Te l’han colat? Aprèn a detectar fake news en temps d’intel·ligència artificial

Les fake news sempre han existit. Parlem de notícies no contrastades ni verificades i que inclouen informació falsa. El problema és que, amb Internet i les xarxes socials, aquestes notícies es viralitzen molt més ràpid i tenen un abast més gran, fent que puguin arribar a milions de persones en qüestió de minuts.

A aquest escenari s’hi ha sumat la intel·ligència artificial generativa, una tecnologia que permet crear contingut completament nou de forma molt ràpida. Els textos, vídeos i imatges que crea la IA poden arribar a tenir un aspecte molt realista i fiable, encara que la informació que continguin sigui completament falsa.

Pensem, per exemple, en la foto del Papa Francesc amb un abric de disseny o la suposada detenció de Donald Trump per part de la policia. Si no ens parem a analitzar les imatges, podem arribar a pensar que són reals. Aquest és el principal problema del contingut generat per IA: per a algunes persones, és molt difícil distingir el contingut real del fals.

Un altre dels problemes és que les eines d’IA seguiran millorant i sofisticant la seva tècnica, i cada vegada seran capaces de crear contingut més realista. En els últims mesos, s’han viralitzat alguns vídeos on apareixen periodistes donant notícies en un telenotícies que en realitat no són reals. Això és el que es coneix com a deepfake, un contingut que pot enganyar fàcilment a qui el consumeix pel seu aspecte hiperrealista.

Dades sobre la desinformació

Els joves són uns dels usuaris més vulnerables al contingut fals que hi circula per Internet. Així ho determina un informe de Save the Children, que adverteix que més de la meitat de la població adolescent (51%) té dificultats per identificar quan una notícia és falsa.

L’estudi conclou que el 60% dels adolescents a Espanya utilitzen les xarxes socials com a principal mitjà per informar-se, al mateix nivell que la televisió i per davant d’altres mitjans de comunicació com la premsa en línia (32%), la ràdio (9%) o la premsa en paper (5%).

L’organització assenyala que el principal problema de la desinformació és com els joves s’hi enfronten. Encara que sospitin que estan davant d’una notícia falsa, 1 de cada 4 adolescents directament no la contrasta.

Consells per identificar notícies falses

Encara Internet estigui ple de notícies falses, no hem de desconfiar de tot el contingut que veiem. Simplement, hem de desenvolupar el nostre pensament crític, és a dir, la nostra capacitat per analitzar i avaluar la informació que ens trobem de forma objectiva i reflexiva, sense deixar-nos emportar per prejudicis.

Tenir una mentalitat crítica implica fer-nos preguntes quan llegim, veiem o escoltem una notícia. Qui publica la informació? És un mitjà de comunicació conegut, un organisme important o un compte anònim en una xarxa social? Si tenim dubtes, podem cercar la mateixa informació en un altre lloc i comparar. Un altre mitjà fiable n’ha parlat? De quina manera ho ha fet? 

En cas que la notícia es basi a informació externa, com estudis científics, declaracions de polítics o dades econòmiques, podem buscar la font original en què es basa: l’article científic, el discurs complet o l’informe oficial. Així podem comprovar la veracitat de la informació directament.

Amb l’auge de la intel·ligència artificial i els deepfakes, també cal aplicar el pensament crític al contingut audiovisual. Aquesta foto o aquest vídeo són reals? Ens hem de fixar en detalls sospitosos: gestos poc naturals, veus distorsionades… Tot i això, ja sabem que aquestes eines cada cop són més sofisticades. 

Així que, davant del dubte, podem buscar si un mitjà reconegut n’ha publicat alguna cosa. Si, així i tot, encara no n’estem segurs, sempre podem demanar ajuda a persones de la nostra confiança, com a professors o pares, que ens puguin orientar.