Les noves generacions feministes adopten termes en anglès per definir les diferents formes de violència contra les dones
Els últims anys s’ha popularitzat una sèrie de termes anglesos per referir-se als diferents tipus de violència contra les dones, sigui en l’aspecte físic o psicològic. Per aquest motiu, cada vegada és més habitual llegir conceptes com mansplaining o gaslighting als mitjans de comunicació i a internet.
Si bé és cert que hi ha conductes i actituds masclistes que ja existien i que ara han canviat de nom, amb l’auge de la tecnologia i les xarxes socials han emergit noves formes de discriminació que afecten sobretot les dones. A continuació n’expliquem quatre per aprendre a detectar-les i frenar aquests abusos.
‘Gaslighting’
El terme anglès gaslighting pot traduir-se com “llum de gas” i es defineix com el “maltractament psicològic en què es manipula una persona, sovint la parella, mitjançant la negació persistent, la distracció, la contradicció o la mentida, amb el propòsit o l’efecte de provocar-li confusió i fer que es qüestioni la seva memòria, percepció i salut mental”, segons la definició del Termcat.
Dit d’una altra manera, consisteix a manipular a una persona i fer-li creure que està boja i que molts dels seus records són imaginacions seves. L’origen d’aquesta expressió es troba a la pel·lícula Gaslight (1944), la protagonista de la qual pateix aquest tipus de maltractament psicològic.
Malgrat ser una conducta que sol existir en relacions abusives de parella (principalment cap a les dones), també pot donar-se entre amics, familiars o en l’entorn laboral.
‘Mansplaining’
Aquest concepte combina les paraules angleses man [home] i explaining [explicar]. Fa referència a situacions en les quals un home explica alguna cosa a una dona, generalment amb to condescendent, tot assumint que ella necessita un aclariment perquè és ignorant en la temàtica (encara que no l’hi hagi demanat o que fins i tot en sigui una experta).
Aquesta conducta paternalista és comuna en molts aspectes de la vida diària, però especialment en espais que tradicionalment s’han associat als homes, com l’esport, el motor o la ciència.
La primera vegada que es va fer servir el terme mansplaining va ser el 2014, quan Rebecca Solnit va publicar el llibre Els homes m’expliquen coses. En aquesta obra, Solnit descriu diverses escenes on els homes donen lliçons a dones en matèries en les quals elles, precisament, són especialistes.
En aquesta mateixa línia, també ha aparegut el concepte maninterrupting, que bàsicament es defineix com la interrupció innecessària del discurs d’una dona per part d’un home. Tant en aquest cas com en l’anterior, els homes infantilitzen la seva interlocutora per reforçar la seva posició de poder.
‘Slut-shaming’
L’slut-shaming tampoc és res nou. Es tracta d’una forma d’assetjament que busca avergonyir i humiliar una altra persona per la seva manera de vestir, el seu comportament o per com viu la seva sexualitat. La traducció en català seria “titllar o acusar de prostituta”.
Aquest tipus de violència s’ha estès en el món digital i les xarxes socials, on qualsevol pot insultar, jutjar i culpabilitzar de manera anònima. Les principals víctimes d’aquesta forma d’assetjament són les dones joves, que de sobte veuen coartada la seva llibertat.
A més, l’slut-shaming és molt perillós perquè, a vegades, s’ha utilitzat com a argument per a justificar o no condemnar una agressió sexual. Preguntar com anava vestida la víctima o què havia fet abans de l’agressió posa en dubte la seva credibilitat.
‘Sexspreading’
També conegut com a “pornovenjança”, consisteix a difondre contingut íntim o sexual d’una persona sense el seu consentiment. Com en altres casos de violència de gènere, la majoria de víctimes del sexspreading són dones. Aquest tipus d’assetjament es considera un atac directe a la privacitat i a la intimitat.
El sexpreading no s’ha de confondre amb uns altres dos conceptes relacionats amb el sexe: el sexting i la sextorsió. D’una banda, el sexting fa referència a l’enviament de fotografies i/o imatges entre persones de manera voluntària i consentida.
De l’altra, la sextorsió o extorsió sexual es tradueix en l’amenaça d’exposar contingut eròtic d’una persona (la víctima) amb l’objectiu d’aconseguir-ne alguna cosa a canvi. En el cas de no obtenir-ho, és quan es pot produir el fenomen del sexspreading.
