Erdogan es manté al poder a Turquia

El president, que fa dues dècades que està al càrrec, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials i seguirà liderant el país

Recep Tayyip Erdogan, el president de Turquia des del 2014, romandrà al poder cinc anys més després d'haver guanyat la segona volta de les eleccions presidencials, celebrades el 28 de maig passat. El país va haver de tornar a celebrar els comicis després que a la primera volta cap candidat aconseguís la majoria necessària.

Els escàndols de corrupció, la manca de llibertat d'expressió i la censura del govern, una crisi econòmica sense precedents, les conseqüències dels terratrèmols que van afectar el país al febrer… Cap dels darrers esdeveniments que han envoltat el govern d'Erdogan han estat suficients per apartar-lo de la presidència.

El líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) ha obtingut el 52% dels vots, davant del 47% de Kemal Kiliçdaroglu, que liderava una coalició de sis partits. Els resultats converteixen Erdogan en el líder turc que més temps ha estat al poder després del fundador de la república turca, Mustafà Kemal Atatürk.

Després de la victòria, el president començarà una nova legislatura el principal repte de la qual serà fer front a la crisi econòmica que travessa el país, accentuada per la pujada desmesurada dels preus. Durant el 2022, la inflació va arribar a assolir el 85%. Com a conseqüència, milions de famílies turques no poden comprar aliments bàsics o pagar el lloguer.

A la crisi econòmica s'hi afegeix la crisi migratòria que travessa el país. Segons dades del Banc Mundial, a Turquia hi ha al voltant de 4 milions de refugiats i la majoria provenen de Síria. Alguns experts consideren que, en els darrers anys, el govern turc ha utilitzat els migrants com a arma política per guanyar-se el suport de l'opinió pública.

El president també haurà d’encarar reptes fora de Turquia. El govern d'Erdogan té una bona relació amb el president rus, Vladímir Putin, i per això no va veure amb bons ulls les sancions imposades a Rússia després de la invasió a Ucraïna. Fa mesos que aquesta situació dificulta les relacions de política exterior amb els Estats Units i la Unió Europea.

Erdogan, un president autoritari

Recep Tayyip Erdogan és el president de Turquia des de l'any 2014. Abans d'assolir la presidència, va ser primer ministre turc (2003-2014) i alcalde d'Istanbul (1994-1998), la ciutat més important del país.

Durant els seus primers anys com a president, Erdogan va aconseguir una gran popularitat tant dins com fora del país. Es considera que el seu govern va ser el responsable del creixement econòmic de Turquia a principis del segle XXI, ja que va aplicar algunes polítiques que van modernitzar el país.

Amb el pas dels anys, però, el govern d'Erdogan va passar a ser àmpliament criticat per diversos governs internacionals i organitzacions de drets humans. Entre altres raons, pel caràcter autoritari que el president turc ha anat adquirint, present a les seves lleis i mesures aprovades.

El 2017, Erdogan va implementar una sèrie de reformes constitucionals per consolidar el seu poder. La reforma més important va ser la transició del sistema parlamentari al sistema presidencial, que va atorgar al president poders executius ampliats com ara la capacitat de nomenar ministres i prendre decisions sense l'aprovació del parlament.

A més, va incorporar una reforma per mantenir-se al poder: va eliminar el límit de mandats prèviament establert i va ampliar fins al 2029 la seva possibilitat de seguir al càrrec de president. Aquestes reformes han generat preocupacions a nivell internacional sobre la concentració de poder en mans d'una sola persona durant un període tan perllongat.

Llibertat d'expressió a Turquia

La llibertat d’expressió és un pilar fonamental de qualsevol societat democràtica, ja que garanteix el dret de les persones a expressar lliurement les seves opinions i participar en el debat públic. Tot i això, en el cas de Turquia, aquest dret s'ha vist greument afectat.

Els darrers anys, el país ha estat objecte de crítiques per la creixent censura i repressió cap a la llibertat d'expressió. Periodistes i activistes han estat detinguts i empresonats per expressar opinions crítiques cap al govern. A més, els mitjans de comunicació independents han vist limitada la seva capacitat per informar de manera imparcial.

En aquest sentit, una de les darreres mesures aprovades ha estat la “llei de desinformació”, que permet al govern turc perseguir la difusió de “notícies falses”. Després de la seva aprovació, alguns organismes internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides van manifestar la seva preocupació, en considerar que aquesta mesura deixa la porta oberta a judicis arbitraris.

La preocupació per la situació de llibertat d'expressió al país també ha estat present a les darreres eleccions. L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha criticat la cobertura mediàtica dels comicis, perquè considera que Erdogan comptava amb un “avantatge injustificat” als mitjans de comunicació.

Segons l'OSCE, opositors i mitjans independents han vist restringides les seves llibertats durant la campanya electoral, cosa que ha dificultat el pluralisme polític. Aquestes formes de repressió perjudiquen els fonaments de la democràcia turca i tenen un impacte negatiu a la societat, en limitar l'accés a informació objectiva i restringir el debat públic.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!