Els carrers de diverses ciutats xilenes s’omplen de manifestants demanant la dimissió del govern i reclamant millores socials
A mitjan octubre, el govern xilè va anunciar un augment de tarifes del transport públic: el bitllet de metro augmentaria 30 pesos i costaria 830 pesos xilens (poc més d’un euro).
La nova mesura no va ser ben rebuda. Els primers a protestar van ser els estudiants, que van convocar manifestacions i van animar a colar-se al metro com a protesta. A poc a poc les manifestacions es van estendre de la capital, Santiago de Xile, a altres ciutats.
El govern va enviar les forces de seguretat per reprimir les protestes, però les revoltes van anar a més. Alguns manifestants més violents van incendiar estacions de metro, van saquejar comerços i es van enfrontar a la policia.
Reporte de situación en 🇨🇱 Chile :
⏺️Al menos tres muertos en supermercado que había sido saqueado e incendiado
⏺️ Más de 20.000 personas sin servicio eléctrico en Santiago
⏺️Aeropuerto Internacional de Santiago colapsa ante suspensión y retraso de vuelos
(Más en breve) #20Oct pic.twitter.com/g7XtG4wIuE— PanAm Post Español (@PanAmPost_es) October 20, 2019
Per frenar les revoltes, el govern xilè va fer que l’exèrcit intervingués i va decretar l’estat d’emergència al país. En algunes regions es va imposar també el toc de queda, la qual cosa obliga a tancar-se a la nit a casa i no poder sortir al carrer sense un permís oficial.
El president de Xile, Sebastián Piñera, va anunciar la suspensió de les noves tarifes i la substitució de vuit ministres, però aquests canvis tampoc van fer efecte. La gent reclama la dimissió de Piñera, un home de negocis multimilionari, i una reforma de la constitució.
Des de l’inici de les protestes, més de 20 persones han mort, hi ha centenars de ferits i milers de detinguts. Les organitzacions de drets humans han denunciat la violència i els abusos de les forces de seguretat contra els manifestants.
🔴LO QUE VIMOS: en la región de Coquimbo conocimos 3 historias dolorosas sobre el daño que deja la represión militar.
Como la de Kevin Gómez (23 años), asesinado por un cabo del ejército en el contexto de las manifestaciones el 20 de oct. Video del lugar de los hechos.👇 pic.twitter.com/snJXSu7gxN
— Amnistía Internacional Chile (@amnistiachile) November 6, 2019
Davant la magnitud de les mobilitzacions, Piñera va anunciar que Xile renunciava a ser la seu de la reunió anual de l’APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) i de la COP25, la Cimera de les Nacions Unides pel Clima que havia de celebrar-se a Santiago i finalment tindrà lloc a Madrid.
Més enllà del preu del transport
A més a més de ser una mesura impopular, la decisió del govern va despertar la indignació d’una part de la societat xilena afectada per la crisi econòmica.
La desigualtat és un dels problemes més importants de Xile, on hi ha una elit molt rica i una classe mitjana que lluita per sobreviure amb uns sous baixos. Per això els manifestants reclamen canvis polítics, socials i econòmics de més profunditat.
Miles de chilenos volvieron a hacer suya la céntrica Plaza Italia en Santiago de Chile, epicentro de las protestas que cumplen este lunes 18 días, para continuar tras un fin de semana en calma con la exigencia de reformas estructurales para combatir la desigualdad social. pic.twitter.com/W6Rt8gdAjS
— Noticias 24 (@noticias24) November 4, 2019
El sistema econòmic de Xile té els seus orígens en la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990). El 1973, el govern dels Estats Units va donar suport a un cop d’estat contra el govern socialista de Salvador Allende, que havia nacionalitzat algunes empreses privades i impulsat mesures com la reforma agrària, que retornava la propietat de les terres als petits agricultors.
Pinochet va imposar un model econòmic liberal que afavoria les empreses privades i les classes més altes, però que deixava les classes més desfavorides desemparades. Es van privatitzar serveis bàsics com el proveïment d’energia, la sanitat o l’educació.
En les últimes dècades, diferents governs han fet reformes per garantir l’accés universal a aquests serveis. Però, encara que la pobresa s’ha reduït, no ho ha fet prou. La classe mitjana continua tenint sous massa baixos per poder cobrir totes les despeses: alimentació, lloguer, quotes de la universitat, transport…
Les xifres actuals indiquen que l’economia xilena creix, però aquesta riquesa es reparteix de forma desigual i no arriba a totes les capes de la societat. Per això han esclatat les protestes socials, que s’han allargat durant setmanes.
#ChileDespertó #Chiledespierto #RenunciaPiñera #Dictadura2019 #Constitucion2020 #AsambleaConstituyenteYa #NuevaConstitucion #LaMarchaMasGrandeDeChile #PiñeraDictador #PiñeraRenuncia #DestituciónPiñera #ChileProtesta #EstoPasaEnChile #ElDerechoDeVivirEnPaz pic.twitter.com/nBRxvtWJpS
— Para que nunca más en Chile (@ParaChile1) October 31, 2019
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
