Fa uns dies, Pep Guardiola va afirmar: “Estic entrenant aquí [al Manchester City], però si el Barça em truca, me n’aniria a Barcelona, és el meu club.” Com us podeu imaginar, el comentari en qüestió va donar peu a moltes opinions, en relació amb la pregunta que va sorgir: s’hauria de quedar Xavi al Barça, o seria millor que tornés Guardiola?
Aquesta qüestió, enfronta a dues llegendes del club, per tant, la resposta s’hauria d’estudiar molt, tenint en compte no només l’estil de joc, sinó que també la relació amb els jugadors i la moral que provoca l’entrenador. En aquest article, donarem un resposta.
Repassem primer a Xavi. El entrenador del conjunt català aposta per un equip per mantenir la pilota, amb quatre defensors (dos centrals en línia i el laterals en una recta més alta que els primers). Al mig-camp tenim a una tríada, amb un pivot defensiu en la part baixa i amb dos mig-campistes més avançats; a més, els jugadors en aquella posició es mantenen en un bloc tancat, per fomentar l’atur dels atacs pel mig, que és on més vulnerable pot ser un equip. A la davantera hi han tres jugadors, dos extrems baixos i un punta a la part més alta de la plantilla.
Per la sortida de pilota, Xavi tanca els dos centrals (opció ben diferent de molts altres equips) de manera que el porter tingui opció més viable de pas. Si l’extrem salta a pressionar al central, aquest juga amb el lateral i aquest amb un dels mig-campistes, normalment amb un interior. D’aquesta manera, la pilota surt controlada i sense gaire esforç. Una de les moltes virtuts de Xavi és poder generar superioritat numèrica al mig del camp, cosa que fa que arribem a un altre punt molt important: trobar l’home lliure.
En defensa, el Barça pressiona amb dues línies de tres, una de davanters (Gavi, Pedri i Lewandowski) i una de mig-campistes (Dembélé, de Jong i Busquets). Això fa que no hi hagi opció de pas pel mig, de manera que només es pugui sortir per la banda, posició que els blaugranes tenen dominada.
Al vestuari Xavi ha imposat normes estrictes per mantenir un ordre i que no hi hagin moltes sorpreses.
El Manchester City de Guardiola salta al terreny de joc amb una alineació igual que la del Barça (4-3-3), amb línia de quatre defenses, tres mig-campistes tancats i tres davanters oberts. En atac, l’entrenador espanyol posiciona als seus jugadors en un 3-2-5 (extrems una mica més baixos). En la sortida de pilot Guardiola demana als seus jugadors que utilitzin la banda i que acabin filtrant la pilota a l’espai pel killer, en aquest cas Erling B. Haaland.
La pressió rere pèrdua també és un dels pilars indiscutibles del futbol de Guardiola, fent que la pilota es mantingui el major temps possible en el seu poder. És molt important que Haaland es desmarqui per tal de genera un 1v1 contra el porter. El Manchester City també té molt de potencial en acumular jugadors rivals en un lloc concret del camp, així, poden canviar el joc de manera ràpida i efectiva.
Guardiola connecta molt amb els seus jugadors i manté amb ells una relació no només d’entrenador cap a jugador, sinó que també d’amic cap a amic.
Analitzant tàctiques, tant de defensa com d’atac, veient com tracta cada entrenador als seus jugadors, trec la següent conclusió: Guardiola ha de tornar al Barça, pels següents motius: La seva tàctica és més sòlida i segura que la de Xavi, tant en defensa com en atac. La seva relació amb els jugadors és molt bona, i, el més important de tot, els culers li tenen molt confiança pel passat que Guardiola va tenir en el FCBarcelona. És veritat que Xavi ha rescatat el club per poder lluitar per la lliga domèstica i la d’Europa, però l’exentrenador del Barça podria millorar encara més els resultats.
Ambdós són llegendes, com hem dit abans, del club. Bé, no només del club, sinó que també llegendes mundials. Tots dos tenen una capacitat increïble per entrenar, i la decisió que s’ha agafat en aquest article és clarament subjectiva i que moltes persones poden no estar d’acord.