150 anys de Pau Casals

En aquesta SA us convertireu en periodistes biogràfics per construir un retrat rigorós de Pau Casals. A través de la lectura de l’article introductori, l’anàlisi de testimonis contemporanis i la recerca guiada, descobrireu un dels músics més revolucionaris del segle XX i, alhora, un home que va entendre que la música i la vida eren inseparables.

L’objectiu és comprendre que la figura de Casals té dues dimensions inseparables: la del geni tècnic que va transformar la manera de tocar el violoncel, i la de l’humanista que va posar el seu talent al servei dels valors que creia justos. Cap de les dues no s’entendria sense l’altra.

Amb tota la recerca elaborareu un reportatge biogràfic de manera conjunta titulat “Pau Casals: músic i humanista”, que expliqui de manera clara, rigorosa i atractiva qui va ser aquest personatge i per què la seva figura continua sent un referent avui.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer la trajectoria vital i artística de Pau Casals: el seu origen, la seva evolució com a músic i el context històric en què va viure.
• Comprendre la revolució tècnica que va impulsar al violoncel i la seva concepció de la música com a llenguatge universal.
• Identificar el vincle entre la seva dimensió artística i el seu compromís ètic i social.
• Analitzar testimonis de figures contemporànies i extreure’n idees clau per a la construcció del reportatge.
• Produir un contingut periodístic rigorós, ben estructurat i visualment atractiu.

1- Introducció: qui va ser Pau Casals? (25 minuts)

Lectura guiada: Article 1:Pau Casals, música i compromís. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Havies sentit a parlar de Pau Casals abans? Què en sab ies?
• Què et sembla més sorprenent de la seva història després de llegir l’article?
• Creus que és possible ser alhora un gran artista i un gran activista? És compatible?

Activitat breu a la pissarra: El docent projecta la cèlebre cita de Thomas Mann: “Pau Casals s’ha convertit en símbol de l’artista que es manté incorruptible” i demana a cada alumne que escrigui en un post-it una sola paraula que la seva figura els suggereixi. S’exposen a la pissarra i el docent agrupa les paraules per categories.

2- Investigació: les dues dimensions de Casals (60 minuts)

L’alumnat es divideix en 4 grups d’investigació, cadascun especialitzat en una dimensió de la seva figura:

• Grup 1- El virtuós del violoncel: la revolució tècnica (arc, digitació, seient), el so mai escoltat fins aleshores, la comparació amb la mànera de tocar anterior. Per què Toscanini el va definir com un “músic total”?
• Grup 2- El director, compositor i mestre: la seva feina més enllà del violoncel. L’Orquestra Pau Casals (1920), les seves compositions (El cant dels ocells, El Pessebre), el seu llegat pedagogic amb milers d’estudiants.
• Grup 3- L’humanista i la seva visió de l’art: la seva frase “Primer sóc un home, i segon, un artista”. Com entenia la música com a compromís social i ètic. La connexió entre art i vida.
• Grup 4- Els testimonis: què van dir d’ell Einstein, Kennedy, Furtwangler, Mehta, Thomas Mann. Anàlisi de cada cita: què destaquen, des de quin punt de vista parlen, què ens revelen de Pau Casals.

Cada grup elabora un esquema visual amb idees principals, una cita o dada que els sembli especialment reveladora i una pregunta que els ha generat la recerca i que voldrien explorar més.

3- Posada en comú: construint el retrat coral (45 minuts)

Cada grup presenta les seves conclusions (5 minuts). El docent guia la posada en comú a partir de preguntes de connexió:

• Les quatre dimensions que heu investigat, són separables o diferents capes d’una mateixa persona?
• Si Casals no hagués viscut en una època de dictadures i guerres, hauria estat el mateix músic?
• Quin dels testimonis et sembla més revelador? Per què una figura com Einstein parlava d’un músic?

Construcció col·lectiva: Tots els grups contribueixen a un mapa conceptual mural que relaciona les quatre dimensions de Casals (virtuós, creador, mestre, humanista) mostrant com es retroalimenten.

4- Creació del reportatge biogràfic (90 minuts)

Repte periodístic: explicar qui era Pau Casals a qualsevol persona que mai hagi sentit a parlar d’ell, de manera que en vulgui saber més.

El reportatge ha d’incloure:

• Una obertura que enganxi: un moment, una cita, una imatge que capturi l’essència de Casals.
• La seva revolució musical explicada de manera accessible (no tècnica).
• El vincle entre la seva música i la seva ètica, amb exemples concrets.
• Dos o tres testimonis seleccionats i comentats (no només transcrits).
• Un tancament que plantegi per què continua sent rellevant avui.

Es treballa:

• Rigor informatiu: tot el que s’escriu ha d’estar basat en fonts.
• Llenguatge periodístic: directe, viu, sense masses d’adjectius.
• Estructura clara i progressiva: comencem amb “qui és” fins a arribar a “per què importa”.

