2 anys de guerra a Gaza: per què va començar?
Des que va començar el conflicte, més de 67.000 persones han mort a la Franja, on l’exèrcit israelià continua cometent un genocidi
Avui fa dos anys del començament de la guerra a Gaza. Tot va començar el 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va atacar Israel des de la Franja de Gaza. El grup armat va assassinar 1.200 persones en territori israelià i en va prendre unes altres 250 com a ostatges. Encara que Hamàs ja havia atacat abans el país veí, mai no ho havia fet de manera tan coordinada.
Això va desencadenar una resposta sense precedents per part d’Israel: l’exèrcit va bombardejar la Franja i el primer ministre Benjamin Netanyahu va declarar la guerra a Hamàs. Dos anys després, Israel no ha deixat de bombardejar Gaza: s’estima que més de 67.000 palestins han mort a causa dels atacs israelians.
Durant l’últim any, l’ofensiva s’ha intensificat. L’exèrcit israelià també ha bombardejat hospitals i escoles, matant milers de dones i nens. A més, diversos organismes denuncien que Israel ha fet servir la fam com a arma de guerra, restringint l’accés als aliments, cosa que ha provocat una fam generalitzada a Gaza.
Tot això ha portat l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a acusar Israel i el seu govern d’estar cometent un genocidi contra la població palestina. Un genocidi no només implica assassinar persones, sinó també causar-los patiment extrem i crear condicions que facin impossible la seva supervivència.
La setmana passada, el president dels Estats Units Donald Trump va presentar un pla per a la pau a Gaza. La proposta, que inclou 20 punts per posar fi a la guerra, ha de ser signada per Hamàs i el govern d’Israel. Per aconseguir-ho, està previst que les dues parts implicades comencin les negociacions de pau els pròxims dies.
L’origen del conflicte
El conflicte entre Israel i Palestina té el seu origen al començament del segle XX. En aquesta època, els jueus patien antisemitisme a Europa. Molts d’ells van emigrar llavors a Palestina, una regió de l’Orient Mitjà que la seva religió considerava una terra promesa.
El problema és que Palestina era una regió ja habitada per àrabs. Per als que hi vivien, aquesta immigració massiva es considerava una amenaça per a la seva terra i la seva identitat. Tot i això, aquest descontentament no va evitar l’arribada de jueus. Durant anys, la regió va tenir un estat àrab (Palestina) i un estat jueu (Israel).
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, la pressió per a la creació d’un estat jueu independent va anar creixent, el que va portar a la Declaració d’independència d’Israel el 1948. Això no va agradar als palestins i, amb el suport d’altres països àrabs (Líban, Síria, l’Iraq, Egipte), van declarar la guerra al nou Estat d’Israel.
La guerra araboisraeliana del 1948 va acabar amb la victòria d’Israel, que va aprofitar per ampliar el seu territori. Centenars de milers de palestins van fugir o van ser expulsats, en un fet conegut com la Nakba (“catàstrofe”). Des de llavors, els atacs i la violència han estat constants.
Actualment, els palestins viuen principalment en dues zones separades: Cisjordània, governada per l’Autoritat Nacional Palestina, i la Franja de Gaza, controlada per Hamàs. Els israelians i els palestins continuen lluitant pel control d’aquest territori, però Israel té molt més poder militar, especialment pel suport dels Estats Units.
Com t’afecta aquesta notícia?
El que està passant a Gaza ha provocat una gran mobilització a tot el món. D’una banda, més de 150 països de l’ONU han reconegut Palestina com a estat, un gest simbòlic per mostrar suport al poble palestí i demanar al govern d’Israel que posi fi a la violència.
D’altra banda, milers de persones han sortit als carrers per manifestar-se contra els bombardejos i la situació humanitària a Gaza, exigint un alto el foc i l’arribada d’ajuda humanitària. Algunes organitzacions també han impulsat campanyes de boicot a productes i empreses israelianes, com una forma de pressionar políticament i econòmicament Israel.
Una de les iniciatives amb més ressò ha estat la de la Flotilla Global Sumud, en què van participar 500 persones de 46 països en 52 vaixells. El seu objectiu era trencar el bloqueig d’Israel i portar aliments, aigua i medicines a la població civil de Gaza. La Flotilla ha aconseguit tanta atenció mediàtica que també ha servit per visibilitzar la fam que pateixen els habitants de Gaza.
Finalment, Israel ha interceptat diversos vaixells de la Flotilla que intentaven arribar a Gaza a través del mar. Alguns participants espanyols a la missió han explicat que, després de ser detinguts per l’exèrcit israelià, van rebre un “tracte vexatori i inhumà” per part dels militars.