Tecnologia i innovació en l’aigua

En aquesta SA l’alumnat es converteix en divulgador científic amb una responsabilitat clara: explicar un procés complex del cicle urbà de l’aigua amb un llenguatge senzill, visual i rigorós, pensat per a infants de primer cicle de primària. A partir dels recursos del Museu de les Aigües, mapes i materials interactius, investigaran com arriba l’aigua a casa i què passa després de fer-la servir.

L’objectiu final és crear un breu vídeo explicatiu sobre el cicle de l’aigua, que els alumnes de primer cicle de primària puguin comprendre, i poder publicar el vídeo a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre les fases del cicle urbà de l’aigua i la seva importància per a la vida quotidiana.
• Aprendre a adaptar el llenguatge científic a un públic infantil.
• Desenvolupar habilitats de síntesi, comunicació audiovisual i divulgació.
• Fomentar la responsabilitat ciutadana envers l’ús de l’aigua.

1. Introducció (30 minuts)

Lectura guiada: Article 1: El cicle urbà de l’aigua

Preguntes per activar coneixements previs:

• D’on surt l’aigua quan obrim l’aixeta?
• Sempre ha estat potable?
• On va l’aigua quan desapareix pel desguàs?

Activitat curta: Una pluja d’idees col·lectiva sobre què explicaríem a un nen de 6 anys sobre l’aigua? Què no entendria?

2. Investigació guiada (60 minuts)

Dividiu-vos en equips d’especialistes. Cada grup investiga una fase del cicle urbà (basant-se en un vídeo del Museu de les Aigües sobre el recorregut de l’aigua a la ciutat: L’aigua. L’impuls de la ciutat. 

• Captació
• Potabilització
• Distribució
• Ús domèstic
• Depuració i retorn al medi

Guia de recerca:

• Què passa exactament en aquesta fase?
• Per què és important?
• Quin error o mite hi ha sobre aquesta part del cicle?

Cada grup prepara una explicació molt breu (entre 1 i 3 minuts) pensada per a infants.

Cada grup tindrà un altre grup assignat per donar-li suggeriments sobre:

• Què s’entén molt bé?
• Què podria confondre un nen?
• Què ens ha ajudat a aprendre millor nosaltres?

3. Taller de llenguatge divulgatiu (45 minuts)

Activitat clau de reflexió: Comparació entre dos textos, un de tècnic i un de divulgatiu infantil.

Tasques:

• Subratllar què fa difícil d’entendre el text tècnic.
• Reescriure una frase “difícil” perquè la pugui entendre un infant.

Introducció de criteris:

• Frases curtes
• Metàfores visuals
• Evitar tecnicismes o explicar-los amb exemples quotidians
  

4. Creació del vídeo divulgatiu (90 minuts)

Tornem amb el nostre grup original. Cada grup crearà un vídeo breu (2 minuts) que expliqui una part del cicle de l’aigua, amb:

• Dibuixos, esquemes o animacions simples
• Veu en off clara i pausada
• Missatge final sobre l’ús responsable de l’aigua
  

5. Presentació (45 minuts)

Visionat col·lectiu dels vídeos amb un grup d’infants de primer cicle de primària (d’un centre proper o del mateix institut escola). Després del visionat, l’alumnat de secundària farà una petita conversa guiada amb els infants per comprovar si el missatge s’ha entès i detectar dubtes. No es tracta d’un examen, sinó d’una conversa breu i natural.

• Preguntes guia per als infants (es poden fer oralment o amb un petit qüestionari com aquest Copia de Qüestionari per als infants, depèn del que prefereixin els alumnes):

Comprensió bàsica

• D’on ve l’aigua que surt de l’aixeta?
• Què passa amb l’aigua quan ja l’hem fet servir?
• Recordes alguna paraula nova que has après avui?

Seqüència del cicle

• Què passa primer: netegem l’aigua o la portem a casa?
• On va l’aigua abans de tornar a la natura?
• Si l’aigua pogués explicar el seu viatge, què diria?

Claredat del missatge

• Hi ha alguna part que t’ha costat d’entendre?
• Hi ha alguna cosa que t’ha semblat estranya o confusa?
• Què t’ha agradat més del vídeo?

Reflexió i actitud

• Creus que hem de cuidar l’aigua? Per què?
• Què podem fer a casa per no gastar-ne tanta?

Cada grup de secundària anota:

• Una cosa que els infants han entès molt bé.
• Un dubte o confusió que ha aparegut.
• Una millora que farien al vídeo després d’escoltar-los.

Aquest retorn servirà per valorar l’eficàcia comunicativa del producte i reforçar la idea que divulgar també és escoltar.

6. Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• Quina part del cicle desconeixia abans?
• Per què és important que els infants entenguin com funciona l’aigua?

Producte final:
Vídeo divulgatiu “El cicle de l’aigua per als petits”, publicat a la revista del centre.

Aquesta SA proposa una mirada històrica, global i no eurocentrista sobre la gestió de l’aigua. L’alumnat investiga com diferents civilitzacions han desenvolupat tecnologies hídriques adaptades al seu entorn, i reflexiona sobre com moltes d’aquestes solucions continuen inspirant el present.

L’objectiu final és qüestionar una visió única del progrés tecnològic, reconèixer la diversitat de sabers hidràulics i comprendre que moltes innovacions actuals tenen arrels en coneixements antics. A partir d’aquesta recerca, l’alumnat haurà de debatre, seleccionar i justificar col·lectivament quines han estat les innovacions més decisives en la història global de l’aigua.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre la relació entre medi natural, tecnologia i organització social.
• Reconèixer la diversitat de coneixements i solucions hidràuliques desenvolupades per diferents civilitzacions.
• Analitzar continuïtats i canvis en la gestió de l’aigua al llarg de la història.
• Desenvolupar una mirada crítica envers el relat eurocentrista del progrés tecnològic.
• Comunicar coneixement històric amb criteris divulgatius i argumentatius.
  

1. Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: Gotes d’història sobre la gestió de l’aigua

Preguntes per activar coneixements previs:

• Des de quin punt del món s’explica la història?
• Hi apareixen civilitzacions no europees?
• Per què sovint associem innovació a Europa?

Activitat curta debat inicial:

• Totes les civilitzacions tenien els mateixos problemes?
• Qui creieu que “sabia més” sobre l’aigua?
  

2. Investigació per civilitzacions (70 minuts)

L’alumnat es divideix enpetits grups. Cada grup investiga una civilització o àmbit cultural:

• Mesopotàmia
• Egipte
• Imperi Xinès
• Civilitzacions precolombines
• Món islàmic
• Cultures africanes
• Món mediterrani antic

Guia d’investigació

Cada grup ha de respondre:

• Quin problema relacionat amb l’aigua tenien?
• Quina tecnologia o sistema van desenvolupar?
• Com s’adaptava aquesta solució al clima i al territori?
• Quin impacte va tenir en la vida quotidiana i l’organització social?
• Es pot trobar algun rastre d’aquesta tecnologia avui?

Cada grup prepara una fitxa d’innovació amb imatge, esquema i explicació breu.

3. Comparació i pensament crític (45 minuts)

Activitat transversal col·lectiva: Creació d’una taula comparativa mitjançant un Paddlet compartit on cada grup ha de respondre als següents camps:

• Civilització
• Tecnologia hídrica
• Context climàtic
• Impacte social
• Vigència o influència actual

Debat guiat

• Per què algunes innovacions han perdurat segles?
• Quines solucions eren més sostenibles?
• Hi ha coneixements que s’han perdut o menystingut?
• Què ens diu això sobre com expliquem la història?

Aquesta activitat prepara el pas clau: la selecció del Top 10.

4. Redacció de l’article divulgatiu (90 minuts)

Els grups escriuen una part de l’article col·lectiu:

• Condicions del repte

1. Ha d’aparèixer com a mínim una innovació de cada civilització o regió estudiada.
2. Algunes civilitzacions poden aportar més d’una innovació si el grup ho justifica.
3. Cada innovació seleccionada ha d’estar argumentada:
   1. Per què és clau?
   2. Quin problema resol?
   3. Quin llegat té avui?

• Organització
  • Cada grup redacta una o dues propostes d’innovació.
  • Es fa una posada en comú i debat per prioritzar.
  • El docent modera per garantir equilibri territorial i rigor històric.

5. Redacció revisió i edició (40 minuts)

1. Escriptura col·lectiva

• Els grups redacten els textos definitius seguint criteris comuns:
  • Llenguatge clar i divulgatiu.
  • Context històric breu però entenedor.
  • Connexió amb el present.
  • Evitar visions simplistes o jeràrquiques del progrés.

2. Revisió creuada

• Cada grup revisa el text d’un altre grup tenint en compte:
  • Claredat del missatge.
  • Rigor i precisió.
  • Mirada global i no eurocentrista.
  • Coherència amb el conjunt del Top 10.