5- Presentació i intercanvi (40 minuts)

Presentació oral breu de cada grup i feedback estructurat entre iguals a partir de tres preguntes:

• El reportatge explica qui va ser Casals de manera clara i atractiva?
• El vincle entre música i compromís queda ben il·lustrat?
• La cita o dada més potent, està ben triada i ben comentada?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita en un exit ticket sobre:

• De les quatre dimensions de Casals (virtuós, creador, mestre, humanista), quina creus que és la més important? Per què?
• Creus que avui és possible ser un artista compromès sense pagar un preu personal molt alt? Què ha canviat?
• Si haguéssis de resumir Casals en una sola frase per a les persones que no el coneixen, quina seria?

Producte final:

Reportatge biogràfic col·lectiu “Pau Casals: músic i humanista”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en periodistes d’investigació per explorar l’exili de Pau Casals i connectar-lo amb la realitat present dels refugiats. A través de fonts documentals, imatges històriques i testimonis adaptats, comprendreu com Casals va transformar el seu dolor en acció concreta: concerts benfics, recaptació de fons i suport a milers de refugiats als camps del sud de França.

L’objectiu és entendre l’exili no com un concepte històric distant, sinó com una experiència humana de perdua, resistència i solidaritat que continua plenament vigent a dia d’avui. La història de Casals és també la història de milers de persones que avui fugen de guerres, dictadures i persecucions.

Amb tota la recerca elaborareu un reportatge que connecti el passat de Casals amb el present dels refugiats d’avui, titulat “Quan la música no pot callar: Casals i l’exili”.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer el context històric de la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències per a la població civil i la cultura catalana.
• Comprendre l’exili de Pau Casals com a experiència vital i com a decisió moral.
• Analitzar el paper de Casals en l’ajuda als refugiats republicans als camps del sud de França.
• Establir connexions crítiques entre els exiliats republicans i les crisis de refugiats actuals.
• Produir un reportatge periodístic que connecti el passat amb el present de manera rigorosa i empàtica.

1- Introducció: gener de 1939 (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: La Guerra Civil i l’exili. (link)

Preguntes per activar coneixements previs i la reflexió:

• Sabies que centenars de milers de persones van fugir d’Espanya el 1939? Què en sabies d’aquest èxode?
• Què creus que significa per a un músic no poder tornar mai més a la seva terra?
• Coneixeu a algu que ha hagi hagut de marxar del seu país a l’actualitat? (del vostre entorn o famós) 

Activitat opcional (depenent de l’alumnat i el clima de l’aula): El docent projecta una fotografia dels camps de refugiats al sud de França el 1939 (Argelès, Sant Cebrià…) i una fotografia d’un camp de refugiats actual. Sense explicar res, pregunta: què veieu? Què us crida l’atenció? Què s’assembla entre les dues imatges?

2- Investigació en grups d’experts: Casals i l’exili (65 minuts)

Treball en 4 grups d’investigació, cadascun especialitzat en un aspecte de l’exili de Casals:

• Grup 1- La fugida i els camps: el creuament de la frontera al febrer de 1939, la realitat dels camps de refugiats a Argelès i Sant Cebrià, el drama humà de l’èxode. Quants eren, en quines condicions vivien, què havien perdut.
• Grup 2- Casals a l’exili françès: la seva vida a Prades (Roselló), la seva decisió de no actuar públicament mentre Franco governés, els concerts benèfics per als refugiats, la seva correspondència i el testimoni de qui el va conèixer.
• Grup 3- La solidaritat com a acció: com Casals va organitzar ajuda concreta als refugiats. Concerts a Londres, recaptació de fons per a la Creu Roja, el programa d’ajuda als infants de la guerra. L’art com a eina de solidaritat.
• Grup 4- L’exili avui: comparació entre l’èxode republicà del 1939 i les crisis de refugiats actuals (Siria, Venezuela, Ucraïna, Afganistan, Sudán, Myanmar,…). Què s’assembla i què ha canviat. Què diria Casals avui?

Cada grup elabora: Un resum visual de les idees principals, una dada o història concreta que il·lustri el seu àmbit i una connexió entre el passat de Casals i el present.

3- Creuament de mirades: el passat que no ha passat (45 minuts)

Posada en comú interdisciplinària per detectar continuïtats i contrastos entre el 1939 i avui:

• Què té en comú un refugiat republicà del 1939 i una persona que arriba avui als camps del Mediterrani i Turquía, el Liban, Jordania, Chad, Egipte, Pakistan o Iran?
• Què va aportar de diferent la figura de Casals als refugiats de la seva època? És possible que un artista faci alguna cosa similar avui en dia?
• Quan Casals va decidir no actuar públicament per protesta, va ser una forma de solidaritat o d’abandonament del seu públic?

Construcció col·lectiva: Cada grup aporta un element a una taula comparativa mural amb dues columnes: “Exili 1939″ / “Exilis avui”. El docent guia la reflexió final: si no aprenem del passat i continuem fins com fins ara, l’exili humà no té data de caducitat.

