‘Titanic’ fa 25 anys i torna als cinemes

La història d'amor a bord del transatlàntic ‘RMS Titanic’ es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres del cinema

Titanic és una pel·lícula escrita i dirigida pel canadenc James Cameron, autor de grans èxits de taquilla com Terminator (1984), Àlien (1986) o Avatar (2009 i 2022). Es va estrenar al desembre del 1997 als Estats Units i al cap d'unes setmanes en altres països del món, i aviat es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema.

Enguany es commemora el 25 aniversari de l’estrena i, per celebrar-ho, la pel·lícula torna als cinemes amb una versió remasteritzada i en 3D. Fins fa uns mesos, Titanic es podia veure a la plataforma Disney +, però la companyia l'ha eliminat del seu catàleg per animar als espectadors a anar al cinema i tornar a veure la mítica pel·lícula.

View this post on Instagram

A post shared by Titanic (@titanicmovie)

El film explica la història de Jack Dawson (Leonardo Di Caprio) i Rose DeWitt Bukater (Kate Winslet), dos joves que es coneixen a bord del RMS Titanic. Tots dos pertanyen a classes socials molt diferents i durant el viatge s’enamoren. Mentre es desenvolupa la història d'amor, el gegantesc i luxós transatlàntic s'apropa a un enorme iceberg.

Titanic és una de les pel·lícules més populars de la història del cinema. El llargmetratge va tenir un gran èxit comercial: va recaptar més de 2.000 milions de dòlars i actualment és la tercera pel·lícula més taquillera de la història, per darrere d'Avatar (2009) i Avengers: Endgame (2019).

També va ser un èxit per la crítica i va aconseguir un centenar de premis a diferents festivals i cerimònies. Destaquen els 11 Premis Oscar (entre els quals, els guardons a Millor Pel·lícula i Millor Director) i quatre Globus d'Or.

Basada en una història real

La pel·lícula de James Cameron està basada en fets reals, ja que el RMS Titanic va ser un vaixell que es va enfonsar en la vida real. Aquest transatlàntic britànic es va construir entre el 1909 i el 1912 a les drassanes Harland & Wolff de Belfast (Irlanda del Nord). Al costat del Titanic, es van construir dos vaixells més: Olympic i Britannic.

L'objectiu de l'empresa naviliera era construir els vaixells més grans, ràpids i luxosos del món, fet que suposava tot un desafiament per l'enginyeria de principis del segle XX. Quan es va promocionar el Titanic, es deia que el vaixell era impossible d’enfonsar.

El vaixell va incorporar algunes novetats respecte d’altres vaixells: tenia gimnàs, piscina, restaurants i cabines de luxe, fet que va atreure les classes altes i aristòcrates de l'època. També incloïa mesures de seguretat avançades, com les comportes estanques que es podien activar a distància, però ni tan sols amb aquestes mesures n’hi va haver prou per evitar la catàstrofe.

El 10 d'abril del 1912, el Titanic va salpar del port anglès de Southampton en el seu viatge inaugural cap a Nova York. Quatre dies després, el vaixell va xocar contra un iceberg al nord de l'oceà Atlàntic. Durant dues hores i mitja, el vaixell es va anar enfonsant i centenars de passatgers i tripulants van ser evacuats en bots salvavides.

La matinada del 15 d'abril, el vaixell es va partir per la meitat i es va enfonsar amb centenars de persones encara a bord. Els registres mostren que van morir 1.496 persones de les 2.208 que viatjaven al vaixell, la majoria de les quals pertanyien a les classes més pobres.

Un vaixell a les profunditats del mar

El naufragi del Titanic va commocionar el món per l'elevat nombre de víctimes. Els governs del Regne Unit i els Estats Units van posar en marxa diverses investigacions per descobrir quins errors s’havien comès en l’enfonsament.

El 1914, dos anys després de la catàstrofe, es va signar el primer Conveni Internacional per la Protecció de la Vida Humana al Mar (SOLAS, per les sigles en anglès). Es van establir una sèrie de normes de construcció i equipament per tal de garantir la seguretat dels vaixells i els passatgers. Avui dia, aquest conveni continua vigent.

Les restes del Titanic es van localitzar 73 anys més tard, l'1 de setembre del 1985. L'oceanògraf Robert Ballard els va descobrir a més de 3.800 metres de profunditat durant una missió secreta a càrrec de l'exèrcit dels Estats Units.

Un equip internacional d'exploradors d'aigües profundes va inspeccionar el vaixell i van descobrir que no estava sencer: havia quedat dividit en dues seccions, fet que suggereix que es va partir en el moment d'enfonsar-se. Aquesta era una informació desconeguda fins llavors.

El vaixell es troba actualment en un estat molt deteriorat a causa del pas del temps, la corrosió marina i l'atac de diferents bacteris. Moltes parts ja han desaparegut i els investigadors creuen que, en un parell de dècades, ja no quedarà ni rastre del Titanic.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!