Un discurs històric: la crida pacifista de Pau Casals a les Nacions Unides
En la seva intervenció, el músic va interpretar la cançó tradicional ‘El Cant dels Ocells’ com a símbol universal de pau i conciliació
Les Nacions Unides (ONU) són una organització internacional creada després de la Segona Guerra Mundial per ajudar els països a resoldre els seus conflictes parlant i evitar així noves guerres. És el punt de trobada principal per defensar la pau i els drets humans al món.
El músic Pau Casals va ser convidat a tocar a la seu de les Nacions Unides en diverses ocasions des de l’any 1958. El punt màxim d’aquesta relació es va produir el 24 d’octubre de 1971, quan hi va tornar per estrenar l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost i per rebre la Medalla de la Pau de l’ONU per la seva trajectòria en favor dels drets humans.
Casals entenia que l’art i la música eren eines que es podien posar al servei de la societat. Durant diversos moments de la història ell mateix va aixecar la veu contra les injustícies i va fer servir la seva popularitat com a músic per denunciar els feixismes o alçar la veu contra les armes nuclears. Amb el premi, l’ONU volia reconèixer el seu compromís constant amb la societat
En l’acte d’entrega de la Medalla de la Pau, Casals va pronunciar un famós discurs que ha passat a la història com a exemple de compromís social i polític de l’artista.
“I am a Catalan”: reivindicar la pròpia identitat
Després de rebre la Medalla de la Pau, Pau Casals va pronunciar unes paraules improvisades que van començar amb la frase “I am a Catalan” (“Sóc català”). Cal recordar que a l’Espanya de 1971 encara existia la dictadura de Franco, que perseguia diferents llibertats i reprimia la cultura catalana. En aquell moment, Casals vivia a l’exili.
Així, el discurs del música va servir com a acte de protesta i reivindicació de la seva identitat davant dels líders mundials. En el mateix discurs a més, va explicar que Catalunya ja tenia al segle XI les anomenades assemblees de Pau i Treva, un precedent històric que ell va definir com “les primeres Nacions Unides” dedicades a frenar la violència.
La missió principal del seu parlament va ser recordar que els artistes no poden quedar-se de braços creuats ni ser neutrals davant la injustícia. La pau, segons Casals, no és un desig teòric, sinó un deure humà que cal defensar cada dia.
“El Cant dels Ocells”, un missatge de pau sense paraules
Per tancar aquell acte, Casals va agafar el violoncel i va tocar El Cant dels Ocells,una cançó tradicional catalana del segle XVIII que des del seu exili a Prada de Conflent, a França, Pau Casals va adaptar la per a violoncel i va començar a interpretar-la al final dels seus concerts. Amb aquest gest, expressava la seva protesta contra la dictadura del general Franco i, alhora, el seu amor i la seva enyorança per Catalunya.
Al llarg dels anys, la va interpretar en nombroses ocasions i en escenaris de gran significació: a la Seu de les Nacions Unides de Nova York, el 1958; a la Casa Blanca, davant del president John F. Kennedy, el 1961; i, novament, a les Nacions Unides, el 1971.
Per aquest motiu i per la lluita de Casals en defensa de l’entesa entre els pobles, El cant dels ocells és per molta gent avui un cant a la pau.
La música té l’avantatge que no necessita traducció i pot connectar amb qualsevol persona, sigui del país que sigui. Mitjançant aquesta melodia senzillament emotiva, Casals va transmetre un missatge directe d’esperança i fraternitat entre tots els pobles.
Aquest vídeo recull el moment històric de 1971 a les Nacions Unides quan Pau Casals pronuncia el seu discurs i interpreta El Cant dels Ocells amb el violoncel.