20 anys de la guerra a l’Iraq

Els Estats Units van liderar un atac militar amb l'excusa que l'Iraq posseïa armes de destrucció massiva, una acusació que es va demostrar que era falsa

Aquesta setmana es compleixen 20 anys de l'inici a la Guerra de l'Iraq, un conflicte que va començar el 20 de març del 2003 amb la invasió d'aquest país per part dels Estats Units, que lideraven una coalició d'exèrcits occidentals. La guerra va durar gairebé 9 anys, fins a la retirada de les tropes estatunidenques al desembre del 2011.

El llavors president dels Estats Units, George W. Bush, va crear una aliança militar amb Tony Blair, primer ministre del Regne Unit, que va ser el principal país aliat en el conflicte. També va obtenir el suport d'Austràlia, Corea del Sud, Dinamarca, Polònia, Espanya i alguns països llatinoamericans com Nicaragua i Hondures, que van enviar-hi tropes.

El principal motiu per justificar la invasió de l'Iraq va ser que aquest país disposava d'armes de destrucció massiva (ADM) i que això suposava un perill per a la seguretat mundial. Les ADM són armes que poden matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i que tenen greus efectes sobre el medi ambient. Aquest tipus d'armament inclou les armes nuclears, les biològiques i les químiques.

Un altre dels arguments per justificar la guerra va ser enderrocar el règim de Saddam Hussein, que havia governat en dictadura durant més de 20 anys (1979-2003). A finals del 2003, l'exèrcit estatunidenc va capturar Saddam, que va ser jutjat per un tribunal iraquià i sentenciat a mort al 2006 per crims de lesa humanitat.

Saddam Hussein ja s'havia enfrontat als Estats Units l’any 1991 durant la Guerra del Golf, un conflicte per controlar Kuwait, un petit país amb grans reserves de petroli. En aquest sentit, molts analistes polítics i historiadors assenyalen que el veritable motiu de la Guerra a l'Iraq era fer-se amb la producció de petroli en aquesta regió, una de les més riques del món.

Finalment, els serveis d'intel·ligència estatunidencs també vinculaven Saddam Hussein amb el grup terrorista Al-Qaeda, responsable dels atemptats de l’11-S: una sèrie d'atacs terroristes als Estats Units en els quals van morir prop de 3.000 persones. No obstant això, mai es van trobar proves que demostressin el vincle entre tots dos.

La mentida de les armes de destrucció massiva

Anys després de la guerra, s'ha demostrat que l'Iraq no tenia armes de destrucció massiva ni cap programa de desenvolupament d'armament químic o nuclear. De fet, mesos abans de la invasió, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) havia inspeccionat les instal·lacions iraquianes i no n’havia trobat cap prova.

Això no va impedir que els Estats Units i la resta de països aliats iniciessin l'atac, però. L'argument de les ADM es va repetir des de totes les institucions i a través de tots els mitjans per infondre temor entre la població i aconseguir el suport de l'opinió pública.

Cap dels líders polítics que van liderar l'ofensiva, com George W. Bush o Tony Blair, han estat jutjats per dur a terme una guerra que es va justificar amb arguments falsos. El mateix Bush va reconèixer en una entrevista l’any 2008 que l’error més gran del seu mandat va ser creure que realment existien aquestes armes a l'Iraq, basant-se en els informes dels serveis d'intel·ligència.

Les armes de destrucció massiva es consideren un dels principales perills per al futur de la humanitat, per això existeixen diferents tractats i convencions que prohibeixen la possessió i desenvolupament d'aquesta mena d'armament. El més conegut és el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), impulsat per les Nacions Unides (ONU) al 1970 i signat per 191 Estats.

El problema d’aquest tractat és que té excepcions. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU sí que poden tenir armes nuclears (si bé se suposa que no poden crear-ne més): els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i la Xina. Aquesta situació de privilegi fa que altres països qüestionin la validesa de l’acord.

Les conseqüències de la guerra

El govern estatunidenc creia que l’operació militar duraria unes setmanes, però va acabar allargant-se durant anys. Les conseqüències han estat milers de morts, la destrucció de les infraestructures, una greu crisi econòmica i una gran inestabilitat política que impedeixen que el país pugui funcionar amb normalitat.

A l'Iraq va haver-hi més de 100.000 morts en vuit anys de guerra, segons l'Iraq Body Count, una iniciativa que registra les morts violentes que s'han produït al país des de la invasió del 2003. Fins avui, més de 300.000 persones han mort, incloent-hi civils i soldats.

Els Estats Units van vendre la Guerra de l'Iraq com una operació per acabar amb la dictadura de Saddam Hussein i portar la democràcia al país. No obstant això, després de l'execució del dictador l’any 2006, diferents grups polítics i religiosos s'han enfrontat per ocupar el poder. La retirada de les tropes estatunidenques va deixar un buit de poder que ha afavorit la inestabilitat, com va passar a l'Afganistan al 2021.

Aquesta inestabilitat té efectes sobre l'economia. La inflació dels preus ha augmentat els índexs de pobresa: una quarta part dels iraquians viu per sota del llindar de la pobresa, segons dades oficials. Una part important de la població no pot permetre's cobrir les necessitats més bàsiques (aliments, electricitat) i això ha provocat manifestacions de protesta els últims mesos.

A més, la corrupció ha impedit que les ajudes de cooperació (milers de milions de dòlars procedents de fons internacionals) arribin realment a la població i serveixin per reconstruir escoles, hospitals, carreteres i xarxes de sanejament que es van destruir durant la guerra. Els joves només veuen com a opció de futur marxar del país.

D'altra banda, més de 4.000 soldats nord-americans van morir durant el conflicte. La guerra a l’Iraq conflicte es va convertir en un dels principals problemes del govern de George W. Bush, que va acabar el mandat com un dels presidents més impopulars de la història dels Estats Units.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!