8-M: Explotació a la indústria de la moda

Amb motiu del 8-M: Dia de la Dona, aquesta setmana dediquem tots els articles de 'La Notícia del Dia' a les dones i analitzem algunes de les problemàtiques que afecten la igualtat de gènere al món.

Les dones del sector tèxtil a Bangladesh es veuen obligades a treballar posant en risc la salut durant la pandèmia

La pandèmia ha agreujat la situació laboral de les dones de Bangladesh que treballen en fàbriques de confecció de roba, els drets de la qual es vulneren de manera reiterada, segons denuncia un estudi elaborat per la Universitat d'Aberdeen a Escòcia (Regne Unit) i l'organització humanitària Traidcraft Exchange UK.

Moltes marques i grans firmes de moda externalitzen la producció de roba a països en desenvolupament com Bangladesh, l'Índia o el Marroc, on els drets dels treballadors són gairebé inexistents i el salari mínim és molt inferior al dels països occidentals on venen els seus productes.

En aquestes fàbriques, les treballadores (la gran majoria són dones) treballen en condicions d'explotació laboral, fent jornades de fins a 12 hores diàries per un salari de 3 dòlars per torn. Els empleats no tenen drets: no poden agafar la baixa si es posen malalts perquè s'arrisquen a ser acomiadats, ni tenen vacances. Tampoc tenen dret a constituir un sindicat per a defensar els seus drets.

La pandèmia de covid-19 ha empitjorat encara més la situació: el confinament i les restriccions van obligar a tancar les botigues durant mesos, fet que va provocar un descens de les vendes de roba a tot el món. En aquest context les marques van cancel·lar comandes, es van negar a pagar per les peces de roba que ja estaven en producció i fins i tot van exigir un descompte en la facturació.

Això va impactar directament en les treballadores del sector tèxtil, la majoria de les quals viuen sota el llindar de la pobresa i tenen grans dificultats per subsistir i mantenir les seves famílies. La falta d'ingressos provoca també inseguretat alimentària, pitjors condicions de salut i fins i tot violència de gènere, ja que els agressors les culpen de no tenir una feina.

La indústria tèxtil és un dels pilars de l'economia a Bangladesh: representa el 85% dels ingressos per exportacions i el 20% del producte interior brut (el valor total de tot el que es produeix en un país). Més de 4 milions de bangladeshians treballen en aquest sector (d'un total de 68 milions de població activa).

Encara que el govern ha aprovat algunes lleis per promoure la igualtat de gènere i protegir els treballadors, la realitat és que moltes empreses ignoren aquests drets i exploten els empleats per donar resposta a les demandes de la fast fashion, la indústria basada en el consum ràpid i poc sostenible de la moda.

Condicions inhumanes

L'estudi explica que algunes empreses van acomiadar els treballadors durant el confinament i després van tornar a contractar-los amb pitjors condicions, sense els beneficis i els avantatges adquirits pels anys treballats.

Durant aquest període van augmentar les amenaces i la intimidació per forçar el ritme de producció i les dones es van veure més exposades a casos de violència física i sexual. Tot i que hi ha mecanismes per presentar queixes i denunciar els abusos dins de les fàbriques, molt poques treballadores hi recorren per por de perdre la feina.

La majoria de treballadores de la indústria tèxtil són dones joves que venen de zones rurals i no tenen estudis, fet que les deixa amb molt poques alternatives laborals. Aquesta situació les fa encara més vulnerables a l'explotació laboral, ja que desconeixen els seus drets i estan disposades a renunciar-hi per guanyar una mica de diners.

Lamentablement, l'explotació laboral és un delicte estès a tots els continents. La majoria de víctimes són nens i dones, que sovint són retinguts a la força per màfies que es dediquen al tràfic de persones.

La bretxa laboral al món

Bangladesh és un dels 10 pitjors països segons l'Índex de Drets Globals de la Confederació Sindical Internacional, que analitza els drets dels treballadors i treballadores a tot el planeta. A més, ocupa el lloc 171 de 190 en la classificació Dona, Empresa i Dret del Banc Mundial.

La desigualtat de gènere en l'àmbit laboral es manifesta de moltes maneres: des de les diferències de salari fins a tenir menys presència en càrrecs directius, però els pitjors efectes es produeixen als països en desenvolupament, on la legislació no protegeix les dones treballadores ni en promou la integració al món empresarial.

D'acord amb les dades del Banc Mundial, al voltant de 2. milions de dones en edat de treballar no tenen les mateixes oportunitats que els homes, i a 86 països hi ha restriccions laborals que impedeixen a les dones treballar igual que els homes. Així mateix, hi ha 95 països on la igualtat de remuneració no està garantida.

Involucrar a les dones al món laboral no només permetria aconseguir la igualtat de gènere, sinó que també serviria per impulsar l'economia i promoure el progrés a les regions més pobres, on nenes i dones estan relegades a un paper domèstic ignorant la seva potencial contribució a la societat i al món.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!