El llegat d’Elisabet II

La Reina d'Anglaterra ha estat una de les figures polítiques més importants del món al llarg dels seus 70 anys de regnat

La mort de la reina Elisabet II (1926-2022), monarca del Regne Unit, ha ocupat durant dies els titulars i portades de mitjans de comunicació de tot el món. Tenia 96 anys i va ocupar el tron durant 70 anys, el regnat més llarg de la monarquia britànica.

Elisabet va néixer a Londres el 21 d'abril del 1926. Era membre de la família reial britànica, però en realitat no havia de ser reina. El seu oncle, el rei Eduard VIII, va abdicar al 1936 per poder casar-se amb una dona plebea. Aleshores el germà petit d'Eduard, que era el pare d'Elisabet, va ser coronat com a Jordi VI.

Jordi VI era un fumador empedreït i va morir de manera inesperada l’any 1952, fet pel qual Elisabet va heretar el tron quan era molt jove: només tenia 25 anys. Pocs anys abans, el 1947, s'havia casat amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui va tenir quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard.

Per què Elisabet II era una figura mundial? D'una banda, el seu regnat va ser un dels més llargs de la història de totes les monarquies, només superat pel de Lluís XIV de França, que va governar durant 72 anys. Al juny d’enguany, la Reina havia celebrat el Jubileu de Platí del seu regnat.

D'altra banda, els seus dominis abastaven molt més enllà de les fronteres de la Gran Bretanya. A més de ser la monarca del Regne Unit, Elisabet era reina a 14 països més, entre els quals destaquen el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. La majoria eren antigues colònies que formaven part de l'anomenat Imperi Britànic, i Elisabet hi tenia un paper simbòlic com a cap d’Estat.

Elisabet també era la cap d'Estat dels 56 estats de la Commonwealth, una organització de països que mantenen relacions històriques i comercials amb el Regne Unit. Ara la succeirà el seu fill gran, proclamat Carles III.

View this post on Instagram

A post shared by BBC News Mundo (@bbcmundo)

Durant tot aquest temps, Elisabet va decidir anteposar el deure a la seva vida privada i va saber mantenir-se enmig de guerres, crisis econòmiques i escàndols dins de la seva pròpia família. Per tot això, era una figura molt estimada i respectada al seu país i al món sencer.

Un regnat ple d'història

Al llarg dels 70 anys de regnat, Elisabet II va viure episodis polítics i socials de gran transcendència històrica. Quan va accedir al tron, la Segona Guerra Mundial (1939-1945) ja havia acabat però les conseqüències encara estaven molt presents i el país es trobava en plena tasca de reconstrucció.

Durant la dècada de 1960 i 1970 va començar la descolonització de nombrosos territoris d'Àfrica i el Carib que havien estat ocupats per l'Imperi Britànic durant la seva expansió entre els segles XVIII i XIX. D’aquest procés van sorgir més de 20 nous països com Sierra Leone, Sudan, Uganda, les Bahames o Granada. Tots formen part actualment de la Commonwealth.

L’any 1973, el Regne Unit va passar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, organisme precursor de la Unió Europea. En aquell moment, l'opinió britànica ja estava dividida. Més de 40 anys després, el referèndum del Brexit del 2016 va posar en marxa el procés de separació i la sortida de la Unió Europea es va fer efectiva al 2020.

El 1982, l'Argentina i el Regne Unit es van enfrontar a la Guerra de les Malvines, un conflicte per controlar aquest arxipèlag de l'Atlàntic Sud. L'exèrcit argentí va ocupar aquestes illes perquè considerava que es trobaven al seu territori, malgrat que feia temps que estaven administrades pels britànics. Actualment, continua sent un territori en disputa segons les Nacions Unides.

La dècada del 1990 va ser una de les més mogudes al regnat d'Elisabet II. L'any 1992 va ser considerat un “annus horribilis” per la mateixa Reina, pels divorcis dels seus fills Andrés i Ana. El seu fill gran, Carles, es va divorciar el 1996 i la seva exdona, Lady Di, va morir un any després en un accident de cotxe a París. Aquest va ser un dels pitjors moments del seu regnat, quan se la va acusar de ser una dona freda i tenir poca empatia.

Els últims anys, la Reina va recuperar la seva popularitat i es va convertir en un pilar d'estabilitat per al país, enmig de les crisis polítiques o de la pandèmia de coronavirus. Al llarg de la seva vida va sobreviure a 12 ministres del Regne Unit, va conèixer 7 Papes i 11 presidents dels Estats Units.

La Reina com a icona popular

Malgrat la serietat del càrrec, el llarg regnat d'Elisabet II l'ha convertit també en una icona popular protagonista de sèries, pel·lícules, pintures i cançons.

La sèrie The Crown ha estat una de les produccions que més ha contribuït a popularitzar la seva figura i el seu llegat, i s'ha convertit en una de les ficcions més vistes de Netflix. Uns anys abans, la pel·lícula La Reina (2006) aconseguia captar l'atenció de l'audiència i presentava un retrat proper i poc habitual d'Elisabet.

La Reina també ha estat una inspiració en l'art. En 1985, l'artista pop Andy Warhol va pintar una sèrie de retrats amb colors vius i estridents, que contrasten amb l’actitud seriosa de la monarca. L'artista britànica d'origen català Miriam Escofet va pintar un dels últims retrats de la Reina.

Per donar una imatge més humana, Elisabet II ha participat també en produccions audiovisuals de caràcter oficial. A la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres 2012, es va llançar en paracaigudes amb James Bond. Mentre que, per celebrar el Jubileu, va prendre el te amb l'Ós Paddington a palau.

La monarquia és una de les principals institucions del Regne Unit (si no la més important de totes), però no està mancada de crítiques. La banda de punk Sex Pistols va expressar el seu rebuig pel sistema amb una cançó que capgira l'himne britànic i que ja s'ha convertit en un clàssic: God Save the Queen (1977).

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!