El país andí amaga paisatges naturals sorprenents, des del desert d’Atacama a les glaceres del sud i les muntanyes del nord
Xile és el país més llarg del món: més de 4.300 quilòmetres des de la regió de Norte Grande, a la frontera amb el Perú i Bolívia, fins a l’extrem sud de Sud-amèrica. Al llarg de la serralada dels Andes, els paisatges xilens abasten des de muntanyes nevades fins a glaceres, i fins i tot un desert.
Al nord, al Parc Nacional de Lauca, hi ha les Llacunes de Cocotani: un conjunt de llacunes que beuen d’aigües subterrànies i estan envoltades d’illots formats per lava volcànica.
També al Norte Grande es troba el desert de Atacama. Malgrat estar situat entre l’oceà Pacífic i la serralada dels Andes, es tracta d’un dels llocs més àrids del planeta. També és un lloc molt ric en minerals: Xile és el principal productor de coure del món, a banda de tenir grans reserves de ferro, or i plata.
Una mica més al sud, a la frontera amb l’Argentina, es troba el pic més alt de Xile i un dels més alts dels Andes: l’antic volcà Nevado Ojos del Salado, que fa més de 6.800 metres d’alçada.
A la Patagònia xilena hi ha diversos parcs naturals ideals per fer excursions i gaudir de la natura; un dels més famosos és el Parc Nacional de Torres del Paine. Aquesta zona està plena de llacs, cascades i boscos frondosos. Com més al sud del continent, el clima es fa cada vegada més fred i el paisatge s’omple de muntanyes nevades i glaceres.
Una altra de les principals destinacions turístiques de Xile és l’illa de Pasqua, tot i que està a més de 3.600 quilòmetres de la costa xilena. L’illa és famosa gràcies als moai, unes escultures de pedra gegants creades per la cultura rapa nui entre els segles IX i XVI.
Les demandes socials dels xilens
A finals del 2019, la població xilena va sortir al carrer per protestar contra l’augment de les tarifes del transport públic. El govern va reprimir les protestes amb duresa però, lluny de dissuadir els manifestants, cada vegada més gent es va unir al moviment. Les revoltes es van allargar durant mesos.
La desigualtat és un dels principals problemes a Xile, on hi ha una elit molt rica i una classe mitjana que lluita per sobreviure amb sous baixos. L’origen d’aquestes diferències és a la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), que va crear una constitució per beneficiar els més rics. Pinochet va imposar un model econòmic liberal que afavoria les empreses privades: es van privatitzar serveis bàsics com el subministrament d’energia, la sanitat o l’educació.
En les últimes dècades s’han fet reformes per garantir l’accés universal a aquests serveis, però no ha estat suficient. La classe mitjana continua tenint sous massa baixos per poder cobrir alimentació, lloguer, quotes de la universitat, transport… Les dades indiquen que l’economia xilena creix, però aquesta riquesa es reparteix de manera desigual i no arriba a tots. Per això han esclatat les protestes socials.
Ara els manifestants reclamen un canvi de la llei més important del país. A l’octubre del 2020 es va fer un referèndum: el 78% va votar a favor d’una nova constitució més justa per a tots els xilens. Aquesta setmana ha començat a reunir-se la comissió encarregada de redactar el nou text, presidida per una dona indígena.
Xile a través de la seva literatura
Xile també pot descobrir-se a través de la seva literatura. Un 12 de juliol va néixer Pablo Neruda (1904-1973), poeta xilè i un dels autors més reconeguts de la literatura en espanyol, que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1971.
Amb només 20 anys, Neruda va publicar Veinte poemas de amor y una canción desesperada (1924), un dels seus llibres més famosos. Al llarg de la seva vida va estar molt compromès amb els moviments d’esquerres, va ser membre del Partit Comunista de Xile i va formar part del govern de Salvador Allende abans del cop d’estat del 1973.
Anys abans, va haver-hi una altra poeta xilena que ja havia destacat en el panorama literari: Gabriela Mistral (1889-1957) va combinar la seva passió per la poesia amb la seva vocació pedagògica, dedicant gran part de la seva vida a l’ensenyament. Es va convertir en un referent educatiu a nivell internacional i el 1945 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
Roberto Bolaño (1953-2003) és un altre dels grans noms de la literatura xilena. Autor d’una vintena de novel·les, també va escriure contes i poemes. La seva família va haver d’exiliar-se a Mèxic fugint de la dictadura de Pinochet i més tard es va traslladar a Espanya. Els seus títols més famosos són Los detectives salvajes (1998) i 2666 (2004), publicada després de la seva mort.
Finalment, un dels noms més coneguts de l’escriptura xilena és Isabel Allende, considerada l’autora més llegida en espanyol: els seus llibres s’han traduït a 40 idiomes i ha venut més de 75 milions d’exemplars. La seva obra navega entre el realisme fantàstic propi de la literatura llatinoamericana, les memòries familiars i les dones com a protagonistes de les seves históries.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
