Els teus drets davant l’administració
Aprèn a identificar quan es vulneren els teus drets com a jove i de quina manera pots actuar per defensar-te
Els infants i els joves estan reconeguts per la llei explícitament com a subjectes de ple dret. Això vol dir que, legalment, no són subjectes passius ni persones que depenguin exclusivament de la voluntat dels seus pares o mares. Tenen una condició jurídica pròpia, és a dir, un estatus davant la llei que els atorga de manera automàtica la capacitat legal i la legitimitat per exigir un tracte just, transparent i equitatiu a qualsevol administració pública.
Segons aquest marc legal, doncs, un jove té el mateix dret que un adult a rebre un bon servei públic i a reclamar si les coses no es fan correctament. Comprendre-ho és molt important per exercir aquests drets en el dia a dia i defensar-los davant de qualsevol institució.
Quatre pilars fonamentals
Els drets dels joves estan recollits en la Convenció sobre els Drets de l’Infant, un text jurídic internacional que té caràcter obligatori i vinculant. L’Estat té l’obligació legal i estricta de complir-los. Tot aquest entramat legal se sosté sobre quatre puntals.
En primer lloc, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament implica tenir garantit tot el que es necessita per viure dignament, com una bona alimentació, roba, un habitatge segur, accés a la salut i a un medi ambient sa.
El segon pilar és la no-discriminació, que assegura el dret a ser tractat amb el mateix respecte que qualsevol altra persona, sense importar l’origen, gènere, orientació sexual, religió o condició social de cadascú.
En tercer lloc trobem la participació. Els infants, adolescents i joves, com la resta de persones, tenen dret a opinar, a ser escoltats en les decisions que afecten la seva vida, a manifestar-se pacíficament i a associar-se.
Finalment, hi ha l’interès superior de l’infant, un principi que obliga les administracions a prioritzar el seu benestar abans d’aprovar qualsevol llei o decisió que els afecti.
Quan es vulneren els drets? Situacions del dia a dia
La vulneració de drets es produeix sovint en situacions quotidianes. Per exemple, un alumne es desplaça en cadira de rodes i l’ascensor del centre es passa mesos espatllat. Aquest fet impedeix que pugui accedir a l’educació i aprendre en igualtat de condicions.
També es vulneren els drets en l’àmbit dels serveis públics quan un municipi retalla les línies de transport necessàries per anar al centre d’estudis o elimina serveis mèdics essencials, com poden ser els de pediatria.
La discriminació es manifesta també quan un local d’oci o un espai públic prohibeix l’entrada a algú utilitzant com a excusa el seu aspecte, si te una discapacitat o el seu color de pell.
Finalment, una de les situacions més greus de desprotecció es produeix quan es pateix assetjament escolar (bullying) i el centre educatiu no fa res en lloc d’activar immediatament els protocols de protecció que marca la llei.
Com es reclama? Guia de passos a seguir
Davant d’una situació injusta provocada per una institució pública, el Síndic de Greuges pot ajudar a resoldre-la. Però abans d’acudir-hi, es recomanable seguir uns passos previs.
El primer pas és sempre la comunicació directa amb el responsable de l’espai on s’ha originat el problema, com ara el tutor o la direcció del centre, ja que moltes incidències es resolen mitjançant el diàleg.
En cas que la reclamació directa continuï desatesa, el següent pas consisteix a presentar un recurs davant l’organisme competent superior, com els Serveis Territorials del Departament d’Educació. Cal recordar, però, que si es tracta de fets delictius greus, com ara violència o assetjament, cal acudir directament als Mossos d’Esquadra.
El paper del Síndic si tot falla
Què passa si ja s’ha parlat amb l’institut, s’ha posat una reclamació oficial a l’Ajuntament o a la Generalitat i la resposta que es rep és el silenci o una negativa completament injusta? És just en aquest moment crític quan apareix la figura del Síndic de Greuges.
Com que es tracta d’una institució totalment independent que no rep ordres de cap polític, actuarà com una garantia final per a la ciutadania.
El personal del Síndic estudiarà el cas a fons, demanarà informes oficials de caràcter obligatori a l’organisme que ha girat l’esquena i demanarà que es faci una revisió o reparació. Les seves recomanacions tenen un pes públic i institucional tan gran que pràcticament cap administració s’atreveix a ignora-les, obrint així la porta perquè es corregeixi la injustícia.