Destruïda la presa de Nova Kajovka a Ucraïna

L'Organització de les Nacions Unides ha descrit l'atac com a gran una catàstrofe humanitària, econòmica i ecològica

La guerra a Ucraïna continua ocupant titulars. A primera hora de dimarts 6 de juny, les autoritats ucraïneses van comunicar que la presa de Nova Kajovka, a la vora del riu Dnièper (Ucraïna), havia estat destruïda. La presa es troba situada a la regió de Jerson i actualment separa les tropes russes (a l'esquerra) de les ucraïneses (dreta).

El desastre ha provocat la inundació de diverses localitats i ha obligat a evacuar d'urgència milers d'habitants de tots dos bàndols que resideixen a les zones afectades. Fins ara no hi ha informació sobre víctimes entre la població.

Amb 30 metres d'alçada i més de 3 quilòmetres d'amplada, la presa reté una gran reserva d'aigua del riu Dnièper. L'embassament proveeix aigua a la península de Crimea, la central hidroelèctrica de Kajovka i la central nuclear de Zaporíjia. Per aquesta raó, la destrucció de la presa ha augmentat les preocupacions sobre la seguretat nuclear a la regió.

Les autoritats de Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament del que ha passat, i per això no se sap amb claredat qui ha estat l'autor del desastre. Des que es va conèixer la notícia, diversos vídeos circulen per Internet, però cap no revela què va causar exactament la destrucció de la infraestructura.

Per la seva banda, António Guterres, secretari general de l'ONU, ha afirmat que les Nacions Unides no tenen accés a informació independent per aclarir els fets. Tot i així, ha descrit el succés com una catàstrofe humanitària, econòmica i ecològica monumental.

El perill nuclear

La presa de Kajovka va ser construïda el 1956 en temps de la Unió Soviètica, com a part de la planta hidroelèctrica amb el mateix nom. La infraestructura servia per generar energia que suplia amb electricitat milers de persones. A més, la reserva d'aigua de l'embassament regava àmplies superfícies de cultius que servien per alimentar la població.

En aquest sentit, la destrucció de la presa provocarà greus conseqüències per a les persones que viuen a la regió. Tot i això, un dels principals perills que han assenyalat els organismes internacionals no té a veure amb la central hidroelèctrica, sinó amb la central nuclear de Zaporíjia, localitzada riu amunt.

L'aigua de l'embassament de Kajovka s'utilitza per subministrar aigua a la planta nuclear, que és necessària per a la refrigeració. La fissió nuclear que es produeix en aquestes centrals genera una calor intensa, per la qual cosa l'aigua s'utilitza per refredar el reactor i altres components de la planta. Així s'evita el sobreescalfament i els possibles danys associats.

Com a conseqüència de la destrucció de la presa a la regió de Jersen, el nivell d'aigua de l'embassament està disminuint ràpidament i això podria repercutir negativament a la central i les zones del voltant. En un cas extrem, la manca d'aigua podria provocar una fuga radioactiva.

Tot i això, els experts de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) que es troben a Zaporíjia han assegurat que, de moment, no hi ha risc immediat per a la seguretat de la planta. Segons aquest organisme, la bassa que s'utilitza per a la refrigeració és plena i té aigua suficient per a diversos mesos.

Més d’un any en guerra

Des que va començar la invasió russa d'Ucraïna, la presa de Kajovka ha estat considerada com un dels objectius principals de Rússia, ja que és una infraestructura que té molta rellevància estratègica. La presa ha estat en poder de les tropes russes des de l'esclat de la guerra el febrer del 2022.

Així mateix, la destrucció d'aquesta infraestructura s'ha produït en un moment en què s'està especulant el començament de la contraofensiva per part de les tropes ucraïneses, amb l'objectiu de recuperar territoris ocupats per Rússia. Tot i això, Kíev encara no ha confirmat que aquesta sigui la seva intenció.

La guerra a Ucraïna va començar fa més d'un any i, des d'aleshores, els mitjans de comunicació han seguit el conflicte molt de prop. Les conseqüències estan sent devastadores per a la població: gairebé 8 milions d'ucraïnesos han fugit del país, hi ha milers de víctimes civils i ciutats senceres destruïdes.

A nivell global, la guerra ha provocat una greu crisi energètica a Europa. Aquesta, al seu torn, ha provocat una inflació o augment dels preus desmesurat a tot el món, que afecta especialment la població amb menys recursos.

Mentre les tropes de Rússia mantenen els atacs militars, Ucraïna continua buscant el suport de la comunitat internacional per guanyar el conflicte. Lamentablement no se sap amb certesa quan s'acabarà la guerra i alguns analistes assenyalen que el final no sembla estar a prop.

Treballa l’actualitat a l’aula

Este artículo incluye materiales didácticos exclusivos para suscriptores. ¡Descubre la actividad que te proponemos hoy!