La futbolista del FC Barcelona i la selecció femenina succeeix Alexia Putellas, guanyadora de les dues darreres edicions d'aquest prestigiós guardó
Aitana Bonmatí, jugadora del FC Barcelona i la selecció femenina, ha rebut la Pilota d'Or, considerada el guardó més important de l'àmbit futbolístic. Als seus 25 anys, s'ha convertit en la tercera espanyola a aconseguir aquest premi seguint l'estela de Luis Suárez i Alexia Putellas, que se l'ha endut dues vegades.
El jurat ha premiat la temporada passada de la centrecampista, que ho ha guanyat pràcticament tot: Mundial, Champions, Lliga i Supercopa. A més, va ser la MVP (“Most Valuable Player”, és a dir, jugador més valorat) del campionat del món, millor jugadora de la Champions i Supercopa, i la futbolista més destacada de l'any per a la UEFA.
Aitana Bonmatí Guidonet va néixer a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Va començar a jugar a futbol sent molt petita i va participar al CD Ribes i Cubelles CF, sent l'única nena de tots dos clubs. Amb només 13 anys, els observadors del planter del Barça la van fitxar per a l'equip juvenil-cadet, on va començar a entrenar-se per primera vegada amb noies.
Aviat va passar de juvenils al Barça B. Al final de la temporada del 2015-2016, va ser ascendida al primer equip del FC Barcelona i, el 2017, va debutar amb la selecció espanyola. Segons dades de FIFPRO, des del juliol del 2018 ha estat la futbolista amb més partits jugats (més de 242) i, la darrera temporada, en 45 partits, va aconseguir 21 gols i 23 assistències.
Aitana Bonmatí és considerada un dels grans talents del futbol espanyol. La jugadora del Barça és una migcampista tècnica i hàbil i, els últims anys, s'ha convertit en un referent esportiu per a milers de nenes que volen jugar a futbol.
Un premi per a futbolistes
La Pilota d'Or és un prestigiós premi atorgat anualment al millor futbolista del món. El jurat el formen prop de 200 periodistes de diferents diaris esportius de tot el món, que voten els seus favorits. El jugador amb més quantitat de punts al final de la votació rep el premi.
El guardó va ser creat per la revista francesa France Football el 1956 i, al principi, només jugadors que jugaven en clubs europeus podien ser considerats per al premi. El 1995, les regles es van modificar per incloure futbolistes de qualsevol part del món, independentment del club en què juguin.
Al llarg dels anys, la Pilota d'Or ha estat atorgada a alguns dels futbolistes més destacats de la història, com Pelé, Diego Maradona, Marco van Basten o Cristiano Ronaldo. Aquest any, el premi masculí ha estat per al futbolista argentí Leo Messi, que ha aixecat la seva vuitena Pilota d'Or.
Tot i que el premi s'ha lliurat des del 1956, no va ser fins al 2018 quan es va introduir la Pilota d'Or femenina, un premi destinat a reconèixer la millor futbolista del món. És el clar exemple de la desigualtat de gènere i la manca d’atenció i suport que el futbol femení ha rebut històricament en comparació al que juguen els homes.
Fins ara, només 3 dones havien rebut la Pilota d'Or femení: Ada Hegerberg (2018), Megan Rapinoe (2019) i Alexia Putellas (2021 i 2022). Aitana Bonmatí (2023) es converteix en la quarta guardonada.
Desigualtat de gènere
El futbol femení està creixent cada cop més. A Espanya, la final del Mundial de Futbol femení va aconseguir reunir davant del televisor 5.599.000 espectadors, convertint-se en el partit més vist de la història del futbol femení al país. Mentre augmenta l'interès per l'esport, la desigualtat de gènere és un problema persistent.
Al Mundial femení del 2023, la FIFA es va comprometre a augmentar els premis en metàl·lic fins als 139 milions d'euros entre les més de 730 jugadors que participaven al campionat. Encara que aquesta quantitat tripliquen els diners que es van repartir al Mundial del 2019, queden lluny dels 404 milions del Mundial masculí de Qatar el 2022.
Aquestes desigualtats són als premis de les grans competicions, però també hi ha una bretxa salarial. La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i el Consell Superior d’Esports (CSD) fixen el salari mínim professional per a les jugadores en 16.000 euros anuals. Mentrestant, el conveni el fixa en 155.000 euros anuals.
El 47% de les dones no cobren per jugar a futbol, i només el 10% té un salari digne que permet subsistir gràcies a l'esport, segons FIFPRO.
La #desigualdad en el #deporte se manifiesta de diferentes formas: menos presencia de equipos y competiciones femeninas en los medios 📺📻📰, menos mujeres periodistas retransmitiendo👩💻, actitudes sexistas... Analizamos el deporte femenino con @inefcat https://t.co/bfedXRepGF
— Junior Report (@JuniorReport_) September 21, 2021
A això se sumen altres problemàtiques, com ara la manca d'inversió. En general, les federacions i clubs inverteixen menys en el desenvolupament del futbol femení en comparació del masculí. La manca de recursos, instal·lacions adequades i programes de desenvolupament limita el creixement i l'èxit de les futbolistes a moltes parts del món.