La vida al monestir segueix la regla de Sant Benet, basada en la pregària, la lectura de la Bíblia i el treball
A Montserrat, el monestir és el cor que fa bategar la vida de la muntanya. A l’abadia hi viu una comunitat de monjos que segueix, des de fa mil anys, la regla de Sant Benet. Aquest codi de conducta, redactat al segle VI per Benet de Núrsia (480-547), pare del monaquisme occidental, va donar peu a l’aparició dels monestirs benedictins.
Fer-se monjo implica un procés de discerniment i compromís. Primer, es comença amb el noviciat, un període dedicat a la formació monàstica i la reflexió personal. Si es decideix seguir, es fa la professió monàstica, inicialment temporal durant tres anys, i després solemne, per a tota la vida.
Els monjos fan vots de pobresa, castedat i obediència, amb l’objectiu d’assolir la perfecció espiritual. Els benedictins també assumeixen el vot d’estabilitat, que significa el compromís de romandre al mateix monestir.
Seguint la regla benedictina, que té per lema “ora et labora” (resa i treballa) els monjos de Montserrat viuen una vida dedicada a la recerca de Déu, l’estudi, el treball i la comunitat. Quines son les normes que imposa aquest codi? Com és realment el dia a dia d’aquests monjos?
Una jornada al monestir
La regla de Sant Benet serveix de guia per a una vida equilibrada i harmoniosa que combina la pregària, el treball i el descans. La jornada dels monjos s’organitza segons aquests principis.
Per als monjos, el dia comença abans de l’alba, amb la celebració de les matines, una pregària que se celebra sobre les sis del matí. Després el monjo dedica una estona a la lectio divina o lectura individual de la Bíblia, que és un dels fonaments importants de la seva espiritualitat.
La pregària ocupa un lloc central a la jornada dels monjos, que hi dediquen diversos moments al llarg del dia: és el que s’anomena l’ofici diví. Cada pregària té un nom en funció de l’hora o el moment del dia en què se celebra: matines, laudes, hora menor, vespres i completes. La culminació d’aquesta activitat de pregària és la missa conventual, que se celebra cada dia a les 11 del matí.
Aquestes pregàries es fan en comunitat, per reforçar el sentit de germanor i unitat entre els monjos. Però la vida monàstica no és només pregària. També dediquen gran part de la jornada al treball, que és considerat un mitjà de realització personal i servei a la comunitat.
A Montserrat, cada monjo realitza tasques segons les seves capacitats i preferències. Alguns s’encarreguen de la biblioteca, altres de l’arxiu, de l’hort o de la cuina. També hi ha monjos responsables de l’atenció als pelegrins i visitants que arriben diàriament al santuari.
A més, com a monestir benedictí, Montserrat també té una forta tradició cultural i acadèmica, i molts monjos es dediquen a l’estudi de la teologia, la filosofia i altres disciplines humanístiques.
El lema del mil·lenari de Montserrat
La vida monàstica està marcada per uns valors profunds que guien l’existència de cada monjo i que avui Montserrat continua proposant com a vàlids i constructius per a la societat en general i per a la vida de tota persona. Aquests valors es resumeixen en el lema del mil·lenari de Montserrat: ora, lege, labora, rege te ipsum, in communitate.
Un dels valors fonamentals és el de la comunitat (In communitate). Els monjos viuen en comunitat no només per compartir la fe i la pregària, sinó també per donar suport als altres i créixer junts en espiritualitat. Aquesta model de vida es reflecteix en la seva organització, on l’abat, escollit per la comunitat, exerceix el paper de líder espiritual i administratiu. L’experiència de comunitat oberta, respectuosa i solidària també és necessària i positiva en la societat actual.
Un altre valor essencial és la llibertat personal, que es manifesta en l’expressió “Rege te ipsum” (governa’t a tu mateix). Els monjos creuen que conèixer-se a un mateix i controlar la pròpia vida és fonamental per assolir una llibertat autèntica, que permet viure plenament la vocació monàstica. Aquest autoconeixement es fomenta mitjançant el silenci, la meditació i la pregària, que ajuden els monjos a aprofundir en la seva relació amb Déu i amb ells mateixos. El coneixement i domini d’un mateix també són útils i constructius per a la vida de tothom.
El mot “Labora” (treballa) indica que el treball és també molt valorat. A Montserrat, treballar no es veu només com una necessitat, sinó com una forma de servir a la comunitat i contribuir al bé comú. També en la societat cal reivindicar un treball per a tothom, dignificador i humanitzador
La importància de la lectura i l’estudi es reflecteix en el lema “Lege” (llegeix). La lectura de la Bíblia és central a la vida monàstica, però també ho és l’estudi de la cultura i les humanitats. L’opció per una cultura humanitzadora és essencial per al bon desenvolupament de les societats humanes.Els monjos de Montserrat han contribuït a preservar i difondre la cultura al llarg dels segles, i aquest compromís es manté viu a través de la seva editorial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i altres activitats culturals, com ara l’Escolania, un cor de nens de gran prestigi.
Finalment, un valor principal de la vida monàstica és la pregària (“ora”). El monjo cristià no concep la seva vida sense moments de trobada personal i comunitària amb Déu, que fonamenta i dona coherència a la resta de valors. A banda de proposar la fe cristiana, en termes més generals el monestir de Montserrat també proposa l’espiritualitat i el treball personal interior com a valor positiu per a la construcció d’una societat millor.
En resum, la vida dels monjos de Montserrat es basa en l’equilibri entre la pregària, el treball, la comunitat i la cultura. Aquesta comunitat monàstica, arrelada en una tradició de més de mil anys, continua sent un exemple viu de com es pot viure una vida plena en un món que canvia constantment.
Aquest article forma part de la Unitat Didàctica ‘Montserrat, 1000 anys’, elaborada en col·laboració amb el Palau Robert.
