Victòria històrica de la ultradreta a Àustria

El Partit de la Llibertat (FPÖ) ha estat el més votat a les eleccions parlamentàries, però la resta de formacions rebutgen una coalició per formar govern 

El Partit de la Llibertat (FPÖ) ha guanyat per primera vegada les eleccions parlamentàries a Àustria, en aconseguir el 29% dels vots. La formació d'ideologia ultranacionalista ha quedat per davant dels conservadors (ÖVP), els socialdemòcrates (SPÖ), els liberals (Neos) i els ecologistes (Els Verds). 

El FPÖ, aliat amb altres formacions ultranacionalistes i d'extrema dreta d’Europa, ha aconseguit així el millor resultat electoral de la seva història. Ha superat fins i tot el que va obtenir el 1999 el dirigent Jörg Haider, un dels polítics més rellevants de la història del partit.

La victòria de l'extrema dreta no ha agafat per sorpresa: el FPÖ ja va aconseguir el primer lloc a les eleccions europees celebrades al juny a Àustria. A més, totes les enquestes nacionals donaven al partit ultranacionalista la victòria en aquests comicis per triar la representació del seu Parlament.

Segons els analistes, el triomf de l'FPÖ té molt a veure amb la crisi que travessa Àustria des de fa uns anys. Els costos de la pandèmia, sumats a la crisi financera i econòmica, han provocat una alta inflació al país. L'actual govern ha estat incapaç de solucionar el problema i els ultranacionalistes han aprofitat aquesta oportunitat.

Davant la creixent insatisfacció i malestar dels ciutadans, el FPÖ ha culpat els “immigrants” i l’“Estat Profund” de tots els problemes del país; un discurs els ha ajudat a guanyar seguidors.

Tot i això, l'actual líder de l'FPÖ, Herbert Kickl, ho tindrà difícil per arribar a governar. Kickl necessitarà un soci de coalició, ja que només comptaria amb 56 dels 183 escons a la cambra baixa del Parlament. Però la seva ideologia extremista ha despertat recels entre els líders de la resta de partits, que rebutgen una coalició per governar junts. 

Naixement i desenvolupament de l'FPÖ

El Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) es va fundar el 1956 com a successor de la Federació d'Independents (VdU), partit que representava els exmembres del Partit Nazi després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Durant les primeres dècades, el FPÖ en tenia una ideologia liberal i nacionalista.

Tot i això, el partit va canviar notablement quan Jörg Haider va assumir el lideratge el 1986. La carrera d'aquest polític va estar molt influenciada per la seva relació amb el nazisme: els seus pares van ser membres del Partit Nazi durant la II Guerra Mundial, fet que va generar crítiques i sospites sobre els seus punts de vista.

Quan es va convertir en líder del partit, l’FPÖ es va orientar més cap al populisme de dreta i es va fer conegut per les seves polítiques antiimmigració. També pels seus comentaris contra l’establiment polític austríac: Haider considerava que l'elit política era responsable dels problemes del país.

A les eleccions del 1999, amb Haider al comandament, l’FPÖ va aconseguir un segon lloc, la qual cosa va portar a un govern de coalició amb el Partit Popular (ÖVP). Això va generar una crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que va imposar sancions a Àustria a causa de la inclusió de l'FPÖ al govern. La institució considerava que les seves postures ultranacionalistes, xenòfob i populistes podien representar una amenaça als valors democràtics i els drets humans a la UE. 

Després de la mort de Haider, el Partit de la Llibertat va continuar evolucionant i avui dia és un dels més importants d'Àustria. És conegut pel seu euroescepticisme, les seves polítiques restrictives cap a la immigració, i per promoure una visió conservadora de la societat austríaca.

Ideologia d'extrema dreta

Els partits d'extrema dreta comparteixen una sèrie de valors polítics i ideològics. Per exemple, defensen el nacionalisme extrem i són contraris a la immigració, ja que consideren que els migrants poden amenaçar la identitat cultural i els valors tradicionals d'un país. 

Aquests partits també solen mostrar escepticisme cap a la globalització, i expressen desconfiança i rebuig cap a institucions internacionals com la Unió Europea. A més, tendeixen a adoptar postures populistes: busquen suport amb missatges clars i directes que ressonen amb les preocupacions i frustracions de la població.

Alguns grups d'extrema dreta han estat associats amb idees xenòfobes, així com en oposició als drets de les persones LGTBIQ+, com el matrimoni igualitari i la igualtat de gènere. 

Aquest darrer any, diversos països europeus han vist com els partits d'extrema dreta han sortit victoriosos a les eleccions. Ha estat el cas d’Alemanya, França o Portugal, per exemple. No obstant això, en alguns llocs, els governs han dut a terme un “cordó sanitari”: un pacte entre partits per mantenir l’extrema dreta fora del poder.