Per Serena Iordache
Permetre l’entrada massiva d’immigrants il·legals per a aconseguir vots. Aquesta és l’acusació que llança Elon Musk, propietari d’X, a Joe Biden després de saber-se que, en cas de sortir reelegit, legalitzarà a “aproximadament 11 milions d’immigrants il·legals”, tal com recull l’agència de notícies estatunidenca Associated Press.
“Invasió migratòria”, “migració massiva” i “ondaa migratòria” són altres expressions molt utilitzades que van en la mateixa línia del discurs de Musk: encoratjar la teoria del gran reemplaçament. Aquesta conspiració no és nova i acaba generant temor a la societat. “La idea de la invasió crea un estat mental d’alarma i, per tant, la sensació que s’està davant una amenaça”, detalla a Verificat Antía Pérez, doctora en Sociologia i coautora del llibre Invasió migratòria i envelliment demogràfic; dos mites contemporanis.
Aquesta retòrica es difon molt ràpidament en les xarxes i fa creure que “les xifres d’immigrants que arriben al país són excessives i que és el resultat d’un estat de covardia a l’hora d’exercir un control sobre els moviments migratoris”, apunta.
L’augment d’estrangers no justifica la conspiració
A Espanya, menys d’un 16% de la població ha nascut a l’estranger, segons dades de l‘Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 2022, englobant també a ciutadans europeus. Catalunya és on resideixen més estrangers en xifres absolutes —més d’1.200.000— el que suposa un 16,3% de la població. Encara que en termes relatius les Illes Balears tenen un major percentatge: 18,84%.
Malgrat aquests números, “no es pot parlar d’invasió, ni tampoc de substitució de població”, segons assegura Pérez. El demògraf i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, Andreu Domingo, coincideix: “No és real creure que existeix una amenaça”.
Per què no hi haurà un gran reemplaçament
Un dels arguments en els quals es basa aquesta teoria és que la taxa de fecunditat dels immigrants és més alta que la dels autòctons. Això és cert: el 2022 a Espanya hi havia 42 naixements per cada 1.000 dones d’origen estranger i 29 per cada 1.000 dones de nacionalitat espanyola, segons les xifres de l’INE. Aquesta diferència no passa només a Espanya, sinó que és una realitat també a la resta de països occidentals.
Tal com explica Andreu Domingo, creure que el creixement del país depèn només dels autòctons no és correcte. D’una banda, perquè les nacionalitats amb el temps es barregen i deixa de tenir sentit mirar la taxa de fecunditat per origen. De l’altra, perquè “els immigrants i els seus descendents tendeixen a ajustar les tendències demogràfiques, socials i culturals a les societats europees”, segons també apunta un estudi acadèmic publicat en la revista Population and Development Review. És a dir, si la taxa de fecunditat dels autòctons és baixa, la dels migrants també tendirà a ser-ho amb el temps.
“Aspirar al creixement de fa un segle és irreal”
Tot i que la població mundial ha passat de 2.600 milions a 8.000 milions entre 1950 i 2022, a occident la tendència és inversa, és a dir, la taxa de fecunditat està per sota de la necessària per a garantir el reemplaçament de la població a llarg termini, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
Això és el que en demografia es coneix com l’etapa final de la transició demogràfica, quan es redueix la taxa de natalitat de les societats i augmenta l’esperança de vida. Un fenomen que passa quan els països arriben a un cert grau de desenvolupament social i econòmic. Llavors, la manera de mantenir el creixement demogràfic és a través de l’arribada d’immigrants, ja que “aspirar al creixement de fa un segle és irreal i tampoc és desitjable”, conclou Domingo.
No obstant això, els seguidors de la teoria del gran reemplaçament consideren que aquest augment de la població migrant és un “problema” demogràfic —sobretot en el cas dels creients en l’islam— “en la mesura en què els musulmans [i els seus descendents] no són considerats ni comptats com a europeus”, segons detalla un article publicat en el The British Journal of Sociology.
