La pujada dels preus limita el poder adquisitiu dels consumidors, que amb els mateixos diners poden comprar menys productes
La temporada nadalenca, plena de celebracions, dinars i reunions familiars, també comporta desafiaments econòmics, especialment quan la inflació està en augment. La inflació fa referència a l'augment generalitzat dels preus i té un impacte directe en els productes i serveis que adquireixen els consumidors.
L´Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) publica cada any un informe analitzant els preus de diferents supermercats a Espanya. El 2022 es va registrar la pujada de preus més alta des que es va començar a fer l'estudi fa 35 anys. Aquest 2023 no s'ha quedat enrere, amb una pujada del 14,1% a la cistella de la compra.
L'entitat assenyala que totes les cadenes han elevat els preus. Però quines conseqüències té per als consumidors? En períodes d'inflació, amb els mateixos diners, avui podrem comprar menys coses que ahir. Les persones passen a tenir menys poder adquisitiu i, per tant, menys possibilitats d'adquirir els béns i els serveis que necessiten.
Aquest any alguns dels articles que més s'han encarit són el sucre i els productes associats (com la llet condensada o els gelats), hortalisses com la ceba i la pastanaga, o l'arròs. Tot i això, el protagonisme de la pujada de preus se l'ha endut l'oli d'oliva verge.
Per Nadal, aquesta pujada de preus és un dels grans temes de conversa, ja que la majoria de famílies organitzen reunions amb molt de menjar. L'OCU adverteix que aquest any la cistella nadalenca és prop d'un 50% més cara que el 2015. Productes com el marisc i alguns peixos i carns, són els que experimenten una escalada més gran.
Tipus d'interès i inflació
A la Unió Europea, el darrer any ha estat marcat per una taxa d'inflació sense precedents. L'octubre del 2022, la inflació va marcar rècord amb una taxa del 10,6% com a conseqüència de la invasió russa a Ucraïna. El Banc Central Europeu (BCE) considera que el límit hauria de ser un 2%.
Amb l'objectiu de tornar a aquest límit, el BCE fa mesos que aprova mesures financeres restrictives. El setembre d'aquest any, va pujar els tipus d'interès fins a assolir el 4,5%, el nivell més alt des del 2001. Ara ha anunciat que mantindrà intacte aquest percentatge per estabilitzar l'economia.
Els tipus d'interès del BCE fan referència a la tarifa que la resta de bancs han de pagar més per aconseguir préstecs d'aquesta institució europea. Si els tipus d'interès són baixos, els bancs i els consumidors tindran més facilitat per demanar préstecs, cosa que provocarà un augment de la demanda i, com a conseqüència, l'economia creixerà.
El problema és que quan l'economia creix molt ràpid, hi ha el risc que els preus pugin provocant una inflació elevada. Com es pot frenar això aleshores? El que fa el BCE és apujar els tipus d'interès: si el preu dels diners és més car, els préstecs que facin els bancs també seran més cars i les persones que contractin un préstec hauran de pagar més diners.
D'aquesta manera, s'espera que els consumidors demanin menys préstecs, hi hagi menys despesa i, per tant, es pugui moderar la pujada de preus. El problema és que aquestes pujades d'interès també afecten els consumidors, especialment els que tenen menys recursos, que no podran continuar gastant com abans.
Pobresa alimentària
Les persones amb menys recursos són les pitjor aturades davant d'aquesta situació. La inflació redueix encara més la seva capacitat per comprar aliments bàsics, ja que els preus augmenten més ràpidament del que es poden permetre.
Per la seva banda, les pujades dels tipus dinterès poden portar a un augment en els costos d'endeutament. Aquelles persones que depenen de préstecs per cobrir despeses bàsiques, com pot ser el pagament de la hipoteca de casa seva, es poden trobar en una situació més precària, ja que pagaran més interessos.
En aquest context, són milers de persones les que pateixen allò que s'anomena pobresa alimentària, un tipus de pobresa que afecta directament l'alimentació. Aquestes persones no poden adquirir els aliments bàsics i necessaris per tenir una alimentació saludable, com ara fruita, verdura, carn i peix fresc.
Això augmenta la vulnerabilitat econòmica d'aquestes persones, que es veuen atrapades en un cicle on cada augment de preus i interessos les col·loca en una posició més difícil.