6. Reflexió final (20 minuts)

Preguntes per la reflexió individual:

• Per què sovint expliquem la història des d’Europa?
• Què canvia quan mirem la història de la tecnologia des del món sencer?
• Creieu que avui encara hi ha coneixements que no escoltem prou?

Producte final

Article divulgatiu: “Top 10 innovacions en la història global de l’aigua”, publicat a la revista del centre, amb una mirada crítica, diversa i global sobre la tecnologia hídrica.

Aquesta situació d’aprenentatge convida l’alumnat a actuar com a periodistes de dades i analistes globals per comprendre l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics a escala planetària. A partir de mapes, dades reals, fonts periodístiques i comparacions territorials, l’alumnat analitza com la sequera, l’escassetat d’aigua i la degradació dels aqüífers generen desigualtats, migracions i conflictes.

L’objectiu final és trencar una mirada local o eurocentrista de la crisi hídrica i elaborar un reportatge de dades que mostri que la manca d’aigua és un problema global, amb causes comunes però conseqüències desiguals.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre els efectes del canvi climàtic sobre la disponibilitat d’aigua.
• Interpretar mapes, gràfics i dades a escala global.
• Analitzar desigualtats territorials relacionades amb l’aigua.
• Desenvolupar competències de periodisme de dades.
• Connectar informació científica amb impactes socials i humans.

1. Introducció: mirar més enllà del nostre entorn (25 minuts)

Activitat inicial
Projecció simultània de tres imatges:

• Un embassament gairebé buit.
• Un camp agrícola sec.
• Una ciutat amb restriccions d’aigua.

Preguntes generadores

• On creieu que estan fetes aquestes imatges?
• La sequera afecta tothom igual?
• Qui pateix abans la falta d’aigua?

Lectura guiada: Article 3: Impacte del canvi climàtic en els recursos hídrics

2. Investigació amb dades i mapes (70 minuts)

Treball en grups a partir de zones del món:

• Mediterrània
• Àfrica subsahariana
• Amèrica Llatina
• Sud i sud-est asiàtic
• Orient Mitjà

Guia d’investigació

• Com ha canviat la disponibilitat d’aigua en aquesta zona?
• Quins factors hi intervenen (clima, creixement urbà, agricultura…)?
• A qui afecta més la manca d’aigua?
• Hi ha conseqüències socials (migracions, conflictes, pobresa)?
  

Fonts:

• Mapes interactius
• Gràfics de reserves hídriques
• Articles periodístics internacionals

3. Anàlisi comparativa i pensament crític (45 minuts)

Activitat col·lectiva
Construcció d’un mapa mural amb:

• Zones amb falta d’aigua
• Tipus d’impactes (socials, ambientals, econòmics)

Debat guiat

• Per què la crisi hídrica no afecta igual tots els països?
• Quin paper juguen la riquesa i la tecnologia?
• És només un problema natural?

4. Elaboració del reportatge de dades (90 minuts)

Els grups elaboren una part del reportatge col·lectiu:

“Mapa global de la sequera”

Ha d’incloure:

• Titular informatiu
• Mapes o gràfics interpretats
• Explicació clara de les causes
• Impacte en la vida quotidiana
• Una dada clau destacada

5. Revisió periodística (40 minuts)

Revisió creuada:

• Les dades són comprensibles?
• El llenguatge és clar i rigorós?
• Es mostra una mirada global i no simplista?

6. Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita:

• Quina realitat t’ha impactat més?
• Creus que l’aigua serà un dels grans conflictes del futur? Per què?

Producte final

Reportatge de dades “Mapa global de la sequera”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA l’alumnat explora com la innovació tecnològica transforma el sector de l’aigua i genera noves professions vinculades a la sostenibilitat, la digitalització, la bioenginyeria i la gestió de dades. L’objectiu és visibilitzar oportunitats laborals emergents i trencar estereotips sobre un sector tradicionalment desconegut.

1. Introducció: imaginar el futur (25 minuts)

Activitat inicial:

• Pregunta a la pissarra: Quines feines relacionades amb l’aigua coneixeu?
• Els alumnes escriuran la seva resposta en un post-it i l’enganxaran sota la pissarra

Lectura guiada: Article 4: La tecnologia i la innovació transformen la gestió de l’aigua

Debat:

• Creieu que hi haurà noves professions?
• Quines competències seran necessàries?

2. Investigació de perfils professionals (70 minuts)

Grups temàtics:

• Gestió de dades i sensors
• Regeneració i reutilització d’aigua
• Bioenginyeria i medi ambient
• Infraestructures intel·ligents
• Comunicació i educació ambiental
  

Guia

• Què fa aquest professional?
• Quin problema resol?
• Quina formació necessita?
• Per què és clau per al futur?