4- Creació del reportatge (80 minuts)

Repte comunicatiu: Crear un reportatge que expliqui l’exili de Casals d’una manera que faci entendre per què segueix important avui.

El reportatge ha d’incloure:

• El context històric del 1939 explicat de manera accessible.
• El relat de l’exili de Casals: què va perdre, què va triar, què va fer.
• Exemples concrets de la seva solidaritat amb els refugiats.
• Una secció de connexió amb el present: refugiats d’avui, art i solidaritat avui.
• Un tancament que interpel·li el lector: què podem aprendre de Casals?

Es treballa:

• Rigor històric i empatia: explicar fets sense simplificar ni sentimentalitzar.
• Connexió passat-present: mostrar que la història no és un arxiu, sinó un mirall.
• Varietat de formats: text, imatge, cita, dada.

5- Presentació i debat: estacions de grups d’experts (40 minuts)

Dinàmica d’estaci ons de treball. Cada grup es divideix en dues meitats (Equip A i Equip B):

• Equip A (presentadors): es queda a l’estació i explica la seva part del reportatge.
• Equip B (visitants): rota per les estacions dels altres grups per escoltar i prendre notes.

Guia de feedback entre grups:

• La connexió entre el passat de Casals i el present dels refugiats queda clara?
• El relat és rigorós sense ser fred, i emocional sense ser sentimentalista?
• El lector queda interpel·lat o només informat?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita amb Mentimeter sobre:

• Ha canviat la manera com entens el concepte d’exili? Com?
• Creus que la solidaritat artística (concerts, literatura, cinema) pot tenir un impacte real en les crisis humanitaries? Per què?
• Si Casals hagués viscut avui, creus que hauria actuat de la mateixa manera? Què hauria fet diferent?

Producte final:

Reportatge periodístic “Quan la música no pot callar: Casals i l’exili”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes del compromís artístic per investigar les decisions més radicals de Pau Casals: les seves negatives a tocar en determinats contextos com a acte de protesta activa. A través de materials periodístics de l’època, de les pròpies paraules de Casals i d’un debat estructurat, comprendreu que el silenci també pot ser una forma d’acció molt contundent.

L’objectiu és reflexionar sobre la relació entre art, moral i responsabilitat pública: pot un creador mantenir-se al marge de la política? Qui paga el preu del compromís? I què guanya i què perd un artista quan decideix dir no?

La SA culmina amb la creació d’un article d’opinió individual que respongui de manera argumentada i fonamentada a la pregunta: pot un artista quedar-se en silenci?

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer les decisions de Casals de no tocar en determinats contextos i el seu context polític i moral.
• Comprendre el concepte de neutralitat artística i els seus límits.
• Analitzar documents i materials periodístics històrics com a fonts primàries.
• Debatre de manera estructurada, argumentant amb rigor i respecte posicions diverses.
• Redactar un article d’opinió argumentat, clar i fonamentat en fets i raonaments.

1- Introducció: drets sobre el paper, drets a la realitat (25 minuts)

Activitat de xoc breu: A la pissarra s’escriuen dues frases:

• “Un artista té la responsabilitat de comprometres amb la situació política de la seva època.”
• “La música i l’art han de quedar al marge de la política.”

Preguntes per obrir la reflexió:

• Esteu d’acord amb alguna de les dues? Amb quina? Per què?
• Penseu en algun músic, actor o esportista actual que s’hagi pronunciat públicament sobre algun tema. Què en penseu?
• Creus que qui calla té també una posició política?

Lectura guiada: Article 3: La força del silenci. (link)

Posada en comú breu: Què ha sorprès més de les decisions de Casals? Per què algunes de les seves negatives van tenir tant impacte?

2- Anàlisi de fonts: els “Nos” de Casals (55 minuts)

L’alumnat treballa en parelles o trios amb documents històrics adaptats. Cada parella rep un dels tres moments de negativa de Casals:

• Negativa 1 (1917): la decisió de no tocar a la Rússia sovitètica. Context: la Revolució Russa. Document: una carta o notícia de l’època.
• Negativa 2 (1933): el rebuig d’actuar a l’Alemanya de Hitler. Context: l’ascens del nazisme. Document: el manifest “Why I will not go to Germany”.
• Negativa 3 (1946): la decisió de no tocar als països aliats. Context: la tolerancia de les democràcies envers Franco. Documents: “Why Franco Must Go”, “I have not changed my mind”.

Per a cadascun, l’alumnat respon:

• Què va passar? Qui hi era implicat? Quin va ser el context històric?
• Què va decidir Casals i per què? Com ho va justificar?
• Quines conseqüències va tenir la seva decisió (per a ell, per al seu art, per a la seva reputació)?
• Creus que va ser una bona decisió? 

