Aquest acord va entrar en vigor l’any 2005 amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants i mitigar els efectes del canvi climàtic
El canvi climàtic no és un fenomen recent. Aquest problema global va començar a identificar-se fa molts anys, quan els científics es van adonar que la temperatura de la Terra estava augmentant a causa de l’activitat humana, especialment per la crema de combustibles fòssils.
Per fer front a aquest problema, el 1992 es va crear la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), un acord entre països per treballar junts la reducció de les emissions contaminants. Tot i això, la Convenció no establia cap límit concret vinculat a l’escalfament global, per la qual cosa calia crear plans d’actuació específics.
Així, el 1997, es va aprovar el Protocol de Kyoto, un tractat internacional que establia compromisos concrets per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El seu objectiu principal era que els països més industrialitzats reduïssin les seves emissions almenys en un 5% durant el període 2008-2012 prenent com a referència els nivells de 1990.
El 16 de febrer de 2005, ja fa 20 anys, el Protocol de Kyoto va entrar en vigor. Tot i això, el tractat va tenir dificultats. Alguns països, com els Estats Units, van decidir no signar l’acord, i altres no van aconseguir complir amb els seus compromisos. Tot i això, la lluita contra el canvi climàtic no va acabar aquí.
A la Cimera del Clima (COP) de 2015, els països van decidir aprovar un nou acord per substituir el Protocol de Kyoto. És el que es coneix com a Acord de París, un tractat més inclusiu en què tots els països (sense importar si eren més o menys industrialitzats) es van comprometre a reduir les emissions i limitar l’escalfament global. El text va ser ratificat per 189 estats.
Hem aconseguit mitigar el canvi climàtic?
Tot i acords com el Protocol de Kyoto (1997) i l’Acord de París (2015), les emissions contaminants segueixen omplint l’atmosfera del nostre planeta, agreujant l’escalfament global. Segons l’informe Global Carbon Budget, les emissions de CO₂ van assolir un nivell rècord el 2024, superant els 41,6 mil milions de tones.
El diòxid de carboni sobre el CO₂ és un gas que prové principalment de la crema de combustibles fòssils com el carbó, l’oli i el gas natural. Aquest procés passa, per exemple, quan encenem un cotxe i la gasolina es crema al motor per produir l’energia que el fa funcionar.
El CO₂ és un gas d’efecte hivernacle, el que significa que, quan s’allibera, atrapa la calor a l’atmosfera i contribueix al canvi climàtic. Per això es diu que les seves emissions són unes de les més perilloses per a la Terra.
En aquest sentit, l’informe alerta que el temps per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic s’està esgotant. Si les emissions continuen al ritme actual, hi ha un 50% de probabilitats que, en només sis anys, la temperatura mitjana mundial superi el límit d’1,5 °C fixat a l’Acord de París.
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
Estius cada vegada més calorosos i on pràcticament no es pot sortir al carrer durant les hores de sol, tempestes i pluges torrencials més fortes que destrueixen cases i carreteres, sequeres extremes que impedeixen el cultiu de certs aliments, incendis forestals que acaben amb milers d’hectàrees de boscos…
No són escenaris llunyans ni futuristes, sinó que és la realitat que viuen moltes persones arreu del món. Està demostrat que l’escalfament del planeta augmenta la freqüència i intensitat d’aquests fenòmens climàtics extrems, els quals tenen un impacte en la naturalesa, però també en la vida diària de les persones.
Al mateix temps que la Terra fa front a aquest problema, la negació climàtica s’expandeix a les xarxes socials. Les notícies fake sobre el canvi climàtic proliferen en aquestes plataformes, influint en la percepció de milions de persones i creant confusió sobre la gravetat de la situació.
Conèixer allò que diuen els estudis científics sobre el canvi climàtic és molt important, perquè ens permet prendre decisions informades sobre com volem ajudar el planeta: reciclar, utilitzar el transport públic o la bicicleta per desplaçar-nos, reduir el consum de plàstics, estalviar energia a casa nostra o a l’escola…
L’ABC de la notícia
Gasos d’efecte hivernacle: gasos com el diòxid de carboni, el metà o l’ozó, que mantenen l’escalfor a l’atmosfera i contribueixen a l’escalfament global del planeta.
Límit d’1,5 °C: objectiu establert a l’Acord de París per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads amb relació als nivells preindustrials.
Fenòmens climàtics extrems: esdeveniments meteorològics inusuals i severs, com ara onades de calor, tempestes intenses, inundacions i sequeres, que es tornen més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic.
Negació climàtica: postura que nega o minimitza l‟existència del canvi climàtic, desacreditant les evidències científiques que ho demostren.
