El teatre clàssic també fa riure
El programa Espectacles amb Classe porta al Teatre Poliorama una nova versió de La Venganza de Don Mendo, actualitzada i adaptada als nous públics
La Venganza de Don Mendo és tot un clàssic del teatre castellà. Escrita per Pedro Muñoz Seca a principis del segle XX, és una de les obres més emblemàtiques del gènere conegut com a astracanada, que es va fer molt popular a l’Espanya del primer terç del segle XX.
L’objectiu de l’astracanada era el de provocar la rialla del públic a qualsevol preu. Per això, els textos teatrals d’aquest gènere fan servir exageracions, anacronismes i jocs de paraules per ridiculitzar situacions serioses i personatges tradicionals.
Estrenada l’any 1918 al Teatro de la Comedia de Madrid, La venganza de Don Mendo s’ha convertit en una obra de repertori, és a dir, que es representa de forma habitual als nostres escenaris. De fet, és una de les tres obres de teatre en castellà més representades, al costat de Fuenteovejuna i Don Juan Tenorio.
Ara, l’obra es podrà veure al Teatre Poliorama en una nova producció a càrrec del Tricicle i El Perro producciones, dirigida per Paco Mir. Aquesta versió actualitzada és més àgil i divertida i permet acostar un clàssic del teatre als nous espectadors.
La funció forma part del programa Espectacles amb Classe, que apropa les arts escèniques a infants i joves d’arreu del territori i permet treballar diverses matèries a partir del tema de cada obra.
De què va La Venganza de Don Mendo
Don Mendo és una paròdia dels drames del Segle d’Or ambientada al segle XII. Don Mendo, amant de Magdalena, és traït per ella quan decideix casar-se amb Don Pero per ambició. Condemnat a ser emparedat, aconsegueix escapar amb l’ajuda del marquès de Moncada i torna disfressat de trobador per venjar-se. Magdalena i fins i tot la reina s’enamoren del trobador sense reconèixer-lo. La història acaba en una cova on tots els personatges es veuen embolicats en malentesos, passions i un final inesperat.
Tots els personatges de l’obra són arquetips que faciliten la comprensió de la crítica social i del joc còmic. Don Mendo és el galant despitós, Magdalena l’ambiciosa i manipuladora, Don Pero l’enganyat i Don Nuño el pare autoritari. Fins i tot el rei llibertí s’utilitza per satiritzar el poder.
Què aprendràs amb aquesta obra?
L’obra destaca per l’ús de diferents tipus de vers, des del romance a la redondilla. També fa servir rimes forçades i paraules esdrúixoles per generar efecte còmic. A més, Muñoz Seca juga amb anacronismes, dobles sentits, parònims i expressions regionals que sorprenen el públic i trenquen l’esperada seriositat del drama clàssic.
Aquesta original combinació permet descobrir diversos recursos literaris i teatrals, a més d’aprendre a identificar recursos humorístics i comprendre com una comèdia pot ser, al mateix temps, crítica i entretinguda.
A l’aula es poden treballar diferents aspectes: analitzar la paròdia i l’intertextualitat amb el Segle d’Or, discutir sobre els límits de l’humor i reflexionar sobre com els personatges, tot i ser còmics, tenen una base històrica documentada. A més, es pot veure com funciona el recurs del metarrelat per donar una nova dimensió a la comicitat.
A més, es poden treballar aspectes més pràctics, com ara adaptar escenes, transformar diàlegs per fer-los més entenedors, dissenyar escenografia i vestuari amb recursos econòmics o escriure una crítica teatral en prosa o vers. D’aquesta manera, els joves poden veure el teatre com una experiència viva, divertida i intel·lectualment estimulant.
Funcions escolars: 17, 18 i 19 de novembre 2025, a les 12:00 h. Preu: 13 €. Durada: 95 min. Amb col·loqui postfunció.