3- Debat estructurat: neutralitat artística, mite o responsabilitat? (60 minuts)

Debat en dos grans grups, amb rols assignats, sobre la pregunta central: Ha de comprometres un artista amb la seva època?

Organització:

• Grup A (a favor del compromís): argumenta que un artista té la responsabilitat moral de pronunciar-se. Usa les decisions de Casals com a model.
• Grup B (a favor de la neutralitat): argumenta que l’art ha de quedar al marge de la política per no perdre universalitat. Raona les seves posicions.

Regles del debat:

• Torn inicial: Cada grup té 5 minuts per presentar la seva posició.
• Torn de rèplica: 2 minuts per respondre als arguments de l’altre grup.
• Torn lliure: 5 minuts de debat obert, moderat pel docent.
• Tancament individual: cada alumne escriu en un post-it la seva posició personal (que pot diferir de la que li ha tocat defensar).

Posada en comú guiada: El docent afavoreix que tot el grup hagi de participar en el debat, to ti que tingui opinions contraries a allò que està defensant, i incorpora la ide de poder entendre a les persones tot i que pensin totalment diferent a tu. Després, recull les posicions individuals i introdueix la idea que no hi ha una resposta única, però que és fonamental tenir-ne una de raonada i fonamentada.

4- Taller d’escriptura d’opinió (90 minuts)

Repte d’escriptura: Redactar un article d’opinió titulat “Pot un artista quedar-se en silenci?”

Fases del taller:

• Definir la tesi (15 min): 
• Argumentar amb rigor (40 min): 
• Revisió entre iguals (20 min): 
• Millora i tancament (15 min): 

CHECKLIST DE REVISIÓ ENTRE IGUALS   Article d’opinió: Pot un artista quedar-se en silenci?

Per a cada ítem, marca: ✓ Sí  /  △ Parcialment  /  ✗ No

ESTRUCTURA

□  Títol atractiu que suggereixi la posició de l’autor sense revelar-la del tot.

□  Entrada o lead que enganxi el lector en les primeres dues línies.

□  Cos argumentatiu amb almenys tres arguments diferenciats (no repeticions del mateix).

□  Tancament que no repeteixi la introducció: que obri, que interpel·li o que deixi una pregunta.

CONTINGUT I RIGOR

□  La tesi és clara: el lector sap des del principi (o molt aviat) quina posició defensa l’autor.

□  Almenys un dels arguments es basa en un dels tres “Nos” de Casals, citat i comentat.

□  Almenys un exemple contemporani (músic, esportista, actor…) que reforci la tesi.

□  Cap afirmació sense justificació: tot el que es diu, es raona.

TO I VEU

□  L’article té veu pròpia: no és un resum del debat ni de l’article, sinó una posició personal.

□  El to és respectuós amb les posicions contràries: refuta, però no ridiculitza.

□  Evita l’exageració i la generalització fàcil (“tots els artistes…”, “sempre…”, “mai…”).

□  Es nota que l’autor pensa de debò, no que intenta quedar bé.

LLENGUA I FORMAT

□  Paràgrafs curts i ben delimitats: una idea per paràgraf.

□  Connectors argumentatius visibles (tanmateix, per tant, malgrat això, en canvi…).

□  Revisió ortogràfica mínima feta.

□  Extensió adequada: entre 250 i 400 paraules (prou per argumentar, prou curt per no avorrir).

Comentari global al company/a: Quina és la cosa que més t’ha convençut de l’article? Quina és la que canviaries primer?

5- Publicació i reflexió final (30 minuts)

Els alumnes presenten breument (2 minuts) per què creuen que l’article del company mereix ser publicat a la revista. La selecció d’articles per a la revista del centre ha de complir criteris de rigor, claredat i capacitat de fer pensar. S’escolleixen 3ntre 3 i 5 finalistes (adaptable segons el grup).

Reflexió en gran grup:

• Hi ha consens o diversitat de mirades a la classe? Què diu això de la complexitat de la pregunta?
• Ha canviat la teva posició inicial després del debat i de l’escriptura?
• Creus que Casals hauria estat d’acord amb els arguments que has defensat?

Producte final:

Article d’opinió argumentada individual “Pot un artista quedar-se en silenci?”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes del discurs i creadors audiovisuals per desxifrar un dels moments més potents de la història recent: el discurs de Pau Casals a l’ONU el 1971. Escoltareu el disc urs original, analitzareu la seva estructura retòrica, investigareu el context de la Guerra Freda i creareu un reportatge audiovisual que expliqui per què aquell moment continua sent tant important a dia d’avui.

L’objectiu és comprendre que la música pot funcionar com un disc urs polític poderos, i que la capacitat de Casals per combinar paraula, gest i música va crear un missatge de gran força emocional i moral que va transcendir qualsevol frontera.

