons del sistema

Objectius d’aprenentatge:

• Conèixer el funcionament de l’economia circular i concretament de com funciona un mercat d’intercanvi.
• Desenvolupar habilitats emprenedores per tal d’organitzar un mercat d’intercanvi al centre.

1.  Introducció (20 minuts)

Lectura en grup de l’article: Article 5

Resum dels punts clau de l’article.

Presentació del repte. 

2. Investiguem més sobre l’economia circular (40  minuts)

En grups petits es fa una investigació sobre el concepte d’economia circular per tal d’aprofundir-ne en la definició, veure amb quines dificultats es topa per seguir creixent i conèixer iniciatives que actuen des d’aquesta base.

Preguntes de reflexió:

• Què us agrada de l’economia circular?
• Per què es una proposta que cuida de problemes estructurals com la pobresa o el canvi climàtic?
• Quina iniciativa us ha agradat més i per què?
• Per què creieu que el mercat d’intercanvi entra dins de l’economia circular?

3. Organització del mercat d’intercanvi (120 minuts)

Part 1. Informem-nos de com funciona un mercat d’intecanvi (30’)

Poder dedicar un espai on per parelles hi hagi un procés d’investigació per saber com funciona un mercat d’intercanvi i com s’organitza. És important poder-ho posar en comú per tal que tot el grup classe parteixi d’una mateixa base a l’hora d’organitzar-lo. 

Part 2. Organitzem un mercat d’intercanvi (90’)

A continuació us deixem una sèrie de tasques necessàries per organitzar un mercat d’intercanvi. Crear equips i amb l’acompanyament del docent poder-vos-les repartir.

• Buscar un espai adient al centre i contactar amb l’equip directiu per tancar una data.
• Pensar en tota la logística / material de la jornada: horaris, pancarta de benvinguda, taules, personal necessari per fer rodar el mercat, distribució de l’espai, etc.
• Pensar en l’estructura del mercat: presentació i inauguració (qui la fa, què s’hi diu, ect.), mercat, tancament i agraïments. Preparació dels discursos.
• Preparar un cartell per presentar el mercat d’intercanvi i penjar-lo arreu del centre
• Preparar un article per penjar a la web
• Preparar un correu per enviar a tot l’alumnat, explicant el funcionament de la fira, què han de portar i detalls importants de la jornada.
• Establir les actituds i les expectatives que s’espera de l’alumnat en relació al mercat més enllà del propi funcionament de l’intercanvi i veure com es fan arribar a l’alumnat.
• Protocol – què passa si hi ha un conflicte en el moment d’intercanvi, com s’acompanya a resoldre’l. Establir unes pautes.
• Altres…

4. Mercat d’intercanvi (jornada)

Fase 1: Preparació de l’espai 

Deixar-ho tot a punt a nivell logístic per tal de poder iniciar la jornada. A tenir present:

• Tots els objectes i roba que porti l’alumnat com es col·loquen, on es deixen mentre es prepara la paradeta, quants objectes poden portar.
• Com assegurem que la distribució de les taules permeti una circulació fluida

Fase 2: Inauguració – mercat – tancament

Important: Com s’acompanya i qui s’encarrega que tot el mercat es pugui donar des de les actituds establertes, els acords de funcionament i des del respecte. Exemple: encarregats de cura? Cartells parlant dels acords? etc.

Fase 3: Recollir l’espai

• Com fem que les persones participants també col·laborin en deixar un espai net abans de marxar, més enllà de les persones que organitzen el mercat.

5. Reflexió individual (30’)

Poder escriure de forma breu un comentari de com han viscut l’experiència del mercat d’intercanvi, què li veuen de positiu i què no, com es van sentir, què els va costar, que no els va agradar i què farien diferent.

6. Reflexió final col·lectiva (30’):

Possibles preguntes de reflexió: 

Com us vau sentir el dia del mercat? Què va funcionar i de què esteu orgulloses? Amb quines dificultats us vau trobar? Què milloraríeu o faríeu diferent per una propera vegada?

Què us ha agradat més del projecte? Què heu après i què és el que més us ha costat? Per què?

Quines dificultats heu tingut?

Cada situació d’aprenentatge aporta una dimensió diferent tenint la pobresa invisible com a base, integrant habilitats de recerca, síntesi, comunicació, creativitat i reflexió crítica. Aquestes activitats estan dissenyades per ser atractives, participatives i interdisciplinàries, facilitant un aprenentatge significatiu i contextualitzat amb un tema tan actual com la situació en la que es troba un percentatge elevat de membres i famílies a la nostra societat.

