Què és el consentiment sexual?

Què vol dir “consentir”?

“Consentir” vol dir donar permís de manera lliure i conscient perquè passi alguna cosa que t’afecta directament a tu. Aplicat al cos i a les relacions, el consentiment és l’acord clar que dona una persona perquè algú altre faci alguna cosa relacionada amb el seu cos: des de qualsevol tipus de contacte físic fins a una relació més íntima.

Aquesta idea es basa en el principi bàsic que cada persona és la propietària del seu propi cos i, per tant, és l’única que pot decidir què vol que hi passi i què no. Aquest principi s’anomena autonomia corporal, és a dir, el dret de cadascú a prendre les seves pròpies decisions sobre el seu cos sense que ningú l’hi obligui.

Per què el consentiment és tan important?

El consentiment és el que marca la diferència entre una relació basada en el respecte mutu, i una situació d’abús. Sense consentiment, qualsevol contacte físic deixa de ser una decisió compartida i es converteix en una imposició, és a dir, en una cosa que algú fa sense tenir en compte la voluntat de l’altra persona.

Per això, en qualsevol relació sigui d’amistat, de parella o de qualsevol altre tipus és fonamental preguntar, escoltar la resposta i a respectar-la, sigui quina sigui. Dir que sí a alguna cosa en un moment no vol dir haver dit que sí a tot, ni per sempre: el consentiment s’ha de donar cada vegada, per a cada situació concreta.

Com se sap si algú consenteix de veritat?

Perquè es pugui parlar de consentiment real, cal que es compleixin diverses condicions al mateix temps:

• Ha de ser lliure: la persona ha de poder dir que sí sense sentir-se obligada, amenaçada ni pressionada. Si algú diu que sí perquè té por de les conseqüències de dir que no, això no és un consentiment vàlid.
  
• Ha de ser conscient: la persona ha d’estar en condicions de prendre una decisió amb el cap clar. Per exemple, algú que ha begut molt alcohol, que ha pres alguna substància o que està adormit o inconscient no pot donar un consentiment vàlid, encara que en algun moment hagi dit que sí.
  
• Ha de ser clar i explícit: el silenci, no dir que no, o no oposar resistència física, no es pot interpretar mai com un sí. El consentiment s’ha d’expressar de manera clara, amb paraules o amb gestos inequívocs.
  
• Es pot retirar en qualsevol moment: encara que algú hagi dit que sí al principi, té tot el dret a canviar d’opinió i aturar la situació quan vulgui, sense haver de donar explicacions.
  
• No es pot donar per fet basant-se en la roba, en el flirteig, en una relació anterior o en el fet d’haver dit que sí en altres ocasions: cada situació és independent i necessita el seu propi consentiment.
  

Què diu la llei sobre l’edat de consentiment?

L’edat de consentiment sexual és l’edat mínima que la llei estableix a partir de la qual es considera que una persona té la maduresa suficient per prendre decisions sobre les seves relacions sexuals. A Espanya, aquesta edat és els 16 anys. Per sota d’aquesta edat, la llei entén que un menor no té la capacitat legal de consentir aquest tipus de relacions, i per això qualsevol contacte d’aquest tipus amb una persona menor de 16 anys pot constituir un delicte, encara que el/la menor digui que hi estava d’acord.

Aquesta llei existeix precisament per protegir els nois i noies més joves, ja que reconeix que, per sota d’una certa edat, encara s’està en un procés de desenvolupament que fa més difícil valorar del tot les conseqüències d’aquestes decisions, i que fa més fàcil que persones adultes puguin abusar de la seva posició de confiança o de poder.

Què puc fer si tinc dubtes o si algú no respecta el meu consentiment?

Si mai et trobes en una situació on no estàs segur o segura de si vols que passi alguna cosa, tens tot el dret a aturar-la, a dir que no, o simplement a marxar, encara que abans haguessis dit que sí. Ningú té dret a fer-te sentir culpable per això.

Si alguna vegada algú no respecta la teva decisió, o et sents pressionat o pressionada per fer alguna cosa que no vols, és molt important que en parlis amb algú de confiança: un familiar, un tutor o tutora, el departament d’orientació del centre educatiu, o serveis especialitzats com el telèfon de l’Agència Catalana de la Joventut o el telèfon d’ajuda a la infància i l’adolescència (116111, gratuït i confidencial). 

Demanar ajuda no és cap exageració ni cap feblesa. Al contrari, és exactament el que cal fer i sempre hi haurà persones preparades per escoltar-te i ajudar-te sense jutjar-te.