L’extrema dreta de Milei guanya les eleccions legislatives a l’Argentina
Amb aquesta victòria, el president argentí amplia el seu poder al Congrés i tindrà més suport per aprovar el programa econòmic i polític
El partit La Libertad Avanza ha guanyat les eleccions legislatives a l’Argentina amb el 41% dels vots. El grup liderat per Javier Milei ha aconseguit una àmplia victòria als territoris més importants del país, inclosa la província de Buenos Aires. A partir d’ara, l’extrema dreta tindrà 101 diputats i 20 senadors, duplicant el seu poder a les dues cambres.
A les eleccions legislatives, els argentins no elegeixen el seu president, sinó a les persones que ocuparan els escons al Congrés, que és on es fan i aproven les lleis. Està format per dues cambres: la de Diputats i la de Senadors. En aquestes eleccions, cada província del país tria una quantitat de representants segons la població.
Les legislatives se celebren cada dos anys i serveixen per renovar una part del Congrés, amb l’objectiu que el poder polític no es concentri sempre a les mateixes mans. Aquestes eleccions són molt importants perquè determinen amb quin suport comptarà el president per governar.
Si el seu partit aconsegueix molts diputats i senadors, podrà aprovar els seus projectes econòmics i polítics més fàcilment. Però si en té pocs, necessitarà arribar a acords amb altres partits per tirar endavant les lleis. Per això, el resultat d’aquests comicis és clau per a Javier Milei: amb més diputats i senadors del seu partit, el seu govern guanya força.
A més, aquestes eleccions funcionen com una mena de termòmetre social. Encara que no s’esculli president, els resultats mostren si la gent està conforme o descontenta amb el govern actual. El triomf de Javier Milei demostra que, malgrat els problemes que travessa l’Argentina, una part dels argentins encara confia en el projecte.
Els problemes de l’Argentina
Els resultats de les eleccions han sorprès perquè les enquestes assenyalaven que la diferència entre el partit de Milei i el peronisme seria menor, sobretot després del repunt de la crisi econòmica i els últims escàndols de corrupció que han esquitxat Karina Milei, la germana del president.
Un dels problemes econòmics més greus de l’Argentina és la inflació. Abans que Milei assumís la presidència, la inflació mensual (quant pugen els preus cada mes) era molt alta, del 12,8%. Ara ha baixat a menys del 2% mensual, cosa que mostra certa estabilitat en els preus.
No obstant això, per aconseguir aquesta dada, Milei va prendre mesures controvertides: va acomiadar desenes de milers de funcionaris públics i va reduir la despesa destinada a ajudes públiques per a persones amb menys recursos econòmics. Això va permetre equilibrar el pressupost del país per primer cop en més de deu anys, però també ha tingut conseqüències negatives.
D’una banda, moltes persones van perdre la seva feina. D’altra banda, en reduir la despesa social (subvencions al transport, menjadors socials i medicaments), un gran nombre d’argentins té més dificultats per arribar a final de mes. Actualment, gairebé un terç de la població viu en una situació de pobresa.
Aquests canvis i problemes van provocar protestes als carrers i un augment del descontentament social. Segons una enquesta recent, el 54% dels argentins no està d’acord amb el lideratge de Milei, davant del 44% de fa uns mesos. Tot i les crítiques i les protestes, els resultats de les eleccions demostren que el president té el suport d’una part important de la població.
Com t’afecta aquesta notícia?
Les eleccions legislatives de l’Argentina també han estat marcades per la baixa participació: només el 67% de les persones amb dret a vot van acudir a les urnes. Es tracta de la xifra més baixa de la història de la democràcia argentina, que va començar el 1983.
Les eleccions són una de les formes més directes d’influir en el futur d’un país. Permeten a la gent decidir qui prendrà les decisions sobre les lleis i les polítiques que afecten la nostra vida diària: els salaris dels treballadors, els preus de les coses que comprem, l’atenció sanitària, els transports públics, l’educació…
De vegades, les persones decideixen no votar perquè desconfien de la política o estan cansats de la situació econòmica del país. Però és important entendre que cada vot compta i que participar a les eleccions és la manera que tenim com a societat d’expressar les nostres opinions.