COP15: un acord històric per la biodiversitat

Els països participants a la COP15 de Mont-real acorden protegir el 30% dels ecosistemes del món i les espècies que hi viuen

Prop de 200 països han participat aquests dies a la COP15: Cimera de la Biodiversitat de les Nacions Unides a Mont-real (Canadà) i han aconseguit un acord històric: s'han compromès a protegir el 30% dels ecosistemes de cara a l'any 2030, amb l'objectiu de frenar la pèrdua d'espècies al nostre planeta.

L'acord inclou més de vint mesures que s’hauran d'implementar els propers vuit anys, abans d'acabar la dècada. A més de protegir el 30% dels ecosistemes terrestres, marins, costaners i oceànics, els països també es comprometen a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats.

En el cas de zones de gran importància per la biodiversitat (territoris on es concentren una gran diversitat d'espècies), la pèrdua d'espècies haurà d'intentar reduir-se a zero. Aquestes zones requereixen d'una protecció especial perquè representen un entorn natural únic per a les espècies que hi viuen, que no podrien sobreviure en cap altra part del món.

D'altra banda, també s'inclou un apartat per reduir el malbaratament alimentari, el consum excessiu de recursos naturals i la generació de residus. Aquests factors cada vegada tindran conseqüències més greus a causa de l'augment de la població mundial, que ja supera els 8.000 milions de persones.

Finalment, els països també es comprometen a reduir l'excés de pesticides i productes químics perillosos per a la salut humana i altres espècies. També hauran d'actuar per evitar la implantació d'espècies invasores en espais especialment vulnerables, com ara les illes o els ecosistemes protegits.

Totes aquestes accions es recullen al Marc Mundial de Kunming-Mont-real per la Biodiversitat Biològica, que preveu la mobilització de 20.000 milions de dòlars anuals perquè els països amb menys recursos també puguin aplicar polítiques de protecció de la biodiversitat. Aquesta xifra haurà d'augmentar fins als 30.000 milions anuals entre el 2025 i el 2030.

Crisi de biodiversitat

L'Acord de Kunming-Mont-real s'ha comparat amb l'Acord de París del 2015 per frenar les emissions contaminants, a causa de la necessitat urgent d'actuar per protegir les espècies del planeta. La pèrdua d'espècies animals i de plantes està accelerada pel canvi climàtic, però sobretot per l'activitat humana.

D'acord amb l'Informe Planeta Viu 2022 de WWF, una de les principals organitzacions mediambientals a nivell mundial, la població d'animals vertebrats s'ha reduït un 69% des de 1970.

Això no vol dir que el nombre d'animals s'hagi reduït més de la meitat, ja que l'estudi de WWF es fa sobre poblacions concretes que es prenen com a mostra. Però si que suposa un seriós advertiment sobre la desaparició de mamífers, ocells, rèptils i peixos a tot el món.

La Llista Vermella de la Unió Internacional per la Conservació de les Espècies (IUCN) alerta que hi ha més de 40.000 espècies amenaçades d'extinció, fet que suposa gairebé una tercera part de les espècies analitzades. Entre les més amenaçades hi ha els amfibis, els taurons i els esculls de coral.

La crisi climàtica i la crisi de biodiversitat estan estretament relacionades. Els canvis en els patrons climàtics tenen efectes directes sobre les plantes i animals: la sequera, els incendis, els fenòmens climàtics extrems, la pujada del nivell del mar o l'acidificació dels oceans (derivada del desglaç dels pols) canvien o destrueixen l'hàbitat natural de milions d'espècies, que no sempre poden adaptar-se per sobreviure.

En aquest sentit, un dels punts clau de l'acord de Kunming-Mont-real és el reconeixement dels pobles indígenes i les comunitats locals com la manera més efectiva de protegir els ecosistemes, ja que mantenen un vincle ancestral amb la natura i el medi ambient.

Una cimera per salvar la biodiversitat

La Cimera de la Biodiversitat de les Nacions Unides se celebra cada dos anys per debatre l'estat de la biodiversitat al món i aprovar mesures globals que serveixin per protegir les espècies i els ecosistemes.

Igual que la Cimera del Clima, porta el nom de COP o Conferència de les Parts en referència als països que participen a la trobada. Ara bé, les COP compten amb altres actors del panorama internacional igual d’importants: governs, científics, organitzacions mediambientals i societat civil.

La COP15 s’havia de celebrar l’any 2020, però la pandèmia de covid va obligar a ajornar la trobada. Finalment, la cimera s’ha fet en dues fases: una primera part en format virtual a la ciutat xinesa de Kunming, a l'octubre del 2021, i una altra de presencial que s'ha celebrat ara a Mont-real.

El Conveni sobre la Biodiversitat Biològica (CDB) va ser redactat al 1992 i és el text clau al voltant del qual es prenen totes les decisions. Aquest acord es basa en tres objectius clau: conservar la biodiversitat del planeta, fer un ús sostenible dels recursos naturals i redistribuir els beneficis obtinguts de manera justa i equitativa.El CDB s'actualitza a cada cimera amb nous acords, que poden rebre el suport o no dels diferents països. Actualment, un total de 196 països han signat o ratificat el conveni, excepte els Estats Units i el Vaticà.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!