La SA culmina amb la creació d’un reportatge audiovisual sobre: “El cant dels ocells: quan la música parla pels pobles” 

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer el context històric de la Guerra Freda i la creació de les Nacions Unides.
• Comprendre el simbolisme d’”El cant dels ocells” com a himne de la Catalunya exiliada i com a crit de pau universal.
• Analitzar el discurs de Casals com a text retòric i polític: argument, emoció, gest i música.
• Reflexionar sobre el paper de la cultura en la defensa de la pau i els drets humans.
• Crear un reportatge audiovisual rigorós, expressiu i ben estructurat.

1- Introducció: una cançó, un discurs, un símbol (25 minuts)

Lectura guiada: Article 4: Un discurs històric. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Saps què són les Nacions Unides i per què van néixer?
• Què és la Guerra Freda i per què Casals estava tan preocupat per l’amenaça nuclear?
• Has escoltat mai “El cant dels ocells”? Què és, d’on ve, què simbolitza?

Activitat de context: El docent presenta una línia del temps visual (1945-1971) amb els moments clau: fundació de l’ONU, Guerra Freda, crisis nuclears, mort de Kennedy, i la primera visita de Casals a l’ONU (1963). L’alumnat situa el disc urs del 1971 en aquest context.

2- Escolta del disc urs: Casals en directe (45 minuts)

Activitat central: El docent projecta el vídeo del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides el 1971 (disponible a YouTube). L’alumnat l’escolta en silenci complet, sense prendre notes, una primera vegada.

Després d’una breu pausa, es fan preguntes d’impressió inicial:

• Què heu sentit? Què us ha cridat més l’atenció?
• Com descriu iuríu la seva veu, el seu gest, la seva manera de tocar?
• Què creieu que sent ell en aquell moment?

Es torna a projectar el discurs, ara amb l’alumnat prenent notes sobre:

• Estructura: com comença? Què diu, en quin ordre? Com acaba?
• Arguments: què demana? A qui s’adreça? Què justifica les seves paraules?
• Emoció: en quins moments l’emoció és més visible? Com la gestiona?
• La música: en quin moment toca? Per què tria El cant dels ocells? Què afegeix la música que les paraules no poden dir?

3- Anàlisi del discurs: retòrica i símbol (60 minuts)

Treball en 4 grups d’anàlisi, cadascun especialitzat en una dimensió del discurs:

• Grup 1- El context: per què les NN.UU.? Què representava aquell escenari per a Casals? Quina diferencia hi ha entre tocar en un concert i tocar davant dels representants de totes les nacions del món?
• Grup 2- Les paraules: anàlisi de l’estructura argumental del discurs. Què diu exactament? Com ho argumenta? Quines paraules o frases són més potents?
• Grup 3- El gest i l’emoció: com es comporta Casals físicament? Què transmet el seu cos? Com influeix el fet que tingui 94 anys en la recepció del seu missatge?
• Grup 4- La música com a discurs: anàlisi d’“El cant dels ocells” com a cançó popular catalana convertida en símbol. Per què tria aquesta cançó? Què diu que les paraules no dirien?

Posada en comú guiada: El docent ajuda a connectar les quatre dimensions i planteja “què fa d’aquest moment un dels més recordats de la seva vida, i possiblement de la història de la música al servei de la pau?”

4- Taller de creació audiovisual (90 minuts)

Repte creatiu: Crear, en grups de 4-5 membres, un reportatge audiovisual breu (3-4 minuts) titulat “El cant dels ocells: quan la música parla pels pobles”.

Condicions del reportatge:

• Ha de combinar veu en off, imatges fixes o vídeo, i un fragment del discurs o de la música de Casals.
• Ha d’explicar el context, el discurs i el seu simbolisme de manera accessible.
• Ha de respondre a la pregunta: per què aquell moment importa i què diu avui?
• Ha d’evitar el sentimentalisme: la força ha de venir dels fets i del anàlisi, no del pathos.

Fases del taller:

• Guió i estructura (25 min) 
• Selecció de materials (20 min)
• Producció (45 min)

5- Mostra i reflexió final (20 minuts)

Es projecten els reportatges de tots els grups i cada grup rep feedback a partir de tres preguntes:

• El context i el discurs queden ben explicats?
• El reportatge fa sentir la força d’aquell moment sense sentimentalitzar-lo?
• Queda clar per què això importa avui?

6- Reflexió final (10 minuts)

Reflexió final individual (exit ticket) Per escrit:

• Què pots dir ara després d’escoltar el discurs que no podries haver dit abans?
• Per què creus que Casals va triar la música i no només les paraules per transmetre el seu missatge?
• Quin artista d’avui podria fer quelcom alguna cosa equivalent? En quin escenari?

Producte final:

Reportatge audiovisual “El cant dels ocells: quan la música parla pels pobles”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en comunicadors crítics i divulgadors culturals per reflexionar sobre la vigença del llegat de Pau Casals i crear un pòdcast periodístic que doni veu a la perspectiva de les noves generacions. A través de l’anàlisi del seu doble llegat (musical i humà), del debat sobre referents actuals i de la visita preparada a l’exposició del Palau Robert, sintetitzareu tot el que heu après al llarg de la UD.

