Fa 70 anys els governs europeus van decidir col·laborar per evitar una nova guerra i van acabar creant la Unió Europea, una nova comunitat de països
El 9 de maig se celebra el Dia d'Europa. La data commemora la declaració de Schuman: el discurs que el ministre francès d'Afers Exteriors Robert Schuman va realitzar el 9 de maig del 1950, apel·lant a la unió i cooperació dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
La Unió Europea (UE) compta avui amb 27 països membres i una població de 446 milions de persones, la tercera després de la Xina i l'Índia. Els seus ciutadans estan representats pels 705 diputats del Parlament Europeu, una de les set institucions europees.
El Dia d'Europa celebra el llegat històric, cultural i social de tots els seus països. Cada any els edificis de la Unió Europea a Brussel·les i Estrasburg realitzen jornades de portes obertes i s'organitzen activitats a diverses ciutats de tot el continent, encara que enguany la majoria seran virtuals o amb presència limitada a causa de la pandèmia.
Les veus més crítiques assenyalen que la Unió Europea és una comunitat creada de manera artificial i que els seus membres tenen poc en comú, per la qual cosa els països sempre prioritzaran els seus propis interessos a les polítiques comunitàries. No obstant això, els defensors de la UE defensen el seu lema: “Unida en la diversitat”.
El lema de la Unió Europea, el Dia d'Europa, la bandera amb el cercle de 12 estrelles i l'Himne d'Europa són els quatre símbols que representen els valors europeus d'unitat i cooperació.
Els reptes de la Unió Europea avui
L'objectiu de la UE és actuar de manera unitària a través de les polítiques comunitàries: medi ambient, relacions internacionals, cooperació i desenvolupament… Que els Estats s'agrupin serveix per coordinar les polítiques i, d'aquesta manera, aconseguir resultats més efectius que puguin beneficiar més persones.
No obstant això, no sempre és fàcil posar-se d'acord. De vegades, els interessos d'un sol país poden topar amb els interessos de tota la Unió. Això va passar amb el Brexit, que va acabar amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea el 2020.
A partir del 2014, la crisi migratòria també va generar molta controvèrsia entre els països membre. Ni tan sols l'arribada de més d'un milió de persones que fugien de la pobresa i els conflictes va aconseguir posar d'acord els 27, que van tancar les seves fronteres i no van acollir la xifra de refugiats amb la qual s'havien compromès.
Ara, el coronavirus ha obligat a actuar de manera conjunta per aturar la pandèmia, sobretot a l'hora de planificar l'estratègia de vacunació. Ha estat la UE qui ha adquirit els lots de vacunes i els ha distribuït entre els seus membres (en comptes que cada govern hagués de negociar amb les farmacèutiques).
📌 El próximo domingo 27 de diciembre, toda la Unión Europea iniciará la vacunación, en una estrategia coordinada que comenzó con la adquisición de forma conjunta de las vacunas frente a la #COVID19 #Yomevacuno pic.twitter.com/bCdrA6dPfG
— Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) December 23, 2020
En un món globalitzat, les polítiques i actuacions d'un país poden tenir conseqüències en molts d'altres. En aquest sentit, els representants de la Unió Europea volen que sigui un dels actors polítics més rellevants del panorama internacional, al mateix nivell que els Estats Units o la Xina, que avui dia són els dos països més rics i influents del món.
L'objectiu no és només aconseguir millors acords polítics i comercials, sinó també exportar els valors europeus i fer front a amenaces que s'estenen a diversos països, com l'avenç de l'extrema dreta.
Unir-se per evitar el conflicte
Al final de la Segona Guerra Mundial, Europa era un continent destruït i arruïnat. Fins i tot anys després, els països seguien dividits i desconfiaven els uns dels altres, però sabien que no podien tornar a enfrontar-se i provocar més destrucció. La necessitat de crear llocs de treball i millorar l'economia va empènyer els governs a col·laborar.
Per evitar una nova guerra, calia controlar els materials que la feien possible: l'acer per fabricar les armes i el carbó necessari per fer funcionar les fàbriques i transports. Per això, el 1951 es va crear la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), un organisme que regulava la producció i comerç d'acer i carbó entre diferents països del continent.
Hace 70 años seis países firmaban el Tratado de París estableciendo la Comunidad Europea del Carbón y del Acero (CECA).
— Parlamento Europeo (cuenta archivada) (@parlamentoUE) April 18, 2021
Este tratado dio inicio al proyecto de integración europea que hoy es la Unión Europea 🇪🇺
Hoy, 27 países formamos parte de ella. pic.twitter.com/HP34SLbqeF
La CECA va ser la llavor de l'actual Unió Europea (UE). Al principi, estava formada per sis països: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda.
Més endavant, altres països s'hi van unir i es van crear nous tractats per facilitar no només el comerç sinó també les relacions diplomàtiques, la participació conjunta en projectes de recerca científica i desenvolupament tecnològic, la protecció del medi ambient i les polítiques socials…
Així va ser com, trenta anys després, va néixer la Unió Europea. El Tractat de Massatricht de 1992 instaurava la ciutadania europea per als països membre i aprovava la creació d'una moneda única: l'euro (que no entraria en circulació fins a l'any 2000).