És apte per a cursos de secundària, amb una especial rellevància per a assignatures com Ciències Socials/Història, Geografia, Tecnologia, Ètica i valors, Ciències Naturals, Educació Visual i Plàstica i Llengua i Literatura. Fomenta competències transversals com la capacitat d’investigació, el pensament crític, l’autoconeixement i el treball en equip. S’estima que la seva implementació requereix aproximadament 22 hores, però la durada pot ajustar-se segons les necessitats i objectius de cada grup i docent.

Un viatge apassionant per descobrir la importància de l’ecologia integral per protegir el planeta i la humanitat. Estàs preparat per aquesta immersió activista, social i constructiva?

És important compartir els objectius d’aprenentatge al començament i assegurar-se que l’alumnat els comprèn. En aquestes situacions d’aprenentatge destaquen els següents objectius:

• Explorar i comprendre de forma més profunda els conceptes de pobresa invisible, desigualtat estructural i economia circular i la importància de l’acció individual i com a societat per millorar aquesta problemàtica.

• Desenvolupar habilitats de recerca, síntesi d’informació i presentació visual per explorar tota la complexitat de la pobresa invisible.

Fomentar la creativitat i la consciència ambiental i de classe mitjançant la creació de projectes creatius tenint present la mirada moderna i la perspectiva de l’alumnat en tot el procés.

Lectures i articles:

• Pobresa i exclusió social: una realitat que afecta moltes famílies de Catalunya
• Què és la desigualtat estructural i com ens afecta?
• Drets vulnerats: viure amb dignitat no hauria de ser un luxe
• Llençar menjar, un impacte en les persones i el planeta
• Reparar, reutilitzar i reciclar per cuidar el planeta 

Materials i recursos pràctics:

Fulls de treball amb preguntes guia per a la visita a l’exposició.

Espai a l’escola per a l’exposició dels projectes visuals.

Projector o pantalla per a les presentacions visuals.

Accés a l’exposició sobre el món del lleure.

A la taula següent figura una proposta orientativa de la temporització de les activitats:

Activitat 1	Activitat 2	Activitat 3	Activitat 4	Activitat 5
4h	4h	3h	4h	4h Mercat

Activitat 1:  De les dades a la realitat

Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu entendre i visibilitzar la pobresa invisible. A partir de la lectura d’un article i una reflexió guiada, l’alumnat analitza la pobresa com un concepte relatiu. Mitjançant un exercici amb dades estadístiques, calculen els llindars de pobresa relativa i severa. Posteriorment, investiguen en grups petits el dia a dia de les persones en situació de pobresa i les seves conseqüències socials. Amb la informació recollida redacten un article d’opinió. Finalment, es comparteix una reflexió conjunta sobre l’experiència i els aprenentatges.

Proposem una graella d’avaluació per a les habilitats socioemocionals, que es pot utilitzar tant per a l’autoavaluació com per a l’avaluació per part dels altres durant el projecte: Rubrica d’avaluació de les habilitats socioemocionals 

Activitat 2: Aprofundim en la desigualtat estructural

Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu aprofundir en el concepte de desigualtat estructural i el seu impacte en la pobresa. L’alumnat comença amb la lectura d’un article i la reflexió dels punts més rellevants. Posteriorment, contacten amb Càritas per organitzar una entrevista amb una persona experta que aporti la seva visió sobre la pobresa i les desigualtats. En grups petits, preparen preguntes i concerten l’entrevista i la realitzen, prenent notes de la informació rellevant. Cada grup presenta un resum de les respostes i comparteix els aprenentatges amb la resta de la classe. Finalment, es fa una reflexió conjunta sobre el procés, destacant els reptes, les sorpreses i les accions possibles per implicar-se en la causa.

Activitat 3: Aportem el nostre granet de sorra

Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu fomentar la solidaritat i la consciència en les pròpies actituds quotidianes. L’alumnat reflexiona a partir de la lectura d’un article i de preguntes que els fan pensar en el significat d’un “gest bonic”. En grups petits elaboren una llista d’accions solidàries i debaten sobre el valor real de l’ajuda i el perill del paternalisme. Després, de manera individual, es comprometen a realitzar tres gestos solidaris durant dos dies, posant consciència en les seves accions. Posteriorment, redacten una breu reflexió personal responent a preguntes sobre el que han fet, com s’han sentit i què han après i ho comparteixen amb el grup. 

Activitat 4:  Millorem el nostre centre

Aquesta situació d’aprenentatge convida l’alumnat a investigar el funcionament del menjador escolar i detectar possibles casos de malbaratament alimentari. A partir d’entrevistes, observacions i recollida d’informació de diferents actors del centre, analitzen com es gestionen els aliments i quins hàbits té l’alumnat. Un cop identificats els punts febles, elaboren propostes de millora concretes i creatives per reduir el malbaratament. Les idees es comparteixen, es prioritzen i es transformen en un document o correu adreçat a l’equip directiu amb suggeriments viables. Finalment, es reflexiona sobre l’aprenentatge i els reptes trobats durant el procés.

