L’obra mostra les traves que trobàven les il·lustradores per assollir càrrecs de responsabilitat als estudis clàssics de cinema d’animació 

El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat Ànima, un musical de gran format i de nova creació que ha obert la programació de la Sala Gran. Amb 16 intèrprets i 10 músics en directe a escena, dramatúrgia de Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt, música d’Adrià Barbosa i Abel Garriga, i direcció escènica de Gara Roda, estarà en cartell fins al 27 d’octubre.

Es tracta d’un muntatge ambientat a finals dels anys 30 en la indústria de les pel·lícules d’animació dels grans estudis nord-americans. Paula Malia interpreta la Greta Edwards, la protagonista de la història: una noia que vol ser il·lustradora a Los Angeles, en una època en què només els homes poden dedicar-s’hi. La Greta truca a la porta d’un dibuixant reconvertit en productor, en Walt, en una clara referència a Walt Disney tot i que en cap moment se'n digui el cognom. Es tracta d’una història de superació i lluita feminista per poder demostrar que les dones mereixen ocupar un lloc que, fins aleshores, havia estat reservat només per als homes. 

💥 #ÀnimaTNC és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical.

🎼 Una partitura i llibret excel·lents en mans d’un equip ple de talent per a la creació d’aquest nou musical de gran format en català.

👉 A partir del 26/09! https://t.co/diLmRY8a7N pic.twitter.com/FvdA2b2azv

— TNC (@teatrenacional) September 20, 2024

La lluita de la protagonista per aconseguir el seu somni és un altre dels temes centrals d’Ànima, que planteja com les aspiracions canvien al llarg de la vida. L’amor també hi és present, però no com a concepte romàntic. La protagonista no viu un romanç de parella, sinó una història d’amor vers la seva passió i d’amor propi cap a ella mateixa.

Expectació pel nou musical

Al Teatre Nacional de Catalunya els musicals no són les obres que més s’hi representen. Als anys noranta hi van destacar tres grans muntatges. Company, el 1997, Guys & Dolls, 1998, i El somni de Mozart, 1998. Però tot i que han estat pocs, els musicals s’han convertit en un dels grans èxits del teatre. 

Per exemple, la segona represa de Mar i Cel, el 2004, va tenir molt bona acollida, com també la va tenir la versió musical de Molt soroll per no res que Àngel Llàcer va estrenar el 2015. 

Ara feia més de cinc anys que cap musical s’estrenava a la Sala Gran del TNC. L’última va ser l’adaptació de Jordi Prat i Coll d’Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol l’any 2018. Per aquest motiu, Ànima ha creat molta expectació. 

Les animadores al llarg de la història

Blancaneu i els 7 nans, Dumbo, Bambi i la Ventafocs van ser algunes de les primeres pel·lícules clàssiques que va crear l’estudi Disney. En totes elles, el paper de les dones creadores i il·lustradores va ser imprescindible perquè arribessin a projectar-se. Tot i que siguin només homes els que han passat a la història de l’animació, dins la productora de Walt Disney hi van treballar desenes de dones. 

Durant els anys 30, al voltant de 100 dones treballaven als departaments de Pintura i Tinta de la companyia, però cap d’elles va accedir mai al càrrec d’animadora. No és que no ho intentessin, però el sector era exclusivament per a homes. Aquesta discriminació s’ha confirmat perquè han sortit a la llum algunes cartes de rebuig en resposta a la petició de les professionals. 

Igual que va passar a Disney, en l'animació, una gran quantitat de dones han estat autores de films extraordinaris i pioneres en tècniques i conceptes. En contra de les adversitats històriques i socials, van decidir fer de l'animació la seva professió i passió:

• Lotte Reiniger. Va ser una animadora i cineasta alemanya nascuda el 1899, que des de molt jove va mostrar un gran interès per les ombres xineses. Creava els seus propis escenaris i personatges amb els quals feia entreteniment infantil. Malgrat l'entorn social i les limitacions que patien les dones de la seva època, va ser pionera en l’animació i creadora del primer llargmetratge registrat a la història, Les Aventures del Príncep Achmed, basat en els relats de Les mil i una nits. Li va portar tres anys de feina. El metratge es va estrenar el 1926 a partir d’una tècnica inventada per ella, l’animació amb siluetes. Consisteix a crear figures amb retalls de cartró, cables i paper negre retallat en forma de figures humanes, objectes i animals es col·locaven sobre una taula de llum, tot articulat per donar més moviment a l'animació.

• Bianca Majolie. Va ser la primera dona contractada al departament de desenvolupament d'històries de Disney, exclusivament masculí fins al 1935 . Per primera vegada va traduir Le Avventure di Pinocchio de l'italià original i va estudiar com adaptar la història a la pantalla. Després va treballar en altres pel·lícules, seleccionant música per a Fantasia, dibuixant l'art conceptual per a Ventafocs, escrivint material per a Peter Pan o creant un simpàtic elefant que seria la inspiració directa per a Dumbo. Tots aquests èxits li van costar l'enveja d’alguns seus companys masculins, que li feien la vida literalment impossible. La carrera de Majolie a Disney va acabar el 1940 quan, en tornar d'unes vacances, es va trobar una altra persona treballant a la seva taula. Mai ningú li va notificar oficialment que estava acomiadada.

Have some early designs of Tinker Bell from Peter Pan by Bianca Majolie. pic.twitter.com/iYjR1BFz8K

— Animated Antic (@Animated_Antic) August 16, 2021

• Jennifer Lee. Va entrar per primera vegada a Walt Disney Animation Studios el 2011, quan un excompany de la Universitat de Colúmbia li va demanar que se sumés a l'equip de Rompe Ralph! per ajudar-los amb el guió. Era una cosa puntual, però es va tornar permanent quan va passar a ser integrant de  l'equip de Frozen: El regne del gel com a guionista, i després com a codirectora. La història d'Elsa va convertir-se en un fenomen de masses i Lee va passar a ser una de les creatives més prometedores de l'estudi. Anys després va arribar el seu gran ascens, convertint-se en la cap creativa de Walt Disney Animation Studios.

• Ana Ramírez González. És una artista mexicana que ara viu a Califòrnia, als Estats Units. La seva obra se centra a l'entreteniment infantil, ja que ha il·lustrat diversos llibres infantils, i actualment treballa com a dibuixant per a Pixar Animation Studios i il·lustra pel diari The New York Times. Des de molt jove li va interessar l’art i ha explorat una gran varietat de tècniques, inclòs el cinema i l'animació tradicional. Va formar part de l'equip d'animació de la pel·lícula Coco, guanyadora d'un Oscar a millor pel·lícula animada el 2018. És molt activa a les xarxes socials, on ensenya el seu ampli portafolis i els seus treballs experimentals.