10 catalans que han fet història
Descobreix alguns dels referents del passat i del present de la política, la cultura, la ciència i l’esport que han tingut un paper clau en la història de Catalunya
La història de Catalunya està marcada per la presència de moltes figures rellevants en àmbits tan diversos com la política, la cultura, la ciència o l’esport.
Des de l’edat mitjana, amb Jaume I o Ermessenda de Carcassona, fins a arribar als nostres dies en què destaquen noms com Pep Guardiola o la Rosalía, la història i cultura catalana està plena de grans noms, molts dels quals han tingut també un impacte més enllà de les nostres fronteres.
Descobreix deu personatges clau de la cultura i societat catalanes i endinsa’t en les seves vides per entendre com el seu llegat ha marcat la nostra història.
Jaume I el Conqueridor (1208–1276)
Ens remuntem a l’edat mitjana per trobar a un dels monarques més importants de la història medieval d’Europa, Jaume I. El sobrenom li ve de les nombroses conquestes que va dur a terme en terres musulmanes, especialment Mallorca i València.
A més, va consolidar un regnat amb una administració avançada per a l’època, establint un model de govern a la Corona d’Aragó. La seva figura, més enllà de les guerres, ens recorda la importància del lideratge i de la visió estratègica, la capacitat de planificar a llarg termini.
Antoni Gaudí (1852–1926)
Associat a grans obres de la nostra arquitectura com la Sagrada Família, la Pedrera o el Parc Güell, Gaudí és un arquitecte modernista mundialment reconegut. La seva obra demostra com l’art pot transformar una societat, modificar l’aspecte d’una ciutat i fins i tot un país.
El modernisme és un estil que combina materials com el ferro i el vidre amb formes inspirades en la natura, colors vius i molta decoració. Va resultar molt innovador en la seva recerca de la bellesa i l’originalitat.
Gaudí va dedicar gran part de la seva vida a la construcció Sagrada Família, projecte que ell mateix considerava més una tasca religiosa que una simple obra arquitectònica. En conseqüència, el papa Francesc va aprovar el primer pas per a la seva beatificació.
Lluís Companys (1882–1940)
President de la Generalitat durant la Guerra Civil, Companys va ser un símbol de la resistència contra el feixisme i la lluita per la democràcia.
La seva figura ens recorda la importància de defensar els valors democràtics com la participació ciutadana i els drets fonamentals, fins i tot en les circumstàncies més difícils. Va ser un home de compromís i valentia, que va optar per quedar-se a Catalunya per defensar la República, tot i saber que això suposava grans perills per a si mateix.
Després d’exiliar-se a França i ser detingut per la Gestapo, va ser lliurat al règim franquista, jutjat sense garanties i afusellat al castell de Montjuïc l’any 1940. És l’únic president europeu elegit democràticament que ha estat executat pel feixisme.
Pau Casals (1876–1973)
El nom d’aquest violoncel·lista de renom mundial està lligat a la música, però també a la defensa de la pau. Pau Casals va fer servir el seu art musical per defensar els drets humans i la llibertat. La seva vida és un exemple de com els grans canvis poden venir de persones que utilitzen els seus talents per al bé comú.
Casals es va convertir en un model de compromís amb la justícia social, lluitant per la igualtat i els drets de les persones. Un dels moments més icònics va ser la seva actuació a l’ONU el 1971, quan va interpretar el “Cant dels Ocells” com a protesta contra la dictadura franquista.
Pompeu Fabra (1868–1948)
Aquest filòleg català va ser l’artífex de la normativització de la llengua catalana. Fabra va fixar les regles gramaticals i ortogràfiques que utilitzem avui dia. D’aquesta manera, Fabra va garantir la supervivència i dignificació del català, un llegat fonamental per entendre com una llengua pot ser normalitzada i preservada.
Fabra representa la perseverança i l’amor per la llengua, així com la responsabilitat de mantenir vius els nostres valors i tradicions. La creació del Diccionari de la llengua catalana, la seva gran obra, va ser un pas clau per consolidar el català com una llengua culta i moderna.
Frederica Montseny (1905–1994)
Va ser una de les primeres dones a ocupar un càrrec ministerial a Espanya, des d’on Frederica Montseny va defensar els drets de les dones i la igualtat de gènere.
També va ser una activista destacada durant la Guerra Civil i la dictadura. La seva figura trenca barreres i ens mostra que les dones poden ser líders i agents de canvi.
A més, va jugar un paper fonamental en la promulgació de la llei de contracepció, que permetia a les dones controlar la seva fertilitat, una mesura avançada pels drets reproductius de l’època.
Neus Català (1915–2019)
Supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, Neus Català va lluitar per mantenir viva la memòria de l’holocaust, el sistema d’extermini de milions de jueus i altres grups durant la Segona Guerra Mundial.
La seva tasca ens recorda que la història no s’ha de deixar oblidada i que la lluita pels drets humans és constant. Va ser també una defensora de la memòria històrica, el concepte que ens ajuda a recordar i aprendre dels errors del passat per evitar que es repeteixin.
Montserrat Caballé (1933–2018)
Soprano de fama internacional, Montserrat Caballé és considerada una de les grans veus líriques del segle XX. Coneguda per la seva tècnica impecable i la gran expressivitat de la seva veu, va destacar especialment en l’òpera belcantista, un estil que prioritza la bellesa de la veu i el virtuosisme vocal per sobre del realisme dramàtic.
Caballé va aconseguir grans èxits cantant òperes com Norma de Bellini, La traviata de Verdi o Lucrezia Borgia de Donizetti, rols exigents que va interpretar amb sensibilitat i força escènica.
Una de les seves actuacions més icòniques i recordades va ser al costat de Freddie Mercury amb la cançó Barcelona, que es va convertir en himne dels Jocs Olímpics de 1992.
Josefina Castellví Piulachs (1935)
L’oceanògrafa Josefina Castellví va ser pionera en la recerca antàrtica, amb missions científiques que van obrir camins per a futures generacions de científiques. La seva tasca va demostrar que la recerca no té límits, ni geogràfics ni de gènere.
La seva contribució a la creació de la Base Antàrtica Espanyola va ser fonamental per al desenvolupament de la ciència internacional en aquest continent extrem. Però sobretot, resulta un exemple a seguir per a moltes noies que es volen dedicar a la carrera científica.
Pep Guardiola (1971)
Un dels entrenadors més reconeguts del món, Guardiola ha guanyat nombrosos títols amb els seus equips, entre els quals destaca el F.C. Barcelona i, actualment, el Manchester City FC.
Com a entrenador, destaca per la seva manera innovadora de preparar els jugadors i la seva filosofia de joc, que combina valors com el treball en equip i el respecte mutu. La seva manera d’entendre el futbol com un mitjà per ensenyar valors com la solidaritat i la col·laboració el converteix en un model tant dins com fora del camp.
Guardiola ha estat també un defensor del joc net, sempre posant l’accent en la feina en conjunt per sobre de l’individualisme.