Activitat 5: Economia circular

Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu comprendre el concepte d’economia circular i posar-lo en pràctica a través de l’organització d’un mercat d’intercanvi al centre. L’alumnat investiga iniciatives i reflexiona sobre els beneficis ambientals i socials d’aquest model. Després, en equips, planifiquen la logística de l’esdeveniment: espai, materials, difusió i protocols de funcionament. Durant la jornada, gestionen el mercat, vetllen pel bon ambient. Finalment, elaboren reflexions individuals i col·lectives sobre l’experiència, destacant aprenentatges, dificultats i propostes de millora per a futures edicions.

—

Llista de Verificació per al Treball en Grup	Si/No
Cada membre del grup ha estat assignat a una temàtica específica per investigar.
El grup està treballant de manera col·laborativa i fomentant la participació de tots els membres.
S’està utilitzant una combinació de recursos i fonts fiables per obtenir informació sobre la temàtica assignada.
S’ha realitzat una recopilació adequada d’informació sobre la temàtica, incloent dades rellevants i esdeveniments clau.
Els membres del grup han compartit les seves idees i opinions sobre el que hauria de tenir l’exposició, tant individualment com en parelles i en el grup de 4 persones.
S’ha pres una decisió final sobre el contingut, el format i els recursos que s’utilitzaran a l’exposició.
S’ha realitzat una planificació clara sobre la divisió de tasques i responsabilitats per a la creació de l’exposició.
El grup està treballant de manera eficient i aprofitant el temps de manera adequada per completar les tasques assignades.
Es fomenta la comunicació efectiva i la resolució de conflictes constructiva dins del grup.
El grup està realitzant revisions i correccions necessàries per assegurar la qualitat i la coherència de l’exposició.

Expressa les teves expectatives de treball a l’alumnat. És important que sàpiguen què s’espera d’ells i elles en tot moment perquè d’aquesta manera podràs fer comentaris positius o de millora en les accions i actituds que tenen.

Utilitza un temporitzador pels moments de treball autònom. Per treballar de forma eficaç i aprofitar el temps a l’aula, suggerim utilitzar un temporitzador que mostri el temps disponible per fer la tasca encomanada. Aquest ha de ser visible per tothom.

Comprova que l’alumnat ha entès la tasca. Quan expliquem un procés o una activitat és important comprovar què ha entès l’alumnat. Per això, suggerim aplicar una tècnica de verificació de la comprensió. Pregunta al grup classe què ha entès i demana que detallin, entre tots i totes, que hauran de fer en la present activitat. Així, podràs recopilar informació, resoldre dubtes i emfatitzar allò que creguis necessari.

Comparteix els objectius de l’activitat. És crucial que l’alumnat sigui conscient de quins són els objectius d’aprenentatge de la sessió perquè sàpiguen què esperem d’ells i elles. T’animem a projectar-los a la pissarra i llegir-los conjuntament.

Dedica uns minuts a cada grup. Quan fem treballs autònoms i complexos, sobretot de creació de productes finals, recomanen dedicar un mínim de 5 minuts a cada grup per ajudar-los a organitzar les parts del producte, així com resoldre possibles dubtes. És probable que l’equip que més dificultats tingui sigui el que menys dubtes pregunti. Cal demanar-los que t’expliquin què han de fer i com ho faran. Això pot ajudar-te a veure on tenen més dificultats.

Reparteix rols de treball. Quan fem treballs autònoms pot ajudar-te repartir rols amb tasques ben definides. Aquí et deixem algunes idees:

Sheriff: seguiment del pla de convivència i control de normes.

Rellotger: control del temps quan s’assignin tasques a fer durant la classe.

Altruistes i cercadors: experts en un tema, necessitats d’ajuda en un tema.

Secretari: apunta deures o tasques i els revisa si s’han fet.

Emprenedor: recull propostes d’interès (temàtiques d’aprenentatge, dinàmiques, jocs, premis…).

Advocat: mediador de conflictes.

Periodistes o curiosos: porta una notícia setmanal per comentar amb la classe.

Sublevat/da o detectiu o crític: recull de manera anònima en una capsa les queixes, comentaris, etc. de la classe i ho fa arribar al professor/a.

L’avaluació s’enfoca de manera competencial i no només amb un objectiu qualificatiu. S’aconsella tenir en compte el procés partint d’una avaluació inicial com a contínua i final, així com també realitzar autoavaluació i coavaluació per part de l’alumnat.
Finalment, es suggereix etiquetar els perfils de Junior Report (X: @JuniorReportCAT i Instagram: @junior_report) i de Càritas Barcelona (X i Instagram: @caritasbcn; Facebook i Linkedin: @caritasbarcelona)