El Congrés aprova una reforma de la Constitució que substitueix el terme “disminuïts” per “persones amb discapacitat”
La Constitució espanyola va ser redactada el 1978. En aquell moment, va ser un text fonamental a la història d'Espanya, ja que va iniciar el procés de transició cap a la democràcia després de la dictadura franquista. Tot i això, amb el pas dels anys, alguns col·lectius van començar a denunciar que hi havia articles que s'havien quedat obsolets.
És el cas de l'article 49, en què es fa referència a les persones amb discapacitat com a “disminuïts físics, sensorials i psíquics”. La RAE defineix el terme “disminuït” com aquella persona “que ha perdut forces o aptituds, o les posseeix en grau menor del normal”.
Des de fa més de vint anys, les associacions de persones amb discapacitat reclamen un canvi d'aquesta terminologia, que consideren punyent i ofensiva. “Disminuït”, igual que altres termes com “minusvàlid”, situen la persona afectada en inferioritat de condicions.
45 anys després de la seva aprovació, la Constitució reformula l'article 49. El Congrés dels Diputats ha aprovat una reforma que substitueix l'expressió “disminuïts” per “persones amb discapacitat”. Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com les Nacions Unides (ONU) donen suport a la utilització d'aquesta terminologia des de fa anys.
Es tracta de la tercera reforma feta al text constitucional en tota la seva història. La primera modificació va ser el 1992, per regular el vot estranger. La segona el 2011, per donar prioritat al pagament del deute públic als pressupostos i garantir l'equilibri pressupostari.
La importància del llenguatge
Tant als mitjans de comunicació com al llenguatge quotidià que s'utilitza dia a dia, és comú sentir diferents termes per definir les persones amb discapacitat. S'utilitzen paraules com “discapacitat”, “capacitats diferents”, “minusvàlid”, fins i tot termes més frívols com “deficient” o “impedit”.
La manera com ens expressem defineix com veiem el món i com entenem les persones. La nostra manera de parlar i de referir-nos a altres té conseqüències en el respecte dels seus drets fonamentals i, per això, és fonamental expressar-nos correctament. En aquest cas, el terme correcte que cal utilitzar és el de “persones amb discapacitat”.
En primer lloc, parlem de les persones i en segon terme de la discapacitat com a una de les seves característiques. Perquè hi ha moltes discapacitats. Hi ha persones amb discapacitat auditiva (dificultat per escoltar), visual (afecta a la vista), física (dificultat per al moviment) i mental (referida a alteracions neurològiques), entre d'altres.
Utilitzar un llenguatge precís i respectuós contribueix a la inclusió de totes les persones amb discapacitat a la societat. Per això és fonamental cridar la discapacitat pel seu nom, com una mostra de respecte per les persones que viuen amb aquesta condició.
Drets i discapacitat
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CIDPD) és un tractat internacional adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el desembre de 2006. Aquest text és fonamental, ja que busca promoure i protegir els drets i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat.
La Convenció es guia per principis fonamentals com la igualtat, la no-discriminació, la participació activa i plena a la societat, el respecte per la dignitat inherent i l'autonomia individual.
Per exemple, posa èmfasi que les persones amb discapacitat han de poder viure de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida. Per això, els Estats han d'adoptar les mesures pertinents per assegurar-ne l'accés en igualtat de condicions a tots els serveis, com ara el transport o les comunicacions.
En este martes de convención te mostramos algunos principios de la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad 🙌 #discapacidad #derechos pic.twitter.com/4mUL53dq3V
— SODIS (@sodisperu) July 6, 2022
En aquest context pren molta importància el terme “accessibilitat”, que fa referència a l'eliminació de barreres físiques, comunicatives i tecnològiques que puguin impedir o dificultar la participació de les persones amb discapacitat en el dia a dia.