L'escalfament accelerat del planeta augmenta el risc d'inundacions i desbordament dels llacs glacials
L'augment de temperatures globals provocat pel canvi climàtic està afectant les condicions meteorològiques a diferents regions del planeta. Aquesta pujada de temperatures té diferents efectes: fa augmentar els períodes de sequera, altera la freqüència de les precipitacions i pot influir en la intensitat de fenòmens climatològics extrems com ara tifons, huracans o inundacions.
L'escalfament global també influeix en la conservació de les glaceres, grans masses de gel que es formen per la neu acumulada durant milers d'anys en un mateix lloc. Les glaceres són molt sensibles al canvi de temperatures i el desglaç pot provocar la ruptura i despreniment de grans trossos de gel.
Ara, un estudi de la Universitat de Newcastle publicat a la revista científica Nature adverteix sobre les inundacions sobtades dels llacs glacials (GLOF, per les sigles en anglès) i com podrien posar en risc la vida de milions de persones a diferents parts del món. És la primera vegada que un equip de científics elabora un mapa sobre el risc d'inundacions glacials.
Els llacs glacials són llacs que es formen al peu de les glaceres a conseqüència del desglaç: a mesura que les temperatures augmenten i el gel es fon, l'aigua descendeix des de les parts més altes de la glacera i s'acumula a la falda.
El problema és que aquests llacs poden desbordar-se de manera sobtada, quan la glacera es trenca o bé si es produeix un despreniment. Aquest desbordament pot provocar inundacions molt violentes i destructives, que arrasen amb tot el que troben: edificis, carreteres, cultius… El volum d'aigua desplaçada és tan gran que pot recórrer distàncies de fins a 120 quilòmetres.
Els últims 30 anys, el nombre de llacs glacials ha augmentat molt ràpidament a causa del canvi climàtic. I, segons l'estudi, hi ha 15 milions de persones que viuen en zones on hi ha un risc d'inundació glacial sobtada.
Les regions muntanyenques, les més amenaçades
Les glaceres es formen en zones muntanyenques, on el fred i les baixes temperatures permeten que la neu i el gel s'acumulin durant centenars o milers d'anys. Per aquest motiu, la població que viu en aquestes regions és la més exposada a les GLOF.
Els científics assenyalen que la regió més amenaçada és la de l'Àsia d'alta muntanya, una zona que s'estén al voltant de l'altiplà del Tibet i que engloba diverses serralades de muntanyes i altiplans a gran altura. En aquesta regió hi ha prop d'un milió de persones que viuen a menys de 10 quilòmetres d'un llac glacial.
La regió muntanyenca d'Àsia és la reserva de glaceres més gran del planeta, sense comptar amb l'Àrtic (Pol Nord) i l'Antàrtida (Pol Sud). Els rius que sorgeixen d'aquestes muntanyes proporcionen aigua dolça i serveixen per regar cultius que alimenten 3.000 milions de persones als països del voltant.
L'informe també indica que la meitat de la població en risc d'inundacions glacials es concentra en només quatre països: l'Índia, el Pakistan, la Xina i el Perú. Els tres primers són territoris propers a l’Àsia d'alta muntanya, mentre que la població del Perú pateix els efectes del desglaç a la serralada dels Andes.
Alhora, el desenvolupament socioeconòmic de cada país influeix en la seva capacitat per fer front a aquests desastres naturals. Els últims 70 anys, milers de persones han mort en inundacions glacials sobtades a la Serralada Blanca, una cadena de muntanyes al Perú, mentre que als Alps Europeus s'han registrat poc menys de 400 víctimes mortals relacionades amb GLOF.
Del desgel de les glaceres als incendis descontrolats
Des de fa una setmana, Xile pateix una onada d'incendis que han obligat a evacuar diverses poblacions, han destruït més d'un miler d'habitatges i han provocat almenys 24 morts. Situat a l'hemisferi sud, el país es troba ara a l'estiu i, per tant, en temporada d'incendis forestals.
Els bombers han detectat fins a un centenar de focus actius, per això creuen que una part dels incendis són provocats per persones, ja sigui de manera intencionada o per negligència. Les autoritats xilenes han arrestat a una vintena de persones fins ara.
Si bé estan provocats per l'activitat humana, el canvi climàtic també influeix en aquests incendis: les altes temperatures i els períodes de sequera prolongats fan que la vegetació estigui més seca i el foc es propagui més ràpid, fet que dificulta les tasques d'extinció.
Les Nacions Unides adverteixen que els incendis forestals seran més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic i podrien augmentar fins a un 30% a finals del 2050. El foc té efectes sobre la natura i la salut humana, però a més empitjoren l’escalfament global perquè destrueixen ecosistemes com les selves tropicals, que són embornals de carboni naturals que ajuden a limitar l'augment de temperatures.