3. Mirada crítica i perspectiva social (45 minuts)

Debat guiat:

• Aquestes feines seran accessibles per a tothom?
• Quin paper hi pot jugar la perspectiva de gènere?
• Quin valor social tenen aquestes professions?

4. Creació de la infografia (90 minuts)

Infografia en grup:
“Les noves feines de l’aigua”

Ha d’incloure:

• Perfil professional
• Funcions
• Impacte social i ambiental
• Icones, esquemes i llenguatge visual clar

5. Presentació i feedback (40 minuts)

Presentació tipus fira de professions/fira de ciències.
Comentaris entre grups sobre claredat i interès.

Indicador	S’ha entès molt bé	S’ha entès força	Costa d’entendre	Comentari o suggeriment
Claredat del missatge (s’entén què és la professió i per què és important)	☐	☐	☐
Llenguatge utilitzat (és clar, divulgatiu i adequat per a tothom)	☐	☐	☐
Explicació del problema que resol (queda clar quin repte de l’aigua aborda)	☐	☐	☐
Interès i atractiu (fa venir ganes de saber-ne més)	☐	☐	☐
Ús de recursos visuals (infografia, esquemes, imatges, ordre visual)	☐	☐	☐
Connexió amb el futur (ajuda a imaginar com serà la gestió de l’aigua)	☐	☐	☐

6. Reflexió final (20 minuts)

Reflexió individual:

• Quina professió t’ha semblat més interessant?
• Com pot contribuir aquesta feina a una societat més justa?

Producte final

Infografia “Les noves feines de l’aigua”, publicada a la revista del centre.

Aquesta SA situa l’alumnat en el rol d’articulistes d’opinió per reflexionar sobre l’aigua com a dret fonamental. A partir d’exemples globals, situacions de vulnerabilitat i els ODS, analitzen desigualtats d’accés i el paper de la ciutadania, evitant debats simplistes i centrant-se en la corresponsabilitat.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre l’aigua com a dret humà.
• Analitzar desigualtats globals d’accés a l’aigua.
• Desenvolupar pensament ètic i ciutadà.
• Practicar l’escriptura d’opinió argumentada.
• Relacionar l’aigua amb els ODS.

1. Introducció(25 minuts)
Lectura guiada: Article 5: L’aigua, un dret humà a l’aigua i una responsabilitat compartida

Preguntes clau:

• Quin missatge defensa l’article?
• Quins exemples d’injustícia apareixen?
• L’article et fa replantejar la teva relació amb l’aigua?

2. Anàlisi de casos reals (70 minuts)

Grups d’experts dividits en:

• Barris vulnerables
• Zones rurals
• Camps de refugiats
• Països amb escassetat crònica

Guia

• Quin és el problema?
• Qui hi està implicat?
• Quines conseqüències té?
  

3. Debat ètic i ciutadà (45 minuts)

Debat estructurat:

• L’aigua hauria de ser garantida per tothom?
• Quin paper tenim com a ciutadans?
• Què vol dir fer-ne un ús responsable?
  

4. Taller d’escriptura d’opinió (90 minuts)

Article:
“Per què l’aigua és un dret i no un luxe?”

Fases:

• Definir tesi
• Argumentar amb exemples
• Connectar amb els ODS
• Conclusió personal
  

5. Revisió i millora (40 minuts)

Autoavaluació:

Indicador	Sí, clarament	Bastant	Cal millorar
La meva tesi/opinió queda clara des del principi	☐	☐	☐
Els arguments estan ben explicats i connectats amb la tesi	☐	☐	☐
He utilitzat exemples, dades o casos concrets	☐	☐	☐
El text és respectuós i rigorós (no ofensiu ni simplista)	☐	☐	☐
El llenguatge és adequat per a un article de revista	☐	☐	☐

Coavaluació (de la teva parella)

Indicador	Molt bé	Bé	Cal millorar	Comentari breu
Claredat de la tesi (s’entén què defensa l’article)	☐	☐	☐
Força dels arguments (convincen i estan ben justificats)	☐	☐	☐
Ús d’exemples o dades	☐	☐	☐
To respectuós i rigorós	☐	☐	☐
Coherència i estructura del text	☐	☐	☐

6. Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita:

• Què puc fer jo com a ciutadà?
• Com canvia la meva mirada després d’aquesta SA?
  