L’objectiu és tancar el cercle de tota la unitat: de la biografia a l’exili, del silenci al discurs, del passat al present. Casals no com a figura del passat, sinó com a mirall on mirar-nos avui com a joves, creadors i ciutadans.

La SA culmina amb la creació d’un pòdcast periodístic titulat “Casals avui: la veu dels joves”, que sintetitza les reflexions de tota la UD i dona veu a les noves generaci ons sobre què significa el llegat de Casals.

Objectius d’aprenentatge

• Sintetitzar els aprenentatges de tota la UD en una reflexió coherent i argumentada sobre el llegat de Casals.
• Analitzar el doble llegat de Casals: tècnic-musical i moral-humà.
• Comparar la figura de Casals amb referents artístics contemporanis compromesos.
• Preparar i realitzar una visita significativa i activa a l’exposició del Palau Robert.
• Crear un pòdcast periodístic rigorós, reflexiu i amb veu pròpia.

1- Introducció: el llegat com a pregunta oberta (25 minuts)

Lectura guiada: Article 5: El llegat de Casals avui. (link)

Preguntes per obrir la reflexió:

• Què significa que algu tingui un “llegat”? A qui pertany un llegat?
• De tot el que heu après sobre Casals, què creus que continua tenint sentit avui?
• Qui creus que és avui l’equivalent de Casals? Un músic? Un esportista? Un actor? Un activista?

Activitat 1-2-4: Cada alumne escriu individualment el que considera el llegat més important de Casals. Després ho comparteix en parella, i finalment en grup de 4. Les idees més compartides es recullen a la pissarra per al debat posterior.

2- Anàlisi: el doble llegat i els seus hereus (55 minuts)

Treball en 4 grups, cadascun enfocat en una dimensió del llegat de Casals i la seva vigència actual:

• Grup 1- El llegat musical: Com va transformar el violoncel? Quins músics actuals han heretat la seva manera d’entendre la interpretació? La seva manera d’entendre la música com a “donar vida” a les notes continua vigent?
• Grup 2- El llegat humà i ètic: La seva posició sobre la neutralitat artística, el seu compromís, la coherència entre paraules i accions. Quins creadors actuals defensen posicions semblants? Quins preus paguen?
• Grup 3- Casals i el present: Què diu la Fundació Pau Casals que continua fent avui? Quines iniciatives existeixen en el seu nom? Com el recorden els músics i pensadors contemporanis que l’han estudiat (Mehta, Marta Casals…)?
• Grup 4- Joves i referents: Qui són els referents d’una generació jove en termes de compromís artístic? S’assemblen a Casals? Què és diferent? Què esperem d’un artista avui?

Posada en comú guiada: El docent ajuda a connectar els quatre grups i planteja la pregunta clau per al pòdcast: Si Casals estigués viu a dia d’avui, què diria? I què dirien les noves generacions a Casals?

3- Preparació de la visita a l’exposició (45 minuts)

Després de cinc sessions dedicades a descobrir Pau Casals, l’alumnat ha de preparar una visita activa i significativa a l’exposició “Pau Casals. Un artista al servei de la pau” del Palau Robert. No es tracta de visitar l’exposició com a espectadors, sinó com a investigadors i comunicadors.

Assignació de rols i missiones per a la visita, cada grup assumeix un rol durant la visita:

• Grup 1- Verificadors: comproven si les informaci ons que han après a classe coincideixen amb el que explica l’exposició. Anoten coincidències i sorpreses.
• Grup 2- Caçadors de cites: identifiquen les frases o paraules de Casals que els semblen més potents o actuals. N’anoten almenys cinc.
• Grup 3- Analistes visuals: es fixen en com està construiïa l’exposició: quines imatges s’usen, com s’organitza l’espai, quin recorregut proposa. Què volen que senti el visitant?
• Grup 4- Recol·lectors de preguntes: anotem qualsevol cosa que els genera dubte o que els faria voler aprofundir més. L’exposició respon o genera preguntes?

A més, tots els alumnes responen individualment, abans de sortir de l’exposició:

• Quin element, imatge o objecte de l’exposició et sembla més impactant? Per què?
• Hi ha alguna cosa que l’exposició hagi canviat de la imatge que tenies de Casals?
• Quina pregunta t’emportes?

4- Taller de podcast periodístic (90 minuts)

Repte creatiu: Crear un pòdcast periodístic breu (8-10 minuts) titulat “Casals avui: la veu dels joves”. Durant la visita s’han fet 4 grups, en aquesta sessió, es faran grups de 4 persones que continguin una persona de cada grup de la visita, així cada podcast tindrà informació segons els rols assignats a la visita. 

El pòdcast ha d’incloure:

• Una introducció que expliqui qui va ser Casals i per què val la pena parlar-ne avui.
• Reflexions sobre el seu doble llegat, basades en el treball de tota la UD.
• Connexions amb referents actuals o debats contemporanis.
• Una o dues cites de Casals o de testimonis, comentades (no només llegides).
• Un tancament amb la perspectiva pròpia: què et porta la figura de Casals com a j ove del segle XXI?

