8 setembre 2024
spot_img
8 setembre 2024

55 anys de l’arribada de l’home a la Lluna

El 24 de juliol de 1969 la missió nord-americana Apol·lo 11 va tornar a la Terra després de portar els primers humans al nostre satèl·lit

Anar a la Lluna sempre ha estat un dels somnis més grans de l’ésser humà. A la dècada dels 60, la cursa per arribar primer a l’espai la van disputar la Unió Soviètica i els Estats Units. La primera persona que viatja a l’espai va ser l’astronauta soviètic Yuri Gagarin el 12 d’abril del 1961. 

Aquesta gesta va suposar un desafiament per al govern nord-americà, que no volia quedar-se enrere. El 25 de maig de 1961, tot just uns dies després que Gagarin arribés a l’espai, el llavors president dels EUA John F. Kennedy va anunciar el seu compromís de “portar un home a la Lluna i portar-lo sa i estalvi a la Terra abans que s’acabés la dècada”

En aquell moment, la carrera espacial entre la potència nord-americana i l’URSS va agafar una dimensió nova: la Lluna i l’exploració espacial van passar a ser un objectiu més polític que científic

El viatge a la Lluna es va convertir llavors en el principal objectiu de l’Administració Nacional d’Aeronàutica i l’Espai, més coneguda com a NASA. Per aconseguir-ho, el govern nord-americà va invertir una gran quantitat de recursos humans, tècnics i financers. L’esforç i els diners emprats van ser tan grans que entre el 1961 i el 1967 la NASA va triplicar la seva plantilla.

El juliol de 1969, Estats Units va fer història amb la missió Apol·lo 11, complint la promesa de F. Kennedy. Els primers a caminar per la superfície lunar i tornar fora de perill al nostre planeta van ser Neil Armstrong, comandant de la missió; Buzz Aldrin, pilot del mòdul lunar; i Michael Collins, pilot del mòdul de comandament.

Programa Apol·lo

El programa Apol·lo va ser el projecte dissenyat per la NASA per portar l’ésser humà a la Lluna. El programa va ser creat el 1960 i tenia diferents objectius: fer una exploració científica de la Lluna, demostrar la capacitat tecnològica i de lideratge dels EUA a l’espai, i desenvolupar les tecnologies necessàries per a futures missions espacials.

La missió Apol·lo 11 va ser la primera a assolir l’objectiu. El 16 de juliol de 1969, el coet Saturn V es va enlairar des del Centre Espacial Kennedy a Florida. A bord hi havia els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins. No va ser fins quatre dies després, el 20 de juliol, quan aquests van aterrar a la Lluna.

L’allunatge va tenir lloc en una zona de la Lluna que es coneix com a Mar de la Tranquil·litat. Després de passar al voltant de 20 hores a la superfície lunar recol·lectant mostres de roques i sòl, instal·lant experiments científics i fent fotografies, els astronautes van tornar al Mòdul Lunar

El 24 de juliol de 1969, la missió Apol·lo 11 va aterrar de tornada a la Terra.

Impacte

El programa Apol·lo i, en particular, la missió Apol·lo 11, van tenir un impacte profund en la ciència, la tecnologia i la cultura global. Des de llavors, l’exploració espacial ha continuat evolucionant. La NASA i altres agències espacials, així com empreses privades, tenen plans ambiciosos per tornar a la Lluna.

Un dels programes que ha posat en marxa la NASA per tornar a visitar el nostre satèl·lit és el programa Artemis. El seu pla és “aterrar a la Lluna la primera dona i la primera persona de color, utilitzant tecnologies innovadores per explorar més que mai la superfície lunar”, segons la seva pàgina web.

No obstant això, hi ha un objectiu més gran: aprendre a viure fora del nostre planeta per poder realitzar missions molt més llunyanes i ambicioses en el futur. Per exemple, el programa Artemis preveu la construcció d’una base lunar on els astronautes podran viure i explorar la superfície de la Lluna.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -