2024: l’any més càlid de la història

El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus confirma que la temperatura mitjana del planeta ha superat en 1,5 °C els nivells preindustrials

Ja és oficial. El 2024 ha estat l'any més càlid a escala mundial des que hi ha registres. Així ho ha confirmat el Servei de Canvi Climàtic de Copèrnicus, el programa de la Unió Europea que s'encarrega de fer i publicar informes a través de l'observació de la Terra.

En concret, la temperatura mitjana del planeta el 2024 va ser de 15,10 °C, fet que suposa 0,12 graus més que l'any que fins ara havia estat el més calorós (2023). El programa recorda que tots els anys de l'última dècada (des del 2015 fins al 2024) formen part del rànquing dels deu més càlids de la història de la Terra.

Copernicus també revela que, per primer cop, la temperatura mitjana del nostre planeta ha superat en 1,5 °C els nivells preindustrials. Encara que aquest increment pugui semblar poc, hem de tenir en compte que es tracta de la temperatura mitjana global: per calcular-ho s'utilitzen els registres de llocs càlids i freds de tot el món al llarg de tot un any (primavera, estiu, tardor i hivern).

L'augment progressiu de la temperatura es coneix com a escalfament global. Un fenomen que té conseqüències directes en el nostre planeta, ja que augmenta la intensitat i freqüència de fenòmens climàtics extrems. Només en els darrers mesos la crisi climàtica ha afavorit crisis devastadores com la DANA a València o els incendis a Califòrnia. 

Per què l'1,5 ºC és tan important?

Els països participants en la Cimera de Clima (COP) de París el 2015 van arribar a un acord històric per combatre el canvi climàtic i accelerar i intensificar les accions necessàries per poder tenir un futur sostenible per a tots rebaixant les emissions de carboni. 

Deu anys després, el conegut com a Acord de París continua sent rellevant quan parlem de crisi climàtica. En aquest text, els països es van comprometre a posar en marxa diferents mesures amb un objectiu comú: que l'augment de temperatura de la Terra no superés els 1,5 graus centígrads en comparació amb els nivells preindustrials.

Què vol dir això exactament? Després de la Revolució Industrial, les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle van augmentar significativament a causa d'activitats humanes com la crema de combustibles fòssils, la industrialització i la desforestació.

L'Acord de París va prendre com a referència aquest moment i va establir un límit per a l'augment de la temperatura per tal d'evitar els efectes més catastròfics del canvi climàtic. Diversos estudis científics insisteixen que superar aquest llindar pot provocar conseqüències devastadores: onades de calor més freqüents i intenses, augment del nivell del mar, pèrdua de la biodiversitat…

Haver superat aquest límit indica que hem de continuar treballant perquè el nostre planeta no se sobreescalfi. 

Què és Copernicus?

Copèrnicus (abans conegut com a Vigilància Mundial del Medi Ambient i la Seguretat), és un programa coordinat per la Comissió Europea que s'encarrega d'observar la Terra i oferir informació rellevant sobre diferents àmbits: vigilància atmosfèrica, vigilància marina, vigilància terrestre, canvi climàtic, seguretat i emergències. 

Un dels projectes més coneguts de Copernicus és el Servei del Canvi Climàtic, que s'encarrega de facilitar informació coherent i fiable sobre el canvi climàtic. Per això, el programa utilitza enormes quantitats de dades que provenen de satèl·lits d'observació de la Terra id’ estacions meteorològiques, entre d'altres.

Amb tota aquesta informació, els investigadors de Copernicus realitzen estudis sobre les variacions de la temperatura mitjana global, l'augment o descens de les precipitacions, la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems com les sequeres o les onades de calor… 
Els responsables polítics de diferents països utilitzen aquestes dades per elaborar lleis mediambientals o prendre decisions en situacions d'emergència climàtica. Tot i això, tota la informació de Copernicus és gratuïta i d'accés lliure per a qualsevol persona que hi estigui interessada.