Fases del taller:

• Guió i estructura (25 min)
• Guio final i assaig (35 min) 
• Gravació i edició bàsica (30 min) 

El docent recorda les consignes:

• Parleu: el pòdcast ha de sonar com una conversa intel·ligent, no com una conferencia.
• Compartiu la vostra opinió real: l’objectiu no és ser neutrals, sinó ser rigorosos i honestos.
• Dosifiqueu les cites: una cita ben triada i ben comentada val més que cinc cites seguides.

5- Escolta col·lectiva i tancament de la UD (30 minuts)

S’escolten els pòdcasts de tots els grups. Cada grup rep feedback del seu grup-parella a partir de:

• El missatge sobre el llegat de Casals és clar i rellevant?
• El pòdcast té veu pròpia, o és un resum dels articles?
• El tancament interpel·la o només conclou?

Tancament de la UD: El docent recupera les preguntes inicials de totes les SAs i convida l’alumnat a reflexionar sobre el recorregut fet: de la biografia a l’exili, del silenci al disc urs, del passat al present. Casals com a fil conductor d’aprenentatges sobre música, història, ètica i responsabilitat. I la pregunta que queda: què farem nosaltres amb el que hem après?

Reflexió final escrita individual:

• De tota la UD, quin moment o descoberta ha canviat més la teva manera de veure les coses?
• Hi ha quelcom que has après sobre Casals que et serveixi per pensar la teva pròpia vida o les teves decisions?
• Si haguéssiu de recomanar la figura de Casals a una persona que no en sap res, per on començaríeu?

Producte final:

Pòdcast periodístic “Casals avui: la veu dels joves”, publicat a la revista del centre.

Aquesta unitat didàctica proposa un recorregut rigorós i emotiu per la figura de Pau Casals, un dels músics més universals del segle XX i referent ètic en la defensa de la pau i els drets humans. Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement i amb l’exposició que li dedica el Palau Robert, la proposta convida l’alumnat a descobrir no només el geni musical, sinó sobretot l’home compromès: el seu exili, la seva lluita contra les dictadures, el seu silenci com a acte de protesta i el seu discurs a les Nacions Unides com a crit universal per la pau.

A diferència d’un enfocament purament biogràfic, aquesta proposta situa Casals com a mirall on reflexionar sobre preguntes vigents avui: Pot un artista mantenir-se neutral davant la injustícia? Què significa dir no des de l’escenari? Com pot la música convertir-se en discurs polític? I què en queda, del llegat d’un artista activista, quan passa al món de les noves generacions?

La proposta s’organitza en 5 situacions d’aprenentatge interconnectades, on l’alumnat assumeix progressivament els rols de periodista biogràfic, investigador històric, analista del discurs, debatedor crític i comunicador audiovisual. Cada SA aprofundeix en una etapa o dimensió de Casals i culmina en un producte real publicat a la revista del centre.

Nivell i matèries:

Aquesta unitat és adequada per a Educació Secundària Obligàtoria, especialment vinculable a les matèries de Ciències Socials, Llengua i Literatura, Música, Educació en Valors i Educació Digital. Pot treballar-se de manera interdisciplinària.

Durada estimada:

La duració estimada és entre 18 i 22 hores lectives, adaptable al ritme i les necessitats del grup. La unitat es pot implementar sencera o seleccionant les SA més pertinents per a cada context.

• Conèixer la trajectoria vital i artística de Pau Casals i comprendre la relació indestriable entre la seva música i el seu compromís ètic.
• Investigar el context històric de la Guerra Civil espanyola, l’exili republicà i la crisi dels refugiats, connectant-lo amb les crisis humanitaries actuals.
• Analitzar les decisions de Casals de no tocar en determinats contextos com a acte de protesta moral, i reflexionar sobre el concepte de neutralitat artística.
• Comprendre el simbolisme d’“El cant dels ocells” i del discurs de Casals a les Nacions Unides com a exemple del poder polític de la música.
• Reflexionar sobre la vigencia del llegat de Casals i preparar una visita activa i significativa a l’exposició del Palau Robert.
• Produir continguts periodístics de qualitat: reportatge biogràfic, reportatge d’investigació, article d’opinió, reportatge audiovisual i podcast.
• Treballar de manera col·laborativa, assumint rols i responsabilitats compartides, i practicar el debat estructurat i l’escriptura argumentada.

Recursos informatius:

• 5 articles periodístics de Junior Report sobre Pau Casals (biografia i compromís, exili, silenci, disc urs a l’ONU, llegat).
• Video del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides el 1971 (disponible a YouTube).
• Enregistrament d’“El cant dels ocells” interpretat per Casals.
• Fotografies dels camps de refugiats del 1939 i contemporanis.
• Documents històrics adaptats: “Why Franco Must Go”, “I have not changed my mind”, manifests de Casals.
• Testimonis de figures contemporànies: Einstein, Kennedy, Toscanini, Mehta, Thomas Mann.
• Informació sobre l’exposició “Pau Casals. Un artista al servei de la pau” del Palau Robert.
  

