Què van ser els judicis de Nuremberg?

Què van ser?

Els judicis de Nuremberg van ser una sèrie de processos judicials celebrats entre 1945 i 1946 per jutjar els principals líders del règim nazi després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Durant aquesta guerra, el dictador alemany Adolf Hitler i el seu règim van cometre crims terribles: van envair països, van provocar la mort de milions de persones i van dur a terme l’Holocaust, l’assassinat sistemàtic de sis milions de jueus. Aquests judicis van ser organitzats per les potències que van guanyar el conflicte (Estats Units, Regne Unit, la Unió Soviètica i França). Era la primera vegada a la història que els líders d’un país eren jutjats no només per atacar altres Estats, sinó també pels crims comesos contra civils innocents. Els judicis van ser un pas enorme cap a la idea que ningú està per sobre de la llei.

A qui es va jutjar?

En els primers judicis van ser acusats 24 alts dirigents nazis; entre ells estaven Hermann Göring (mà dreta de Hitler), Rudolf Hess (el seu adjunt al partit) i Joachim von Ribbentrop (ministre d’Afers Exteriors). Hitler no va ser jutjat, ja que es va suïcidar l’abril del 1945 abans de ser capturat.

A més d’aquests dirigents nazis, també es va jutjar altres responsables del règim, com militars, empresaris i jutges que havien col·laborat amb el govern nazi. L’objectiu era demostrar que cada persona tenia responsabilitat individual pels seus actes i no només “obeïa ordres”. 

Per què es van celebrar a Nuremberg?

La ciutat alemanya de Nuremberg va ser triada pel seu alt valor simbòlic, ja que allà s’havien celebrat grans congressos del Partit Nazi i s’havien aprovat les Lleis de Nuremberg (1935), que van retirar els drets als jueus alemanys i van legalitzar la discriminació. Celebrar els judicis en aquella ciutat representava una forma de justícia. 

Quins van ser els principals delictes?

Als judicis de Nuremberg es va acusar els líders nazis d’haver comès quatre tipus de delictes greus.

• Conspiració: els acusats van ser jutjats per planejar una guerra de conquesta, amb la intenció de dominar Europa i eliminar pobles sencers.

• Crims contra la pau: se’ls va responsabilitzar d’iniciar guerres sense motiu legítim, envaint països i trencant acords internacionals.

• Crims de guerra: incloïen actes de violència comesos durant la guerra que anaven en contra de les lleis internacionals, com ara assassinar presoners, torturar civils o destruir pobles sencers.

• Crims contra la humanitat: aquest va ser el delicte més important, ja que es referia a assassinats, deportacions, esclavitud i extermini de poblacions civils, com va passar amb l’Holocaust, on milions de jueus i altres minories van ser perseguides i assassinades només pel seu origen o creences.

Quines sentències es van dictar?

El tribunal va llegir les sentències l’1 d’octubre del 1946. Dels 24 acusats, 12 van ser condemnats a mort i més tard van ser executats, 7 van rebre penes de presó i 3 van ser absolts. Després es van celebrar els judicis contra metges, militars, jutges i empresaris que havien col·laborat amb el règim nazi. Aquests judicis van ajudar a revelar detalls importants sobre els camps de concentració i les atrocitats comeses durant la guerra. A més, els Judicis de Nuremberg van ser gravats i documentats per deixar constància sobre els fets.

Quines crítiques van rebre els judicis?

Alguns crítics opinen que els judicis de Nuremberg no van representar una forma de justícia, ja que només es va jutjar els criminals del bàndol nazi i no als aliats, malgrat que també van cometre actes greus i qüestionables durant la guerra, com els bombardejos sobre ciutats civils. Tot i així, gran part dels experts coincideixen que va ser un pas necessari per establir unes normes de justícia internacional que abans no existien. Els judicis van mostrar que la llei pot tenir abast global.

Per què són importants avui dia?

Els judicis de Nuremberg continuen sent un símbol de justícia, memòria i drets humans. Gràcies a ells, avui es poden jutjar casos de genocidi, crims de guerra i violacions dels drets humans a tribunals internacionals, com els que investiguen conflictes a Gaza i Ucraïna. També recorden la importància de l’educació i la memòria històrica per evitar que els errors que es van cometre en el passat es repeteixin avui dia.