Producte final

Article d’opinió “Per què l’aigua és un dret i no un luxe?”, publicat a la revista del centre.

Mitjançant 5 situacions d’aprenentatge interdisciplinàries, els estudiants treballaran història, ciència, tecnologia, medi ambient, ètica i comunicació, desenvolupant una mirada crítica sobre el seu paper en la societat, la sostenibilitat i les desigualtats globals.

A través de recerca, debat, creació de productes divulgatius i periodístics, l’alumnat reflexiona sobre com l’aigua modela la vida quotidiana i quines responsabilitats tenim com a ciutadans.

Aquesta unitat és adequada per a Educació Secundària, especialment per a matèries com Ciències Naturals, Ciències Socials, Tecnologia, Llengua i Literatura, Educació Visual i Plàstica, i Ètica.
Durada estimada: 15-18 hores, adaptable segons el grup i el nivell.

Comprendre les fases del cicle urbà de l’aigua i la seva importància per a la vida quotidiana.

Analitzar innovacions històriques i tecnològiques en la gestió de l’aigua.

Interpretar dades globals sobre escassetat i desigualtats en l’accés a l’aigua.

Reflexionar sobre l’aigua com a dret humà i la corresponsabilitat ciutadana.

Desenvolupar habilitats de recerca, síntesi, comunicació audiovisual i escrita.

Fomentar la creativitat, pensament crític i treball col·laboratiu.

Potenciar la competència ciutadana i ambiental, amb consciència sobre sostenibilitat i justícia global.

Recursos informatius:

• Articles i materials del Museu de les Aigües i Junior Report sobre cicle de l’aigua, innovació i drets humans.
• Mapes històrics i actuals del subministrament i distribució de l’aigua.
• Documents i vídeos sobre canvi climàtic i escassetat hídrica.
• Testimonis orals o entrevistes sobre gestió de l’aigua i professió hídrica.
  

Recursos materials:

Fulls de treball amb preguntes guia, rúbriques i graelles d’auto/coavaluació.

Ordinadors o tauletes amb connexió a Internet.

Eines digitals per crear infografies, vídeos, presentacions o mapes (Canva, CapCut, Padlet).

Projector o pantalla per a presentacions.

Activitat	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA1	El cicle urbà de l’aigua explicat per a nens	4-5 h	Vídeo divulgatiu “El cicle de l’aigua per als petits”
SA2	Tecnologies de l’aigua al llarg de les civilitzacions	4-5 h	Article divulgatiu “Top 10 innovacions en la història global de l’aigua”
SA3	On va l’aigua que falta?	4-5 h	Reportatge de dades “Mapa global de la sequera”
SA4	Quines són les professions del futur hídrid?	3-4 h	Infografia “Les noves feines de l’aigua”
SA5	L’aigua com a dret: què vol dir realment?	4-5 h	Article d’opinió “Per què l’aigua és un dret i no un luxe?”

L’avaluació es realitza des d’un enfocament competencial, combinant observació del procés, coavaluació i autoavaluació.
Es valoren especialment habilitats de recerca, anàlisi crítica, comunicació, treball en equip i qualitat dels productes finals.
Cada SA inclou rúbriques específiques i graelles d’habilitats socioemocionals per valorar iniciatives, escolta activa i gestió de conflictes.

Activa la curiositat amb preguntes inicials: Comença amb imatges, vídeos o dades sobre l’aigua que sorprenguin i plantegen preguntes clau.

Relaciona amb l’experiència personal: Demana a l’alumnat que expliqui com utilitza l’aigua a casa, a l’escola o al barri.

Fomenta rols dins dels equips: Assigna funcions com investigador/a, periodista, editor/a, científic/a o dissenyador/a, promovent la responsabilitat compartida.

Combina metodologies actives: Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), aprendre fent, pensament visual i eines digitals.

Inclou debat i reflexió crítica: Cada SA pot incloure mini-debats o fòrums sobre sostenibilitat, innovació, desigualtat i drets humans.

Connecta amb la realitat i recursos externs: Visites virtuals al Museu de les Aigües, entrevistes amb professionals i consulta de dades globals.

Garantir inclusió i accessibilitat: Diferents nivells de complexitat i canals d’expressió (visual, oral, escrita) per a tots els alumnes.

Avalua procés i producte: Rúbriques d’autoavaluació, coavaluació i feedback entre grups.

Dona visibilitat al treball final: Publica vídeos, articles, infografies i reportatges a la revista digital del centre.

Connecta amb temes globals: Relaciona l’aigua amb canvi climàtic, drets humans i sostenibilitat.