Recursos materials:

• Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.
• Eines digitals per a creació de continguts (Canva, CapCut, Audacity, GarageBand o similar per al pòdcast).
• Gravadores o mòbils per enregistrar àudio i vídeo.
• Fulls de treball, guies de verificació i rúbriques d’avaluació.
• Projector o pantalla per a la visualització del discurs i les presentacions.
• Post-its i material per a la construcció col·lectiva del mapa conceptual (SA1) i la taula comparativa (SA2).

SA	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA 1	Un músic que va canviar-ho tot	3–4 h	Reportatge biogràfic
SA 2	Quan l’art es fa exili	4–5 h	Reportatge passat-present
SA 3	Dir no: el poder de l’artista	4–5 h	Article d’opinió individual
SA 4	El cant dels ocells a l’ONU	4–5 h	Reportatge audiovisual
SA 5	Casals avui: l’artista activista	4–5 h	Pòdcast periodístic

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial i formatiu, combinant l’observació del procés, la coavaluació, l’autoavaluació i l’anàlisi dels productes finals.

Es valoren especialment el rigor de la recerca i la claredat de l’exposició (SA1 i SA2), la capacitat d’argumentació i el rigor del debat (SA3), la qualitat analítica i la producció audiovisual (SA4), i la capacitat de síntesi i la veu pròpia del pòdcast (SA5).

1. Comparteix el sentit de la unitat
Inicia la UD amb una pregunta potent: “Sabies que hi ha un músic català que va convencer Einstein, Kennedy i Toscanini, i que als 94 anys va parlar davant de totes les nacions del món?” No és una UD sobre música clàssica: és una UD sobre què fa que una persona sigui realment íntegra.

2. Cuida el to: rigor i emoció en equilibri
La figura de Casals i tot el que va viure pot generar emoció genuina, però evita el sentimentalisme. Acompanya l’alumnat a entendre que el rigor periodístic i la força emocional no són oposats: les millors peces periodístiques són les que combinen les dues coses.

3. Aprofita les connexions amb el present
Cada SA té una connexió explícita amb el present: els refugiats d’avui (SA2), els artistes compromesos actuals (SA3), el paper de la cultura en la pau avui (SA4), els referents de les noves generacions (SA5). Recorda-les i explora-les sense forçar-les.

4. El discurs de l’ONU com a eix de la UD
La visualització del discurs de Casals a les Nacions Unides (SA4) és el moment més potent de tota la UD. Si és possible, programa-la a la meitat del matí o en un moment del dia en què el grup estigui concentrat i receptiu. El silenci després de veure’l pot ser molt significatiu.

5. Assigna rols dins dels equips
Investigador/a, redactor/a, dissenyador/a, presentador/a, moderador/a del debat (SA3). Canviar els rols entre SAs permet que cada alumne tingui l’oportunitat de liderar des del seu punt fort.

6. La SA3 necessita un debat real, no un simulacre
El debat estructurat sobre la neutralitat artística és una de les activitats més exigents i més riques de la UD. Dedica temps a preparar-lo bé: les regles, els rols, el temps. L’objectiu no és “guanyar” el debat, sinó aprendre a raonar millor i treballar el pensament crític.

7. Prepara la visita al Palau Robert com un projecte
La visita a l’exposició (SA5, activitat 4) no és un premi ni una sortida. És una experiència d’investigació activa. L’alumnat hi va amb missions concretes i retorna amb material per al pòdcast final. Coordina prèviament amb el Palau Robert per maximitzar l’aprofitament.

8. Garanteix espai per a la veu pròpia
L’article d’opinió (SA3) i el podcast (SA5) són els moments en què l’alumnat ha de parlar des de la seva veu. Recorda-los que no es tracta de repetir el que han après, sinó de reflexionar sobre què en pensen ells.

9. Integra la interdisciplinarietat de manera natural
Casals toca la història (SA1, SA2), l’ètica (SA3), la retòrica (SA4), la música i la comunicació digital (SA5). No cal forçar les connexions: ja hi són. Recorda-les quan apareguin.

10. Dona sentit comunicatiu real al treball
Publicar a la revista del centre, compartir el podcast o presentar el reportatge a d’altres grups reforça la idea que el treball de l’alumnat té impacte i responsabilitat real. Considera etiquetar els productes finals a @JuniorReportCAT i als canals digitals del centre.

11. Tanca la UD amb una pregunta oberta
El tancament de la SA5 no ha de ser la conclusió definitiva, sinó una pregunta que quedi: “Què fareu vosaltres amb el que heu après?” Casals no va recomanar silenci als joves: va recomanar acció.