50 anys de la mort de Puig Antich

El jove anarquista català va ser executat pel règim franquista a la presó Model de Barcelona el 1974, un any abans del final de la dictadura

El 2 de març del 2024 es compleixen 50 anys de la mort del revolucionari Salvador Puig i Antich. La seva execució a mans del franquisme, tot just 20 mesos abans que la dictadura de Franco arribés al final, el va convertir en un símbol de resistència contra el règim i la pena de mort.

Puig i Antich va néixer el 30 de maig del 1948 a Barcelona al si d'una família obrera. Va començar a militar en l'activisme polític sent molt jove: durant la seva adolescència i els primers anys d'adultesa, es va involucrar en multitud d'activitats polítiques i va participar en organitzacions juvenils anarquistes.

En aquell temps, Espanya estava governada pel règim de Francisco Franco, que limitava les llibertats polítiques i reprimia qualsevol dissidència. Això va motivar molts joves a participar en moviments de resistència i lluita contra el règim. Entre ells, hi havia el nostre protagonista.

Quan va acabar els estudis, Puig i Antich es va unir al Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), un grup anarquista que advocava per la lluita armada contra el franquisme. El MIL duia a terme accions de guerrilla urbana i el jove català es va convertir en un dels membres actius del grup. Va estar involucrat en diverses activitats clandestines.

La seva participació al MIL el va portar a ser detingut diverses vegades per les autoritats franquistes, però això no el va dissuadir de continuar el seu activisme. Tot i això, el 1973 va ser arrestat per la seva presumpta implicació en la mort de Francisco Anguas Barragán, un policia que va perdre la vida durant un tiroteig a Barcelona.

Després de ser jutjat per un tribunal militar, va ser condemnat a mort com a culpable de la mort d'aquell agent. Amb només 25 anys, Salvador Puig i Antich va ser executat pel règim franquista mitjançant garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974.

Execució de presos polítics

Actualment, la mort de Salvador Puig i Antich és una de les més recordades dels judicis franquistes. Al costat de l'alemany Heinz Ches, va ser l'última persona que el règim de Franco va executar amb garrot vil, una màquina que escanyava la víctima. Aquest mètode d'origen medieval va estar vigent legalment a Espanya des del 1820 fins a l'abolició total de la pena de mort, aprovada la Constitució del 1978.

El Consell Suprem de Justícia Militar, òrgan encarregat de dictar sentències durant la dictadura, va aprovar la condemna de mort de l'anarquista català el febrer del 1974. Aquesta sentència va generar un enorme moviment de rebuig dins i fora d'Espanya, que va intentar evitar l'execució de Puig i Antich.

Molts crítics van argumentar que el seu judici va tenir moltes irregularitats processals i la condemna es va basar en proves insuficients o poc fiables. Van demanar l'indult, és a dir, que el règim franquista revoqués la pena de mort i la canviés per una altra pena alternativa, com a cadena perpètua o un temps determinat a la presó.

No obstant, això no va passar. La nit de l'1 de març del 1974, el Govern de Franco va comunicar a Puig i Antich la notícia: l'endemà seria executat a la Model de Barcelona.

Durant la dictadura franquista a Espanya, es van dur a terme nombroses execucions de presos polítics (persones empresonades a causa de les seves creences, activitats o afiliacions polítiques). Aquestes van formar part de la política repressiva del règim contra qualsevol forma d'oposició i com a eina per atemorir la població.

El record a la presó Model

L'Ajuntament de Barcelona preserva actualment l’espai de l´antiga presó Model on va ser executat Salvador Puig i Antich com a part del seu compromís amb la memòria històrica. Allí s'organitzen visites guiades per conèixer la història d'aquest revolucionari i com van ser els seus darrers dies de vida a la presó. 

Durant dècades, la presó Model de Barcelona va ser el centre d'internament de dissidents polítics, tant de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, com de participants a altres vagues i moviments de protesta.

Allí van estar empresonats personatges com Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya entre el 1934 i el 1940, i Salvador Seguí, una de les persones més destacades de l'anarcosindicalisme català.

A dia d'avui continua sent considerada un símbol de la repressió franquista a Catalunya. Fins a 15.000 reclusos van conviure en aquesta presó durant la dictadura, on també es van executar almenys 24 persones amb el mètode del garrot vil.