Marta Molas, cooperativista en La Clara Comunicació i membre del Grup de Treball de Comunicació de la Xarxa d’Economia Solidària
Sovint sembla que no ets tu. No existeixes com una sola persona. Existeixes com a filla, com a germà, com (bona o dolenta) estudianta, com a nuvi de… i en sortir al món laboral: doncs el mateix. Potser et sembla que seràs un home de negocis si aconsegueixes una d’aquelles feines de vestit i corbata; igual una més fluixa si al principi només trobes feina de cambrera. Temes perdre la teva identitat.
Però hi ha una feina on s’intenta que tots puguem SER, amb totes les seves lletres: el món de les economies solidàries i el cooperativisme va néixer per intentar posar la vida i les persones al centre. I això, què vol dir? Força coses: com ara que no t’imposin un horari perquè sí; que et comprenguin i et donin alternatives si ets en una situació de salut mental o de cures d’altres persones; o que no et menyspreïn per ser dona, trans o de gènere no-binari (Ni que et paguin menys clar és!).
Són molts els col·lectius, associacions i cooperatives (entre elles les de treball, sí “empreses” amb totes les lletres, que paguen nòmines dignes i es dediquen a produir o donar serveis que la societat necessita) que des de fa anys treballen diverses mesures perquè a la feina no hi hagi discriminacions de cap mena i menys, masclistes. Mesures com assemblees emocionals (on poder expressar com ens sentim i fer de les organitzacions llocs més humans); mesures de conciliació familiar (sabeu que hi ha cooperatives que donen més dies de vacances i/o més salari a aquelles persones migrants perquè puguin viatjar als llocs d’origen?); o plans d’igualtat, que busquen la igualtat de tracte i oportunitats, eliminant qualsevol possible discriminació per raó de sexe a l’àmbit de l’empresa.
S’estima que el 40% de les cooperatives ja tenen el pla d’igualtat (Mondragon, 2022), mentre que només el 28% de les empreses espanyoles obligades a tenir-lo per llei ho tenen (On Economia, 2023). Vaja, que les cooperatives estan més per la feina.
En el cas dels plans d’igualtat a les cooperatives, la majoria a més, intenten anar un pas més enllà i treballen la interseccionalitat: és a dir, entendre i respondre com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat (racisme, LGTBIfòbia, capacitisme o edadisme (és a dir, discriminació per ser molt vell o molt jove).
Ja, ja, pensareu. Però què és el que realment posa en un pla d’igualtat? Doncs primer cal analitzar la situació: Cobren més ells que elles? Les persones racialitzades tenen càrrecs de més o menys poder a la cooperativa? Les persones joves tenen menys privilegis respecte a les més entrades en anys? Amb el diagnòstic fet, cal posar-se objectius: que hi hagi el mateix nombre de persones visibilitzades com a homes que com a dones; que incorporem a la plantilla una persona d’origen divers respecte de les nascudes a la teva ciutat; o que una persona jove assumeixi un càrrec de responsabilitat. I per aconseguir aquest objectiu, ens posem un pla d’acció, que normalment situem en un futur no gaire llunyà: poseu-li 4 anys. I en passar aquests anyets, revisem. Ho hem aconseguit? Tocarà tornar a analitzar, repensar objectius i marcar un altre pla d’acció. A per la igualtat també a la feina!
Més recursos:
*Guia per a l’elaboració de plans d’igualtat a les empreses. Ministeri d´Igualtat, Govern d´Espanya.
**Guia per a l’elaboració de plans d’igualtat a les cooperatives de treball. Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat.
