Per què estimar no és igual de fàcil a tots els països del món?
Un repàs a alguns dels països que criminalitzen l’homosexualitat i les relacions sexuals extramatrimonials
Es pot estimar amb la mateixa llibertat a tots els països del món?
Estimar, conviure o formar una parella no té el mateix significat ni les mateixes conseqüències legals a tots els països. Mentre que en alguns llocs les lleis protegeixen la diversitat afectiva i sexual, en altres les relacions personals estan regulades de forma molt estricta per normes morals, religioses o polítiques.
Dels 193 Estats membres de l’ONU, 64 encara penalitzen per llei les relacions homosexuals, i set les castiguen amb la pena de mort. Això significa que milions de persones viuen en llocs on la seva forma d’estimar no només no està protegida, sinó que fins i tot es pot castigar legalment.
Aquestes diferències mostren un fort contrast global: alhora que alguns països amplien drets i llibertats, altres mantenen o fins i tot endureixen lleis que controlen la vida privada de les persones. El resultat és un mapa mundial molt desigual pel que fa al dret a estimar.
A quins països tenir relacions amb algú del mateix sexe està prohibit per llei?
L’homosexualitat continua sent il·legal en nombrosos països, especialment en algunes regions d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. En aquests estats, mantenir una relació amb una persona del mateix sexe pot suposar multes, penes de presó o càstigs físics.
En els casos més extrems, set països contemplen la pena de mort per mantenir relacions homosexuals. Entre ells es troben llocs com Iran, Aràbia Saudita o Iemen, on aquestes lleis solen basar-se en interpretacions molt estrictes de la religió.
En alguns països encara es continuen aprovant noves lleis que atempten contra els drets fonamentals i les llibertats de les persones que pertanyen al col·lectiu LGTBIQ+. A Uganda, per exemple, a 2023 el govern va aprovar la Llei contra l’homosexualitat, en què es tipificava com a delicte les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe i es mantenia la pena de mort per als casos d’“homosexualitat amb agreujants”, com tenir relacions homosexuals amb algú menor de 18 anys o infectar una parella sexual amb una malaltia crònica com la sida.
Per què en alguns països el sexe fora del matrimoni és un delicte?
Les restriccions a l’amor no només afecten les persones homosexuals. En alguns països, les relacions sexuals fora del matrimoni també hi són prohibides, tant per a parelles heterosexuals com homosexuals.
Les prohibicions del sexe extramatrimonial, encara que puguin semblar pràctiques antigues, es continuen donant actualment. A Indonèsia, aquest 2026 ha entrat en vigor un nou codi penal que castiga amb fins a un any de presó el sexe entre dues persones que no estiguin casades.
Altres països com Qatar, Afganistan, Egipte o Bangladesh, entre d’altres, també penalitzen amb presó i fins i tot amb càstigs físics (lapidació, fuetades…) el sexe fora del matrimoni.
Què passa quan les lleis castiguen l’amor?
Garantir el dret a estimar lliurement és una qüestió fonamental de drets humans i igualtat. Per això, quan un país decideix regular qui es pot estimar o com han de ser les relacions personals, les conseqüències van més enllà de les sancions legals. Aquestes accions reforcen discursos d’odi i dificulten l’accés a drets bàsics, com la protecció policial, l’atenció sanitària o la llibertat d’expressió.
Casos com Uganda o Indonèsia evidencien que encara estem lluny d’un món on tothom pugui mantenir relacions sentimentals i sexuals amb qui els vingui de gust, sense importar el país, la religió o l’orientació sexual.