25 anys dels atemptats de l’11-S, una tragèdia que va canviar el món
Les disputes partidistes enfosqueixen l’acte de record de les víctimes de l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, als Estats Units, al qual Trump no assistirà
Aquest divendres es compleixen vint-i-cinc anys dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York, una data que va marcar un abans i un després en la història recent del planeta. Però lluny de la calma, la commemoració oficial d’aquest any estarà molt condicionada per la divisió i crispació política que viu actualment el país.
El president nord-americà, Donald Trump, ha decidit que no assistirà a l’acte principal que tindrà lloc a la Zona Zero, el lloc on s’ubicaven les torres, i on avui hi ha el Memorial que recorda les víctimes. Tradicionalment, en aquest punt es fa un minut de silenci a les 8.46 del matí, l’hora exacta en la que va impactar el primer avió.
Trump ha anunciat que no anirà a Nova York i que prefereix encapçalar un homenatge alternatiu a la seu del Pentàgon, a Washington. D’aquesta manera, es converteix en el primer president en actiu que no assisteix a l’acte, on només hi anirà el vicepresident J. D. Vance. L’absència de Trump té a veure amb les discrepàncies amb els organitzadors de l’acte i qüestions relacionades amb el protocol.
La tensió política també es fa evident a nivell local. L’exalcalde de la ciutat Rudolph Giuliani, que va simbolitzar la unitat del país en aquell moment, ha demanat ara que l’actual batlle de la ciutat, Zohran Mamdani, que és musulmà, no participi en els actes. Giuliani ha qüestionat les postures polítiques de Mamdani i considera que no és la persona indicada per representar Nova York en aquest homenatge.
Totes aquestes disputes públiques mostren com una data que fins ara havia servit com a punt de trobada i unió de tots els líders polítics per homenatjar les víctimes s’ha convertit ara en un nou escenari de confrontació.
Què va passar l’11 de setembre de 2001?
Per comprendre la importància d’aquesta data cal remuntar-se al matí d’aquell 11 de setembre. Un grup terrorista de la xarxa extremista Al-Qaida, liderada per Ossama Bin Laden, va segrestar quatre avions comercials als Estats Units per utilitzar-los com a projectils dirigits contra objectius simbòlics. Bin Laden va idear i finançar l’atac des de l’Afganistan amb voluntat de qüestionar el poder dels Estats Units al món.
Dos dels avions es van encastar directament contra les Torres Bessones del World Trade Center, dos dels gratacels més alts i icònics de Nova York. El primer va impactar a les 8.46 i el segon, uns 17 minuts més tard (a les 9.03). L’impacte i els incendis posteriors van provocar el col·lapse total de tots dos edificis en poques hores.
Poc després, un tercer avió es va estavellar contra el Pentàgon, la seu del Departament de Defensa dels Estats Units. El quart avió va caure en un camp obert a Pennsilvània abans d’arribar al seu objectiu (suposadament el Capitoli o la Casa Blanca) gràcies a la resistència dels propis passatgers.
Aquesta tragèdia va costar la vida a més tres mil persones. Els atemptats es van poder seguir en directe per les televisions de tot el món, cosa que va contribuir a generar un impacte emocional en tota una generació.
Els atemptats, a més, van canviar el món per sempre. En l’àmbit geopolític, van desencadenar la coneguda “guerra contra el terrorisme”, que va portar els Estats Units i els seus aliats a les invasions militars d’Afganistan i l’Iraq.
En la vida quotidiana, van redefinir completament la seguretat internacional: es van blindar els protocols als transports i aeroports de tot el planeta i es va incrementar de manera dràstica la vigilància governamental i el control de fronteres.
Per què és important saber què va passar l'11S?
Com t’afecta aquesta notícia?
Encara que aquests fets van passar abans que molts adolescents actuals haguessin nascut, el món en què vivim avui és en part una conseqüència directa d’aquells atemptats. La seguretat global es va transformar per complet i va canviar la manera com ens desplacem.
Mesures quotidianes com els controls estrictes als aeroports, la necessitat de treure’s les sabates o la limitació de líquids a l’equipatge de mà van néixer precisament per evitar que un atac com aquell es pogués repetir.
A més, l’11-S va ser l’origen de noves lleis de vigilància digital i de la privacitat a internet, així com de grans conflictes internacionals a l’Orient Mitjà que han marcat la geopolítica de les últimes dècades.
Aquesta data permet entendre com un sol esdeveniment pot canviar les regles de la convivència mundial i com la divisió o la polarització d’una societat influeixen en la gestió dels seus grans moments de dol col·lectiu.