El partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) ha estat el més votat a l’estat federat de Turíngia a les últimes eleccions regionals
Alternativa per Alemanya (AfD), el partit d’extrema dreta a Alemanya, ha estat el més votat a les eleccions regionals de Turíngia i el segon a les de Saxonia, dos estats federats de l’est del país que van anar a les urnes el passat diumenge 1 de setembre.
La notícia ocupa els titulars dels mitjans de comunicació perquè és la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que un partit d’extrema dreta està a punt d’entrar en un parlament regional. El triomf d’AfD s’ha produït a la mateixa regió on els nazis van tenir participació per primera vegada en un Govern regional, el 1930.
Tot i haver estat la força més votada, Alternativa per Alemanya (AfD) no ho tindrà fàcil per governar, doncs haurà de comptar amb el suport d’altres partits. S’espera que trobar aquests socis de coalició disposats a treballar amb l’extrema dreta sigui un repte, doncs algun partit hauria de trencar el cordó sanitari que s’ha imposat al país.
Cordó sanitari és un terme que s’utilitza en política per referir-se a l’acord que realitzen alguns partits polítics a aïllar a un altre amb l’objectiu d’evitar que s’expandeixi una influència que consideren perillosa. Per exemple, partits d’esquerra i dreta moderada han format cordons sanitaris contra l’extrema dreta perquè aquests no puguin governar.
Què és l’extrema dreta
L’ascens de la ultradreta a Alemanya no n’és una excepció. En els darrers anys, els partits d’extrema dreta han aconseguit representació a parlaments d’Europa: VOX a Espanya, Agrupació Nacional a França, la Lliga Nord a Itàlia, Fòrum per a la Democràcia als Països Baixos…
Tots ells comparteixen una sèrie de valors polítics i ideològics. Per exemple, l’extrema dreta defensa el nacionalisme extrem i són contraris a la immigració, doncs consideren que els migrants poden amenaçar la identitat cultural i els valors tradicionals d’un país.
Aquests partits també solen mostrar escepticisme cap a la globalització, expressant desconfiança o rebuig cap a institucions internacionals com la Unió Europea. A més, tendeixen a adoptar postures populistes: busquen suport amb missatges clars i directes que ressonen amb les preocupacions i frustracions de la població.
Alguns grups d’extrema dreta estan associats amb idees xenòfobes, així com en oposició als drets de les persones LGTBIQ+, el matrimoni igualitari i la igualtat de gènere.
Ultradreta i nazisme a Alemanya
La victòria d’AfD a Turíngia ha generat preocupació en altres parts d’Alemanya, un país on hi ha un fort compromís amb la democràcia i la memòria històrica a causa dels fets que van passar en el passat en aquesta nació.
El règim de Hitler, que va controlar Alemanya des del 1933 al 1945, va deixar una profunda empremta en la sensibilitat del poble alemany. Aquest règim autoritari d’extrema dreta, conegut com nazisme, es va caracteritzar per una ideologia totalitària i discriminatòria que va tenir conseqüències devastadores a tot el món.
El nazisme advocava per la supremacia racial, especialment la superioritat de la raça ària. Això va portar a polítiques discriminatòries, com les Lleis de Nuremberg, que van privar els jueus dels seus drets, o l’Holocaust, genocidi sistemàtic en què milions de persones van ser perseguides i assassinades en camps de concentració i extermini.
La brutalitat del nazisme i les seves conseqüències, incloses les pèrdues humanes de milions de persones, van deixar cicatrius inesborrables a la història d’Alemanya. Per això avui l’ascens d’AfD preocupa milions d’alemanys: poden ressorgir ideologies del passat què atempten contra els principis democràtics i els drets fonamentals.