Qui va ser Ana María Matute?

Qui va ser?

Ana María Matute va ser una escriptora que, amb les seves obres, va marcar la literatura espanyola del segle XX. És considerada una de les millors novel·listes de la postguerra, és a dir, del període que va sorgir després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Avui en dia, els seus llibres encara es llegeixen arreu del món.

Com va ser la seva infància?

Matute va néixer a Barcelona l’any 1925, en una família burgesa. Amb quatre anys, va emmalaltir greument i se’n va anar a viure al camp amb els seus avis, a un poble de La Rioja. Quan només tenia onze anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola. Aquest conflicte, marcat per la violència, l’odi, la mort i la misèria, va influir profundament en la seva vida.

Ella mateixa va encunyar el terme de “nens meravellats” per referir-se a aquella generació de criatures que, com ella, es van quedar sense infància ni innocència a causa de la guerra.

Quan va començar a escriure?

Matute va començar a escriure quan era adolescent. Es va traslladar a Madrid, on va estudiar en un col·legi religiós, i allà va escriure la seva primera novel·la, Pequeño teatro. Només tenia 17 anys. Tanmateix, el llibre no es va publicar fins vuit anys més tard (1950).

La seva primera novel·la publicada va ser Los Abel, l’any 1948, quan tenia 23 anys. Ja aleshores va començar a destacar per tenir una veu literària molt original.

Com va influir el franquisme en la seva literatura?

Matute va viure tota la seva joventut i part de la seva vida adulta sota la dictadura de Francisco Franco, que va durar del 1939 fins al 1975. Aquest va ser un període molt dur a Espanya, en què hi havia repressió, censura i por. Molts escriptors no es podien expressar amb llibertat, i els seus llibres eren revisats abans de publicar-se per assegurar-se que no critiquessin el règim franquista. L’obra d’Ana María reflectia el dolor, la injustícia i la tristesa que va deixar la guerra civil i la dictadura, fet que va provocar que alguns dels seus llibres fossin censurats.

I en la seva vida personal?

Durant la dictadura, les dones necessitaven el permís del marit per a moltes coses, fins i tot per treballar o publicar. Això va afectar directament Matute quan es va casar. El seu marit, Ramón Eugenio de Goicoechea, no volia que escrivís i va arribar a vendre la seva màquina d’escriure per intentar silenciar-la. L’any 1963, Matute va decidir separar-se d’ell, però en l’època franquista el divorci no estava ben vist i tenia conseqüències. L’escriptora va perdre la custòdia del seu fill, ja que la llei atorgava la pàtria potestat directament al pare. Així, mare i fill van viure separats durant anys.

Quines són les seves obres més famoses?

Al llarg de la seva vida, Ana María Matute va escriure desenes de novel·les i llibres de contes. Molts d’ells van ser reconeguts amb prestigiosos premis literaris. Algunes de les seves novel·les més destacades són:

Los hijos muertos (1958). En aquesta novel·la, Matute mostra com la guerra civil i la postguerra van afectar profundament les famílies. És una història dura i realista que retrata el dolor, la pèrdua i la desil·lusió d’una generació sencera. Va rebre el Premi de la Crítica.

Primera memoria (1960). El llibre explica la història d’una adolescent que viu a Mallorca durant la guerra. A través dels seus ulls, l’autora retrata el pas de la infantesa a la maduresa en un món ple de por, secrets i canvis. És el primer llibre d’una trilogia anomenada Los mercaderes i va ser guardonat amb el Premi Nadal.

Olvidado Rey Gudú (1996). Una novel·la molt diferent de la resta de la seva obra, ja que se situa en un regne inventat de l’edat mitjana. Combina fantasia, aventures, llegendes i reflexions profundes sobre el poder i la infància.

Paraíso inhabitado (2008). Una de les últimes novel·les que va escriure. És una història íntima i poètica sobre una nena que se sent fora de lloc en el món dels adults i es refugia en la seva imaginació.

De quins temes parlava en els seus llibres?

L’autora catalana destaca per parlar principalment de dos temes. D’una banda, la infància. Matute no la presenta com una etapa feliç i perfecta, sinó com un moment difícil, ple de solitud, por i incomprensió. Els seus personatges infantils sovint pateixen o s’enfronten a un món dur.

De l’altra, la guerra i les seves conseqüències. Sense parlar directament de política, l’autora mostra el dolor que va deixar el conflicte: famílies trencades, pobresa, silenci, por i una societat marcada per la injustícia.

Quins reconeixements va rebre?

Al llarg de la seva carrera, Ana María Matute va rebre nombrosos reconeixements. Entre els més destacats hi ha el Premi Nacional de Literatura, el Premi Planeta i el Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres hispàniques. A més, l’any 1996, va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola, una institució tradicionalment dominada per homes.