De la mateixa manera que parlar del món financer és molt més ampli que parlar dels bancs, parlar de finances ètiques és molt més ampli que parlar de bancs ètics
Els bancs ètics són entitats d’estalvi i crèdit supervisats per les autoritats monetàries. A Espanya habitualment es reconeix com bancs ètics a dues entitats financeres de tradicions diferents: Fiare Banca Ética i Triodos Bank. Tot i això, a nivell internacional, Triodos Bank sol ser caracteritzat més com un banc de la família banca amb valors que com un banc ètic.
Una part de les entitats financeres ètiques, a més d’aplicar criteris ètics a la gestió de la pròpia entitat ia les inversions que realitzen, apliquen criteris democràtics o participatius a les formes de govern. En molts casos, es diu que són entitats ciutadanes o fins i tot part de l’economia social i solidària.
Com a entitats de préstecs sense fitxa bancària, és a dir, sense supervisió de les autoritats monetàries, a Espanya en tenim un bon nombre d’exemples. El més conegut és sens dubte la cooperativa Coop57. Que no pot recollir estalvi del públic ni donar préstecs al públic, però que funciona com una cooperativa de serveis financers en la qual, una persona es pot fer sòcia aportant capital social i una entitat deconomia social sòcia pot rebre un préstec com a servei financer usant aquest capital social.
Coop57, per tant, no rep dipòsits ni obre comptes corrents, però en canvi qualsevol persona es pot associar i aportar el seu granet de sorra per finançar projectes d’alt voltatge transformador.
Petits préstecs
A més de Coop57, existeix una xarxa, anomenada REFAS que aglutina més de 20 entitats que concedeixen petits préstecs (coneguts moltes vegades com a ajuts reintegrables) a projectes locals que afronten reptes com l’atur, la despoblació, la bretxa de gènere, etc. Aquests projectes funcionen amb donacions que en alguns casos poden ser reintegrables si així ho teniu previst el contracte d’adhesió.
És important saber que cap de les entitats de préstec que esmentem forma part del fons de garantia de dipòsits, el fons de l’estat que cobreix possibles fallides o problemes. Això no vol dir que hi hagi més risc de fallida, l’experiència demostra justament el contrari, que són entitats que fins i tot en èpoques de crisi han garantit la devolució de les aportacions als seus associats gràcies a les pròpies polítiques econòmiques, als seus bons càlculs de risc i al seu compromís amb les persones sòcies.
Entre les entitats més grans de REFAS trobem Acció Solidària contra l’Atur en Catalunya, el Fons de Solidaritat de Granada, Microfides a Fonredes. Però també hi ha un exemple molt conegut que és Oikocredit, un gran referent a l’àmbit dels microcrèdits amb els valors de l’economia social i solidària.
Oikocredit, que té operativa a Andalusia, Catalunya i País Basc, és una cooperativa mundial, amb més de 2.000 milions d’euros de capital social, que es nodreix de l’estalvi de persones sòcies de tot el món i que els inverteix en projectes de microfinances a països empobrits per generar alternatives d’ocupació a les capes més vulnerables de la societat.
Assegurança ètica
En una entitat asseguradora recull unes primes i després de calcular els riscos coberts, ha d’invertir aquests diners en actius financers amb cert grau de liquiditat i rendibilitat per poder respondre a les contingències que els assegurats pateixin. Per això, l’àmbit assegurador es considera una activitat financera i també per això és objecte de iniciatives de finances ètiques.
A Espanya operen sota el paraigua de Eths. Com a exemple tenim les corredories Arç o Seryes oa les companyies asseguradores Lagun Aro i Previsora General. El segell Ethsi preveu diferents nivells de certificació, en el més ampli, l’entitat asseguradora assumeix compromisos de equitat, sostenibilitat social i ambiental, responsabilitat laboral, transparència i inversió ètica / responsable.
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
