Desinformació i extrema dreta: els joves pregunten a Salvador Illa
Estudiants de deu centres educatius de Catalunya entrevisten el president de la Generalitat en una iniciativa de Junior Report per fomentar el pensament crític i donar a conèixer les institucions als joves
Què preocupa als joves d’avui? El passat 16 de novembre, estudiants d’arreu de Catalunya van interpel·lar el president de la Generalitat sobre els grans temes de país, en el marc d’un exercici periodístic impulsat pel diari per a joves lectors Junior Report. Els nois i noies van preguntar i repreguntar a Salvador Illa sobre l’accés a l’habitatge, el retard en els trens, l’ús del català o l’auge de l’extrema dreta. “M’ha interessat quan ha parlat de democràcia i de tots els problemes que hi ha vinculats a les drogues o les armes, no ho sabia”, destaca l’Ariadna del Col·legi Badalonès.
La preparació de l’entrevista havia començat dies abans des de l’aula, on els estudiants van aprendre a construir i redactar amb context i rigor una bona pregunta a partir dels materials elaborats per Junior Report: “No tothom té l’oportunitat d’entrevistar el president de la Generalitat. És un fet excepcional que els ha permès conèixer de prop les institucions catalanes però, sobretot, prendre la paraula, aprendre a escoltar i formar-se una opinió pròpia”, apunta Maria Castanyer, directora editorial de Junior Report.
En rotllana amb el president
La trobada va tenir lloc a la Sala Torres-García del Palau de la Generalitat en un format poc habitual. Els estudiants i el president, asseguts en rotllana, van mantenir una conversa allunyada de les rodes de premsa convencionals. Al llarg de més de 90 minuts, Salvador Illa va respondre les preguntes dels joves amb explicacions didàctiques, exemples de la vida quotidiana i referències a la seva pròpia experiència. Cada centre tenia un torn per plantejar una pregunta i aprofundir en els temes que més preocupaven els alumnes.
Hi van participar representants de deu centres educatius d’arreu de Catalunya, seleccionats segons l’ordre d’inscripció i criteris d’equilibri territorial, participació en els projectes de Junior Report i diversitat de titularitat. Els centres participants van ser el Col·legi Badalonès de Badalona, el Col·legi Episcopal de Lleida, l’Escola El Pilar de Premià de Mar, l’Escola Ramon Pont de Terrassa, l’Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet, l’Institut Creu de Saba d’Olesa de Montserrat, l’Institut d’Altafulla, l’Institut Escola Caritat Serinyana Cap de Creus de Cadaqués, l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Barcelona i l’Institut Rubió i Ors de l’Hospitalet de Llobregat.
De la desinformació a l’accés a l’habitatge
L’educació mediàtica com a eina contra la desinformació va centrar la primera part del debat. Segons el president, cal reforçar-ne la formació i “donar criteris als joves perquè aprenguin a interpretar la informació i a valorar-la”. Aquesta capacitat de formar-se una opinió pròpia també és important per entendre fenòmens com l’auge de l’extrema dreta com li demanaven des de l’Escola El Pilar de Premià de Mar. “Qui millor pot respondre aquesta pregunta sou vosaltres”, va plantejar Illa, que va apuntar com a factors la pèrdua de consciència sobre la importància de protegir els drets i les llibertats, la lentitud de les institucions a l’hora de donar resposta als problemes de la ciutadania i la capacitat de manipulació de l’excés d’informació. “A vegades ens sembla que la llibertat que gaudim serà sempre així, no canviarà mai. I això no és veritat”, va advertir. Per això, va animar els estudiants a conèixer països on les llibertats no estan plenament garantides per valorar els drets que tenim.
L’ús del català també va aparèixer en les intervencions. Des de l’Escola Ramon Pont de Terrassa van plantejar perquè es parla més castellà que català en les converses entre alumnes als centres educatius. “El català és útil per a la vida, serveix”, va defensar Illa, que va assenyalar els espais d’oci com un dels àmbits on cal reforçar-ne l’ús. També hi va haver preguntes sobre les condicions laborals del professorat i els recursos dels centres. La inversió actual, al voltant del 4,5% del PIB, encara queda lluny del 6% que estableix la Llei d’educació de Catalunya, una xifra que el Govern es marca com a objectiu.
Les oportunitats per construir un futur estable van portar a parlar de la precarietat laboral i l’habitatge. En Roger, de l’Institut d’Altafulla, va posar el focus en les dificultats de les persones migrants per accedir a “unes condicions laborals dignes i més oportunitats de construir un futur estable a Catalunya”. Illa va reconèixer que el creixement econòmic no arriba a tothom i va defensar millores en les condicions laborals. Per la seva banda, la Irene i l’Adrià, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Barcelona, van plantejar les dificultats dels joves per emancipar-se. Entre les mesures exposades hi ha l’augment de l’oferta de pisos, la limitació dels lloguers a les zones tensionades i els préstecs per facilitar l’entrada d’un habitatge.
Rodalies, seguretat i oportunitats de futur
Les dificultats per desplaçar-se en transport públic formen part del dia a dia de molts joves. L’Ariadna i en Pol, del Col·legi Badalonès, van explicar que, quan el tren passa poc, acaben depenent del cotxe de la família. La renovació de les vies, la incorporació de 107 trens nous i la creació de Rodalies de Catalunya són algunes de les actuacions previstes per millorar el servei. També hi va haver espai per parlar de salut mental i de les esperes per accedir a l’atenció psicològica, amb referències al Pacte Nacional de Salut Mental i al programa Salut i Escola.
La seguretat va portar a parlar dels recursos policials i judicials. En Cèdric i l’Abiha, de l’Institut Rubió i Ors de l’Hospitalet de Llobregat, van voler conèixer les actuacions per millorar-la. Entre les mesures exposades, Illa va destacar l’ampliació dels Mossos d’Esquadra, el reforç de l’àmbit judicial i els plans per retirar armes blanques del carrer. També va assenyalar que, tot i que els delictes han disminuït en conjunt, han augmentat alguns tipus de delinqüència, com els relacionats amb les armes i la violència masclista.
“Feu allò que us agradi”
La conversa es va tancar amb les oportunitats laborals, les professions de futur i el paper de la intel·ligència artificial, una tecnologia que, segons el president, transformarà molts llocs de treball i que planteja el repte d’evitar que les desigualtats augmentin. Illa va defensar que Catalunya ha de formar part del ‘circuit del talent’, on els joves d’aquí puguin marxar i gent d’arreu pugui venir.
Al final de la trobada, els papers es van invertir i va ser el president qui va preguntar als estudiants què volien estudiar. Economia, periodisme, dret, psicologia, enginyeria i ciències polítiques van ser algunes de les respostes. “Feu allò que us agradi”, els va aconsellar per acomiadar-se.
